El TSJC manté tancat l'oci nocturn i dona la raó al govern

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no permet obrir l'oci nocturn i dona la raó a la Generalitat. Així ho recull una resolució feta pública aquest dijous i que rebutja el recurs que havia presentat la patronal de l'oci nocturn Fecasarm.

La patronal demanava, en el seu recurs, obrir les zones exteriors de les discoteques, amb distància i sense ball, amb els clients asseguts. Els empresaris defensaven que això hauria ajudat a limitar els botellons multitudinaris al carrer.

El govern s'hi havia oposat i així ho va comunicar dimarts al tribunal, que ha tingut en compte els arguments sanitaris de la Generalitat. La Generalitat havia presentat les seves al·legacions, tal com li va demanar el TSJC, on defensava mantenir tancat l'oci nocturn.

Es pronunciava en contra de la reobertrura al·legant raons epidemiològiques i argumentava que reobrir discoteques i bars de nit pot tenir conseqüències nefastes per a tota la societat i que ara mateix no convé prendre mesures arriscades, almenys fins que no arrenqui el curs escolar.

Els arguments del TSJC

El tribunal fa seus els arguments del govern i agafa d'exemple els 15 dies en què l'oci nocturn va estar obert al principi de l'estiu. El tribunal cita un informe de l'Agència de Salut pública de Catalunya que afirma que la felixibilització de les restriccions en les discoteques va provocar un augment de casos i va contribuir a que arribés la cinquena onada.

Per contra, els jutges asseguren que els arguments de la patronnal per reobrir no són prou sòlids. El tribunal afirma que els empresaris no van presentar cap informe pericial d'experts, sinó que van intentar convèncer la justícia amb retalls de diaris. Per contra, la generalitat sí que va adjuntar informes sanitaris d'experts.

Dues curtes reobertures en un any i mig

L'oci nocturn és un dels sectors més castigats per la pandèmia. Des de la declaració de l'estat d'alarma, el 14 de març de l'any passat, gairebé fa un any i mig, només han pogut reobrir tímidament en dues ocasions

El 19 de juny del 2020, un cop arribada la tecera fase de la desescalada després del confinament, van poder reobrir amb dret a ballar. Només tres dies més tard es van fer enrere pel que fa al ball, i el 24 de juliol, en una de les primeres decisions de Josep Maria Argimon com a secretari de Salut Pública, es va decidir tornar a tancar l'oci nocturn.

Un any més tard d'aquella curta reobertura, discoteques i bars de nit van poder tornar a aixecar les persianes. Va ser el 21 de juny d'aquest any. De nou, el retorn del sector va ser breu. El 9 de juliol van tornar a tancar per la cinquena onada, que ha afectat amb més força que mai les persones joves.

Argimon, ja com a conseller de Salut, va atribuir 31 brots de Covid a l'oci nocturn i va dir que la reobertura, quan arribés, es faria amb test d'antígens o cerificat Covid.

Durant els 19 dies que va estar obert l'oci nocturn, entre el 21 de juny i el 9 de juliol, els contagis de Covid es van multiplicar per 12 a Catalunya. La setmana abans d'obrir, es van registrar menys de 4.000 casos. La setmana abans de tancar, van ser més de 48.000.

El sector, en peu de guerra

Empresaris del sector han manifestat retiteradament que no podien aguantar més aquesta situació. Asseguren sentir-se ignorats i que són la solució i no el problema al que està passant a les nits als carrers. És per això que aquest dimecres alguns representants del sector de la plataforma Som Oci Nocturn van començar una acampada indefinida i una vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Ramon Mas, secretari general del gremi de discoteques de la demarcació de Barcelona, exigia al govern un calendari de reobertura. Ho ha fet en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio":

"Diuen que hem d'esperar que reobrin les escoles a veure quina és la incidència, però nosaltres diem que amb el nivell de vacunació que tenim i el nivell de vacunació que es vol arribar al setembre, hem de detenir un calendari definitiu d'obertura."