El turisme massiu porta al mont Fuji cues, deixalles i excursionistes inexperts
Des de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat del 2013 s'ha duplicat el nombre de visitants a la icònica muntanya del Japó
El mont Fuji, al Japó, amb una alçada de 3.776 metres, és una destinació turística de primer ordre, i això s'ha convertit en un problema per l'allau de visitants que rep cada any durant la temporada d'estiu.
El 2012, abans que la muntanya fos declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el principal centre de rebuda de turistes, l'anomenada "cinquena estació", a 2.300 metres d'altitud, va registrar 2 milions de persones.
Set anys després, el 2019, aquesta xifra havia pujat a 5 milions i, després de la frenada de la pandèmia, aquest any s'han recuperat les xifres en aquest centre, pel qual passen el 90% dels visitants de la muntanya.
Fileres plenes d'excursionistes
I ha augmentat força la gent que puja fins al cim: en temporada d'estiu, que ha durat del juliol al setembre, hi han arribat 65.000 excursionistes, un 17% més que el 2019.
El resultat és que les rutes de senderisme per la muntanya es converteixen en fileres plenes de gent, com denuncia Kiyotatsu Yamamoto, professor de la Universitat de Tokio expert en el Fuji:
"La congestió i els embussos als senders són una de les principals fonts d'insatisfacció entre els escaladors: els excursionistes que volen veure la sortida del sol des del cim s'hi acumulen, i un tram que normalment es triga dues hores a recórrer, ara es triga el doble."
Sense eines legals per limitar l'accés a la muntanya
Per intentar evitar les aglomeracions, els gestors del parc del Fuji han limitat a 4.000 persones les que poden passar per la ruta Yoshida, la més concorreguda.
Però és un límit teòric pràcticament impossible d'aplicar, perquè al Japó no hi ha eines legals per posar tanques a la muntanya ni per barrar el pas a ningú.
També els accessos són lliures, amb una carretera que permet anar de Tòquio fins al Fuji en només dues hores, tot i que ara no hi poden accedir els cotxes no elèctrics, però no hi ha restriccions per als autocars.
Pujar amb xancletes i deixar-hi deixalles
Un problema greu són les deixalles que llencen els visitants per les rutes, problema que una organització de voluntaris intenta mitigar amb recollides massives de tones i tones d'escombraries.
Un altre problema són els excursionistes que no hi van prou preparats (alguns intenten pujar-hi amb xancletes), i després els serveis d'emergència reben moltes peticions d'ajuda perquè els vagin a buscar i els baixin.
Un tren lleuger a l'últim tram per restringir l'accés
Hi ha projectes perquè hi hagi limitacions efectives de visitants: el més ambiciós és un tren lleuger en l'últim tram fins a la cinquena estació, que seria l'únic mitjà d'accés possible.
Altres projectes més modestos són no poder passar si no s'ha reservat abans una plaça d'aparcament, i no deixar accedir a les rutes a peu als que no ho hagin demanat prèviament.
Tot plegat és un problema conegut a casa nostra i en altres indrets d'Europa i del món, però que potser era difícil d'imaginar que també afectés un país amb fama de tan ben organitzat com el Japó.
