El TSJC condemna a 1 any d'inhabilitació el conseller Solé per l'1-O quan era alcalde
El mateix dia de la condemna a Bernat Solé, la Fiscalia recorre l'absolució de l'alcaldessa de Roses, absolta d'haver desobeït el Constitucional per l'1-O
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat el conseller Bernat Solé, d'ERC, per un delicte de desobediència per haver participat en l'organització de l'1 d'octubre, el 2017, quan era alcalde d'Agramunt.
El tribunal el condemna a un any d'inhabilitació per a càrrec públic i a una multa de 16.800 euros.
La sala Civil y Penal condena a un 1 año de inhabilitación especial para cargo electo y 7 meses de multa por desobediencia grave al conseller Bernat Solé por no atender los requerimientos del @TConstitucionE del 1-O como alcalde de Agramunt.
— TSJCat (@tsj_cat) January 21, 2021
El tribunal considera provat que va cometre un delicte de desobediència greu a resolucions judicials, ja que constata que tenia coneixement personal i directe de les decisions del Tribunal Constitucional que advertien de les conseqüències en cas d'aplicar les lleis aprovades pel Parlament l'any 2017 sobre el referèndum.
La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.
La Fiscalia va centrar tota la seva acusació en dos articles d'una revista local, escrits per dos veïns jubilats d'Agramunt en què deien que "l'alcalde Bernat i altres companys eren el seu suport logístic". I també el que podia semblar una anècdota: que "Primer les urnes es van entaforar al fals sostre d'uns lavabos, però que donades les notícies en Bernat va preferir portar-les fora del col·legi".
En el judici, que es va celebrar a mitjans de desembre, el conseller va negar haver participat en l'organització de l'1-O. Solé va admetre haver estat en un debat en un local municipal com a representant polític, però no pas com a alcalde. També va assegurar que no va cedir l'escola per fer la votació, però sí que va intentar que no s'amaguessin les urnes al centre, perquè, si venia la Guàrdia Civil, no danyés l'edifici.
Primer alcalde condemnat
Solé és el primer alcalde amb una sentència condemnatòria per l'1-O i el segon que va ser jutjat. L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, de JxCat, va ser jutjada el novembre passat i absolta del delicte de desobediència pel jutjat penal número 1 de Figueres. En aquest cas, la Fiscalia demanava un any d'inhabilitació i una multa de 3.240 euros.
A diferència de l'alcaldessa de Roses, la causa contra Bernat Solé va començar amb una querella de la Fiscalia. I el va jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva condició d'aforat com a diputat d'Esquerra Republicana al Parlament.
Recordem que Bernat Solé és el titular d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i, per tant, màxim responsable d'organitzar les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
ERC veu la condemna com una "venjança"
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha lamentat que la sentència Solé "interfereixi" i "condicioni" l'organització de les properes eleccions al Parlament i actuï com a "venjança" contra la candidatura d'ERC per Lleida, en què Solé ocupa la segona posició.
En roda de premsa telemàtica, Vilalta ha explicat que ERC recorrerà la sentència i que Solé podrà continuar com a conseller perquè no és ferma, però que no podrà ser "elegible" en una llista electoral.
En una primera reacció a Twitter, Esquerra Republicana ja havia considerat la sentència una nova mostra de "repressió" i de "judicialització de la política":
❗ El TSJC acaba d'inhabilitar el conseller @bernatsole per haver fet possible el referèndum📩 de l'1 d'octubre a Agramunt.
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) January 21, 2021
De nou, repressió. De nou, judicialització de la política❌. Tot el suport i força, conseller! Farem que la democràcia guanyi✊! pic.twitter.com/yOFIyRCxzl
Recurs de la Fiscalia a l'absolució de l'alcaldessa de Roses
El mateix dia de la sentència contra Solé, la Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Girona l'absolució de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, per part del jutjat penal número 1 de Figueres el mes passat.
Mindan va ser la primera alcaldessa jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional en relació amb el referèndum de l'1-O. La magistrada va considerar que no està provat que l'alcaldessa donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir les resolucions del TC.
Deu alcaldes encara pendents de judici
Dels 700 alcaldes de tot Catalunya que van mostrar suport al referèndum, la immensa majoria de casos no van prosperar. A hores d'ara, hi ha obertes 10 causes, totes també per desobediència, però encara no han arribat a judici.
Són les dels alcaldes: Marta Felip (exalcaldessa de Figueres), Maties Serracant (exalcalde de Sabadell), Marc Bosch (exalcalde de Dosrius), Miquel Serra (exalcalde d'Alcarràs), Josep Caparrós (alcalde de Sant Carles de la Ràpita), Salvi Güell (alcalde de Castelló d'Empúries), Joan Ramon Casals (exalcalde de Molins de Rei), Miquel Solà (alcalde de Collbató) i Francesc Gras (alcalde de Roquetes).
- ARXIVAT A:
- Referèndum 1-OProcés català
