El TSJC diu que les escoles que segreguen per sexe poden mantenir el finançament públic
La justícia dona la raó als 11 centres concertats que fan educació diferenciada a Catalunya
Educació haurà de continuar finançant les escoles que segreguen per sexe durant sis anys més. Així ho determina la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha donat la raó als 11 centres concertats que fan educació diferenciada a Catalunya.
A aquestes escoles no se'ls va renovar el concert quan tocava, al mes de juny, i el departament els havia donat una pròrroga d'un any abans de la retirada definitiva. El decret de concerts de la Generalitat -que encara no ha entrat en vigor- i la llei Celaá -que el Congrés va aprovar la setmana passada- també preveuen eliminar el finançament públic a aquests centres.
El Departament d'Educació ha anunciat que interposarà recurs contra aquestes cautelars i ha expressat la voluntat de no renovar aquests concerts. La conselleria assegura que hi ha un consens majoritari a l'Estat arran de l'aprovació de la nova llei d'educació, segons han apuntat fonts de la conselleria.
Vot particular
Dels set magistrats que han signat la resolució, hi ha hagut el vot particular del magistrat Pedro Luis García Muñoz, que ha expressat la seva disconformitat perquè considera que la demanda "no aporta cap dada concreta ni documentació que acrediti el risc" que representa per a aquests centres la denegació del concert per la viabilitat. Una afirmació que, segons el magistrat, recull la sentència però que no obsta per acabar donant la raó a les escoles.
García Muñoz afegeix que "per aquesta falta de prova hauria d'haver-se denegat la mesura cautelar positiva", és a dir, que es concedeixi el concert amb la subvenció de fons públics.
Les escoles demandants -Viaró, La Farga, La Vall, Tarragona, Lleida, Les Alzines, Canigó, Campjoliu, Pineda, Xaloc i Bell-lloc- que segreguen l'educació per sexes, al·legaven que la retirada de la subvenció provocaria la pèrdua d'alumnes, una retallada en els serveis que haurien de pagar les famílies i una davallada de la ràtio que repercutiria en els concerts posteriors.
"La pèrdua del concert suposarà que les famílies hagin d'assumir el cost de l'ensenyament, i, en conseqüència, que alguns pares decideixin canviar els seus fills de col·legi, sobretot en la situació de crisi econòmica actual. Aquest canvi de col·legi exigirà a les famílies afectades una adaptació al nou centre, cosa que afecta els alumnes, que es veuran apartats dels seus companys, hauran d'adaptar-se a la metodologia del nou col·legi, adaptació que requereix un temps més o menys llarg i que pot, fins i tot, repercutir en els seus resultats acadèmics."
Els magistrats accepten els arguments i al·leguen que seria molt difícil que els alumnes poguessin tornar al centre si finalment la decisió final és mantenir el concert. A més, es causarien importants danys econòmics a les escoles afectades. Per això, decideix mantenir la situació actual a l'espera de la decisió judicial final al Tribunal Constitucional, on s'ha recorregut la llei.
A més, les escoles calculaven la subvenció cautelar en 1.800.000 euros, corresponents a les 6.000 famílies i 11.000 alumnes afectats. Segons el magistrat, en el seu vot particular, cap d'aquests perjudicis s'acredita ni tampoc la situació econòmica dels centres per fer-hi front.