Absolen Torrent i els membres independentistes de la mesa del delicte de desobediència

L'expresident del Parlament, Roger Torrent i la resta de membres independentistes de la Mesa han estat absolts del delicte de desobediència greu, segons acaba de comunicar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Ariadna Delgado s'enfrontaven a una pena d'inhabilitació de 20 mesos per ocupar un càrrec públic i a multes que oscil·laven entre els 24.000 i els 30.000 euros a cadascun.

Aquestes eren les peticions de la Fiscalia i Vox que els acusaven d'haver permès debats al Parlament sobre l'autodeterminació i la monarquia, tot i les advertències del Tribunal Constitucional.

La sentència argumenta que "el que prohibeix el Tribunal Constitucional és l'autodeterminació del poble de Catalunya, així com la sobirania del poble de Catalunya, dins d'un procés de sedició unilateral sense respectar els instruments de la Constitució per a la seva pròpia reforma". I afegeix: "El que no prohibeix és que es pugui exterioritzar la seva defensa com a aspiració política per part del Parlament".

En tot cas, no ha estat unànime. Hi ha hagut un vot particular, que discrepa dels arguments de la sentència:"No hi ha cap dubte que els membres de la mesa, avui acusats, tenien perfecte coneixement del sentit de tal proposta, i que amb aquesta estaven incomplint les Providències dictades per part del TC".
 

Torrent: "En aquesta casa, s'hi ha de poder parlar de tot"

Roger Torrent ha valorat la sentència en una roda de premsa des del Parlament, acompanyat d'Adriana Delgado.

"Estem molt satisfets que s'hagi fet justícia", ha assegurat Torrent. I ha afegit: "La satisfacció té una lectura sobretot de caràcter institucional: és bona per al Parlament de Catalunya i una bona notícia per a les causes obertes i per a futures meses, que no pot ser que hagin de fer la seva activitat sota l'espasa de Dàmocles de la judicialització permanent".

Ara bé, ha afegit que "no s'hauria d'haver arribat mai fins aquí". "En aquesta casa, s'hi ha de poder parlar de tot", ha assenyalat.

Durant el judici, que es va celebrar a principis d'octubre, els lletrats del Parlament van testificar que els acusats no havien actuat amb ànim de desobeir. La defensa al·legava llibertat d'expressió, la inviolabilitat parlamentària i el respecte als drets fonamentals.

Per la seva banda, Adriana Delgado, exmembre de la mesa, ha afirmat que "estan satisfets amb la sentència absolutòria", però ha afegit que "aquest judici no s'hauria d'haver celebrat mai". "Garantir el lliure debat i la iniciativa política és la principal funció de la mesa i, per tant, no pot actuar com un òrgan censor de les propostes dels diputats i diputades escollits democràticament".

Torrent ha sabut la resolució des de l'hemicicle del Parlament. La vicepresidenta Alba Vergés ha interromput la sessió de control i ha anunciat l'absolució de l'expresident de la cambra i la resta d'exmembres de la mesa, motivant els aplaudiments dels diputats d'ERC, Junts i els comuns. També d'algun diputat del grup socialista.

Vergés ha reivindicat la cambra catalana com a "baluard de drets" i ha defensat que és "imprescindible aturar la judicialització de la política". En aquesta línia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha constatat que "parlar d'autodeterminació i monarquia no és delicte", i que "tampoc ho va ser l'1-O". 

Josep Costa ha anunciat, en declaracions a TV3, que portarà la sentència a Estrasburg perquè, malgrat l'absolució, "no reconeix la inviolabilitat parlamentària" com a diputat "ni la sobirania del Parlament".

L'advocat de Torrent, Andreu van den Eynde, ha explicat que, per part seva, estudiarà la possibilitat de presentar també el recurs.

Un judici que va tirar endavant tot i l'amenaça de suspensió

El judici contra Torrent i la resta de membres independentistes de la mesa durant la legislatura passada va començar el 5 d'octubre, tot i que la Fiscalia, l'acusació de Vox i tres de les quatre defenses n'havien demanat la suspensió.

El judici ja s'havia suspès al juliol, quan s'havia de celebrar inicialment, perquè el TSJC va apartar el que l'havia de presidir, Jesús María Barrientos, per la recusació de Josep Costa.

El motiu principal de la recusació va ser la plantada que va fer Barrientos a Torrent el febrer del 2018 en un discurs durant un acte al Col·legi de l'Advocacia. Barrientos va abandonar l'acte quan l'aleshores president del Parlament va parlar de "presos polítics". El TSJC va considerar que aquest fet feia que "l'aparença d'imparcialitat" del jutge es pogués veure "compromesa".

En la segona jornada, Costa, que s'autodefensava, va abandonar el judici com a forma de protesta perquè no reconeix la legitimitat del tribunal, al qual acusa d'actuar irregularment.

Finalment, el judici va quedar vist per a sentència el 7 d'octubre. 

La sentència contrasta amb la sentència dels membres de la Mesa de Carme Forcadell.  El mateix tribunal va condemnar per desobediència als exvicepresidents Lluís Corominas, Lluís Guinó i a les exsecretàries Anna Simó i Ramona Barrufet a un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros cadascun per haver tramitat l'aprovació de les lleis de desconnexió.

La sentència va argumentar que s'havien negat a complir les advertències del Tribunal constitucional. El Suprem ha obligat a repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos jutges del tribunal.