El TSJC anul·la la modificació urbanística per reobrir l'Autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes
ACN Sant Pere de Ribes - El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la modificació urbanística que el 2020 va aprovar la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès per a la reobertura de l'Autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes (Garraf) com a centre d'esdeveniments eqüestres i del motor. En una sentència a la qual ha tingut accés l'ACN, la Sala Contenciós Administratiu estima el recurs presentat per la CUP i diversos partits locals anticapitalistes, que havien denunciat irregularitats en el procediment per tirar endavant el projecte de la promotora Grandprix . El tribunal anula la modificació perquè determina que la Comissió del Penedès no podia aprovar la modificació, sinó que corresponia a la Comissió de Territori de Catalunya.
(L'actualització incorpora les reaccions de la Generalitat i Grandprix)
La ressolució arriba quatre anys després que Guanyem Sitges, UM9-CUP Construïm Sant Pere de Ribes i Capgirem Vilanova - CUP portessin la modificació urbanística als tribunals. Els anticapitalistes demanaven anul·lar l'acord amb què la Comissió Territorial del Penedès donava llum verda a la modificació puntual del planejament de Sant Pere de Ribes, i també impugnaven el pla general del municipi aprovat el 2001.
A la denúncia, avisaven que era il·legal que al planejament municipal estigués classificat com a sòl urbanitzable els terrenys del Turó del bosc de Can Baró i de la masia del Clot de'n Sidís. El tribunal, però, precisa a la sentència que no pot valorar el planejament municipal passat més de 20 anys i es cenyeix a analitzar la modificació puntual del 2020.
La Sala Contenciós Administratiu dona la raó a alguns dels aspectes denunciats. Els cupaires advertien que Urbanisme havia requalificat uns terrenys protegits pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona. I és que la requalificació convertia en urbanitzable una àrea inclosa a la zona PEIN i a la Xarxa Natura 2000, declarada ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus) i LIC (Lloc d'Importància Comunitària).
Sobre això, el tribunal recorda que el pla metropolità estén els seus efectes al Garraf i explicita que "les seves determinacions han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials". Recorda així que aquest pla indica que els espais de protecció especial "han de mantenir la condició d'espais no urbanitzats", i especifica que els plans urbanistics municipals els han de mantenir com a sol no urbanitzable.
Al mateix temps, el tribunal conclou que la modificació urbanística aprovada per la Comissió del Penedes "no respecta la coherència i jerarquia que ha de mantenir respecte el pla territorial metropolità". Assegura que la comissió penedesenca era "manifestament incompetent", ja que la modificació hauria d'haver estat avaluada per la Comissio de Territori de Catalunya i, posteriorment, aquesta hauria hagut d'informar el subòrgan veguerial.
Els anticapitalistes també denunciàven una vulneració de la normativa urbanística vigent a Catalunya pel que fa als terrenys situats en zona amb pendent i a les zones inundables. El tribunal els dona parcialment la raó, i apunta que les zones verdes previstes a la modificacio urbanistica incompleixen la llei perquè més del 60% dels terrenys estan en llocs amb una pendent superior a la permesa o en zona inundable.
D'altra banda, hi ha hagut qüestions denunciades que no han estat acceptades. Per exemple, la sala no observa vulneracions de la Llei Forestal de Catalunya ni tampoc infraccions pel fet que l'aprovació de la Comissió del Penedès es fes en ple estat d'alarma per la Covid, quan estaven suspesos tots els tramits adminustratius. El tribunal diu que hi havia un interès general derivat del projecte urbanístic que justificava l'aprovació de la modificació urbanística.
La sentència es pot recórrer.
La CUP dona per "aturat" el nou Autòdrom
L'Autòdrom de Terramar es va construir el 1923 però porta tancat des dels anys 50. El 2018, el grup franco-espanyol Grandprix va anunciar la intenció de reobrir-lo convertit en un gran centre d'activitats eqüestres i del motor, amb una inversió de 20 milions d'euros.
Els primers càlculs de l'empresa situaven el 2021 com a any de la inauguració de la nova etapa, amb previsió de celebrar curses de cavalls amb la participació de fins a un miler d'animals. En una segona fase, es projecvtava l'obertura de quatre hotels, un dels quals a l'antiga masia Can Sidó.
Amb la sentència emesa ara pel TSJC, la CUP i la resta de formacions que signaven la denúncia asseguren que "s'impossibilita tirar endavant el projecte tal com està plantejat". "Una gran victòria contra un dels projectes especulatius més importants del Garraf i una victòria també dels moviments populars com la Plataforma Verda de l'Autòdrom", han celebrat els cupaires aquest dijous en un comunicat.
Revés al procediment, no al projecte
Al seu torn, tant la Generalitat, com l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i l'empresa Grandprix estan estudiant el contingut de la sentència. A nivell local, el revés judicial arriba en ple procés de relleu a l'alcaldia de Sant Pere de Ribes i de reformulació del cartipàs, després que l'alcaldessa Abigail Garrido hagi estat designada senadora autonòmica.
Fonts municipals apunten a l'ACN que el regidor d'Urbanisme i els serveis jurídics analitzen a partir d'aquest dijous el contingut de la resolució, a l'espera també de parlar amb la Generalitat. Des del Departament de Territori també recalquen que la sentència tot just ha arribat avui als despatxos, de manera que eviten fer cap valoració.
Les fonts municipals consultades precisen que 'a priori' no es considera que la reobertura de l'Autòdrom quedi aturada, sinó que merament es tracta d'una qüestió de procediments administratius. En aquest sentit, l'Ajuntament es posa a disposició del què determini la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
En la mateixa línia, Grandprix està analitzant el contingut de la sentència però s'alinia amb les primeres impressions del consistori, de manera que consideren que el projecte és vàlid i que la resolució judicial se centra en el procediment administratiu, no en el contingut de la proposta de reobertura del recinte.
