El turisme de bicicleta gentrifica Girona? De l'actiu econòmic als actes vandàlics

Ja fa temps que és difícil moure's pels carrers del barri vell de Girona. Als grups de turistes que s'hi passegen a peu, els últims 10 anys s'hi ha afegit un altre perfil de visitants: els ciclistes.

Cada any hi arriben entre 30.000 i 40.000 cicloturistes, la majoria procedents dels Estats Units i el Canadà, i els negocis vinculats a aquest esport s'han multiplicat per 4 els últims anys i ocupen espais d'antigues botigues que han anat tancant. 

El turisme de bicicleta s'ha convertit en un actiu econòmic molt important a la ciutat de Girona, però no tothom el veu amb bons ulls.

Un malestar que també va constatar "El matí de Catalunya Ràdio", que va visitar la ciutat poc després de les pintades que van aparèixer a diverses botigues coincidint amb les manifestacions de l'1 de Maig.

En aquest marc, aquest dijous s'ha presentat la Plataforma pel Decreixement Turístic. Està formada per veïns i entitats que volen lluitar contra la massificació. El seu portaveu, Jordi Mateu, considera que la situació ha tocat fons:

"És una situació límit que està tensionant la ciutat. Això no va només de bicis sí o bicis no. Això va d'un malestar. Cal regular i revertir la situació."  

També reclamen que es diversifiquin les activitats econòmiques i s'han referit així als actes vandàlics que hi ha hagut els últims dies contra establiments relacionats amb el turisme ciclista: "Ni condemnem ni reivindiquem el que ha passat. Sí que donem suport al teixit associatiu que fa temps que està lluitant contra la massificació turística."

L'Ajuntament ja ha mogut fitxa

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha anunciat que preparen un pla d'acció integral per trobar l'equilibri i "garantir que els veïns puguin fer la seva vida i els comerços puguin obrir amb normalitat". Tot plegat arran de les pintades que han aparegut en establiments vinculats al món de la bicicleta. 

Les primeres pintades van aparèixer l'1 de maig, coincidint amb el Dia del Treball, però des del cap de setmana passat i fins aquest dimarts n'hi ha hagut de noves. Aquest cop també s'han fet malbé els panys d'alguns establiments posant-hi silicona i escuradents. L'alcalde Salellas s'hi referia així: 

"Que els comerços, siguin quins siguin, puguin patir danys que els impedeixin obrir em sembla que és una situació que hem de lamentar i que no s'ha de produir. Nosaltres treballem perquè això no torni a passar."

Algunes de les mesures d'aquest pla, que no s'ha concretat, es posaran en marxa abans de l'estiu i ja s'estan negociant amb les associacions de veïns, els botiguers i els establiments del sector de la bicicleta. La presidenta dels comerciants del centre, Mercè Ramírez de Cartagena, aposta pel diàleg: 

"Perquè tenim una ciutat de 10 i nosaltres volem una ciutat on es pugui passejar, on es pugui conviure i on tothom hi pugui estar...només faltaria! I si a més és un turisme de qualitat, tenim un problema si no el volem." 

A l'Ajuntament li consten dues denúncies per les pintades a botigues dels últims dies.  

Hi ha massa turistes a Girona?

El geògraf i professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, està convençut que la ciutat no té un excés de turistes i hi posa algunes xifres. Explica que Girona té 550.000 pernoctacions de visitants cada any --una mitjana d'un miler de turistes al dia-- i ho compara amb els 170.000 turistes diaris que suporta la ciutat de Barcelona. 

Aquest expert en ordenació d'espais turístics qualifica de "moderada" la pressió turística que rep la ciutat de Girona: "Tenim 1 turista per cada 100 habitants, una proporció en la línia de ciutats amb poca intensitat turística". I sobre els turistes vinculats al ciclisme afegeix que n'arriben un màxim de 40.000 l'any:

"Hi ha 10 vegades més visitants al Temps de Flors que tots els cicloturistes al llarg de l'any."

Tot i això, el professor de la Facultat de Turisme de Girona sí que reconeix que hi ha una concentració d'establiments vinculats al cicloturisme al barri vell, molts d'ells en espais simbòlics, i caldria treballar per integrar la seva oferta al caràcter del lloc on són. "En cas contrari poden ser vistos com un element estrany, una mena d'àlien que ha entrat dins d'un entorn que té un valor molt simbòlic per als gironins."