El TSJC cita com a imputats Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputats el president en funcions, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, pel procés participatiu del 9N. L'alt tribunal cita a declarar Mas el proper dia 15 d'octubre, i Ortega i Rigau, el dia 13. Respon així a la querella presentada per la Fiscalia i pel sindicat Manos Limpias contra l'organització de la consulta.

En la seva providència, el TSJC ha obviat posar la paraula "imputats" i diu textualment que els cita com a querellats "sota les advertències legals de rigor". Això comporta que, segons les lleis actuals, hi han d'anar acompanyats per un advocat i, per tant, estan imputats en la causa, encara que els magistrats no s'atreveixin a dir-ho.

Els delictes pels quals la Fiscalia acusa Mas, Ortega i Rigau són els de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions, i comporten penes d'inhabilitació. La Fiscalia els acusa d'haver-se "negat obertament a donar compliment a una resolució emanada del màxim intèrpret de la Constitució" quan va organitzar el procés participatiu malgrat la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional. La Fiscalia considera que els imputats sabien que tant la consulta prevista inicialment com el procés participatiu havien estat suspesos, i recull aquestes declaracions de Mas:

"Si la Fiscalia vol conèixer qui és el responsable d'obrir els col·legis que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu govern."

El TSJC també ha cridat a declarar el dilluns 19 d'octubre cinc testimonis que havia sol·licitat la Fiscalia, entre els quals hi ha el responsable tècnic informàtic que va assumir la coordinació i direcció dels serveis que va oferir el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

En aquesta causa, de moment, només s'havien escoltat alguns testimonis, en concret dos inspectors i una responsable de la Conselleria d'Ensenyament i dos directors de centre per l'organització de la votació.

El fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, va querellar-se contra Mas, Ortega i Rigau per ordre del llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, malgrat la negativa de la majoria de la Junta de Fiscals de Sala de Catalunya, en un episodi que va provocar una forta crisi a la Fiscalia.

El ple del TSJC va acordar admetre a tràmit, el desembre del 2014, les querelles per presumpta desobediència a les ordres del Tribunal Constitucional per haver organitzat el 9N. El tribunal va agrupar totes les denúncies sobre el 9N en la querella més antiga, que va ser la presentada per Manos Limpias.