El TSJC condemna la Generalitat a pagar 81 milions a Renfe per millores a Rodalies
Es tracta de factures impagades durant quatre anys per millores en el servei demanades a Renfe, després del traspàs del 2010 i per l'augment en el cànon que aplica Adif a cada tren que passa per les seves vies
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a pagar 80,92 milions d'euros a Renfe per un deute contret entre el 2016 i el 2019 per l'ampliació dels serveis de Rodalies que s'ha anat fent a petició del govern català en els darrers anys i per un cànon d'Adif. A més, també haurà de pagar els interessos de demora.
L'origen del conflicte està en els acords pactats en el traspàs parcial de Rodalies de l'any 2010 --o més aviat en el que en va quedar fora--. I el deute fa referència, per una banda, a serveis extres que la Generalitat ha anat demanant i que no estaven inclosos en aquell pacte i, per l'altra, a l'augment que Adif va aplicar a partir del 2016 al cànon que fa pagar perquè els trens passin per les seves infraestructures, un increment que Renfe va traslladar directament a la Generalitat.
L'executiu català es va negar a acceptar aquest últim sobrecost, que no estava recollit a l'acord pactat, i no va abonar aquestes factures.
És a dir que, a partir del 2016, la Generalitat va deixar de pagar tant pels extres com per l'encariment del cànon, unes factures que Renfe li ha reclamat, primer per la via administrativa i política i després per la judicial, en un plet que finalment ha guanyat.
La Generalitat, que només reconeix una part del deute, estudia si recorrerà la sentència.
Quins extres es van demanar?
L'ampliació de serveis que la Generalitat va demanar a Renfe, i que estaven fora del primer acord, comportava obrir més línies i trens, més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona, com els que a partir del 2014 connectaven Tarragona i Girona, per exemple, amb les principals ciutats de cada demarcació. També oferir més trens a les Terres de l'Ebre, a Terrassa o reforçar la línia entre Mataró i Arenys, entre d'altres.
Fins al 2016, la Generalitat va pagar el sobrecost que implicaven aquests extres, però ho va deixar de fer quan Adif va apujar, de sobte, el preu del cànon que cobra per cada tren que circula per les seves vies, una factura que segueix sense pagar, a dia d'avui.
El Govern només reconeix una part del deute, la que va vinculada als nous serveis prestats per Renfe, i que xifra en 57 milions d'euros, però no la que té a veure amb el sobrecost en el cànon imposat per Adif, que considera que ha de pagar el Ministeri de Transports.
Capella defensa que la Generalitat "es planti"
La consellera de Territori, Esther Capella, ha insistit, en una entrevista a la Cadena SER Catalunya, que Renfe no compleix les seves obligacions i que, per tant, la Generalitat té dret de plantar-se. També que, en altres territoris, l'estat espanyol s'ha fet càrrec d'aquest sobrecost del cànon que aquí es vol fer pagar al govern:
"La Generalitat es planta en un moment determinat perquè d'aquestes mateixes ampliacions de serveis en altres indrets l'Estat se'n fa càrrec. I a Catalunya, no només no se'n fan càrrec, sinó que, a més a més, els serveis dels quals s'han de fer càrrec Renfe, Adif i, per tant, el ministeri, tampoc funcionen. Les parts tenen unes obligacions derivades dels traspassos i dels acords als quals s'arriba. I resulta que l'obligat principal, que és l'Estat, és el principal incomplidor."
Segons la sentència, Renfe "ha complert"
En la sentència que s'ha fet pública aquest dimecres, el tribunal considera que Renfe "ha complert" amb l'ampliació dels serveis demanats per la Generalitat des del traspàs parcial de competències de Rodalies i que, per tant, el seu cost l'ha de pagar "en exclusiva" l'executiu català.
"El pla inclou la implantació de nous serveis de rodalies o regionals, l'increment de freqüències, la millora dels estàndards de qualitat del servei, etc. El seu finançament correspon en exclusiva a la Generalitat."
En aquest sentit, la sentència recorda que en un primer moment el govern va fer una contribució financera de 50 milions d'euros que va servir per finançar el denominat "Pla d'Acció" fins al 2014.
"Un cop consumit aquest import, els impagaments de la Generalitat s'han fet insostenibles per a la recurrent. A partir del 2016, l'administració demandada no ha efectuat cap pagament", afegeix la sentència, que recorda que no s'ha plantejat cap reclamació davant l'Administració General de l'Estat.
El cànon d'ús, "una qüestió interna" entre administracions
Pel que fa als canvis de preu del cànon que s'ha de pagar per fer ús de la infraestructura ferroviària, un dels orígens de l'impagament, el TSJC determina que és una qüestió "interna" a resoldre entre administracions, és a dir, entre la Generalitat i l'estat espanyol, sense afectar Renfe, que és una empresa pública.
Aragonès demana un ple monogràfic sobre Rodalies al Parlament
La sentència coincideix amb la petició que ha fet el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament, de celebrar un ple monogràfic sobre la situació de Rodalies i el traspàs integral del servei.
En la sessió de control d'aquest dimecres, Aragonès ha anunciat que entrarà la petició al registre de la cambra per denunciar els greuges "intolerables" del servei, assenyalar els anys d'incompliments i desinversió per part dels governs de l'Estat, l'acumulació d'incidències registrades i les conseqüències "negatives" diàries per als centenars de milers d'usuaris que fan servir Rodalies diàriament.
Segons va explicar la portaveu del govern, Patrícia Plaja, aquest dimarts, les incidències greus al servei de Rodalies han augmentat un 60% els últims deu anys, i també ho ha fet la comunicació d'aquests incidents als usuaris per part de l'operadora Renfe.
