El TSJC portarà la llei del català a l'escola al Tribunal Constitucional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeix que la llei i el decret del català a l'escola impedeixen executar la sentència del 25% de castellà a les aules. Diu que aquesta sentència es basava en una legislació anterior i que la nova normativa en fa incompatible l'execució.

En una resolució aquest dilluns, el tribunal afegeix que té molts dubtes sobre la constitucionalitat d'aquestes noves normes i per això portarà els textos al Tribunal Constitucional. Considera que xoquen amb els articles 3, 9.3, 24.1, 27, 86 117 i 118 de la Constitució. 

També demana a les parts i el ministeri fiscal que, en un termini de deu dies, es pronunciïn al respecte.

A l'espera de saber si la llei i el decret sobre el català a l'escola són constitucionals o no, els tràmits per executar la sentència queden suspesos.

A finals de maig, el dia que s'acabava el termini fixat pel mateix TSJC per executar-la, la Generalitat va demanar al tribunal que declarés la "impossibilitat legal" de complir la sentència, un cop van entrar en vigor la nova llei i el decret sobre l'ús de les llengües a l'escola que havia aprovat el govern una setmana abans.

Alhora, l'Assemblea per una Escola Bilingüe va demanar al tribunal que declarés que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, no havia complert la sentència i, entre d'altres, que es dirigís directament als directors dels centres perquè l'apliquessin.

Cambray: "Estem davant d'una gran victòria"

El conseller Cambray ha celebrat la resolució judicial: "Estem clarament davant d'una gran victòria, davant d'una fantàstica notícia que el que ens diu és que a les aules del país no s'aplicaran percentatges de castellà."

En declaracions als mitjans de comunicació aquest dilluns al migdia, ha afegit que des del govern "sempre defensarem l'aprenentatge de les llengües amb plena competència, tant en català com en castellà".

Al seu entendre, a més, "s'ha refermat" el model d'escola catalana: "Des del país hem tornat a demostrar que si tots ens hi posem, si tots donem el millor de nosaltres mateixos, defensem un model d'escola catalana que és el que ens dona igualtat d'oportunitats, cohesió social i equitat."
 

Un mes en vigor

La llei es va aprovar al Parlament el 6 de juny, amb els vots a favor d'ERC, Junts, PSC i En Comú Podem, com a reacció a la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà. Hi van votar en contra els diputats de la CUP i els de Vox, el PP i Ciutadans.

Entre altres coses, la llei defineix el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge i reconeix el castellà com a llengua curricular, una condició que també té el català. No hi ha referències a percentatges de les llengües i estableix que el seu ús s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics.

També fixa com a objectiu que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials i designa el català com a llengua d'acollida de l'alumnat nouvingut.

El text va rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que contràriament al TSJC, va considerar que s'ajusta a l'Estatut i a la Constitució. El consell es va pronunciar en resposta a la consulta plantejada per Partit Popular, Ciutadans i Vox. Aquests tres grups van acudir-hi, segons van explicar en el seu moment, per endarrerir l'aprovació del text. 

Paral·lelament, el govern va aprovar un decret que rebutja explícitament l'ús de percentatges en l'ensenyament de les llengües i obliga els centres educatius a verificar els seus projectes lingüístics. Un cop el Departament d'Educació hi dona el vistiplau, passa a ser-ne l'únic responsable legal.