El TSJC dóna dos mesos perquè el castellà també sigui llengua vehicular a les escoles
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, d'acord amb la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considera el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem, el qual els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per complir la sentència del Suprem. La decisió ha estat comunicada per notificació judicial al Departament d'Ensenyament.
En el seu escrit, el TSJC explica que els pares –amb el suport de la plataforma Convivència Cívica Catalana- que van guanyar la sentència del Suprem els van demanar l'execució de la sentència. Aleshores, l'alt tribunal català va demanar a la conselleria que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS i la Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i el castellà.
El govern concloïa que per garantir l'exigència legal del domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que la situació actual de la llengua a la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els resultats actuals.
Arguments "insuficients"
En la interlocutòria, el TSJC qualifica aquestes explicacions d'"insuficients" per assegurar el compliment de la sentència. A més, recorda que l'alt tribunal espanyol establia que el castellà havia de ser vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament d'Ensenyament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més". El tribunal titlla aquesta proporció d'"il·lusòria i d'artifici de mera aparença".
La interlocutòria és del 28 de juliol, però en considerar-se el mes d'agost inhàbil, el departament encara podria presentar-hi un recurs en contra davant la mateixa secció cinquena de la sala contenciosa administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència.
Multes de fins a 1.500 euros per incompliment
Ara, el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC. A més a més, adverteix que incomplir aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o les autoritats.
El govern concloïa que per garantir l'exigència legal del domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que la situació actual de la llengua a la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els resultats actuals.
Arguments "insuficients"
En la interlocutòria, el TSJC qualifica aquestes explicacions d'"insuficients" per assegurar el compliment de la sentència. A més, recorda que l'alt tribunal espanyol establia que el castellà havia de ser vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament d'Ensenyament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més". El tribunal titlla aquesta proporció d'"il·lusòria i d'artifici de mera aparença".
La interlocutòria és del 28 de juliol, però en considerar-se el mes d'agost inhàbil, el departament encara podria presentar-hi un recurs en contra davant la mateixa secció cinquena de la sala contenciosa administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència.
Multes de fins a 1.500 euros per incompliment
Ara, el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC. A més a més, adverteix que incomplir aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o les autoritats.
