Els vagons del metro de Khàrkiv, convertits en el gran refugi antiaeri de la ciutat

Sobre el terreny, els nostres equips continuen a Khàrkiv, la segona ciutat del país i situada al nord del Donbass, que és la regió on Putin està concentrant tots els esforços militars

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Subcap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles
Actualitzat

Khàrkiv és una ciutat aturada. Grans avingudes sense cotxes. Carrers sense gent. Comerços tancats. Només algun supermercat tot plafonat amb fustes i folrat amb sacs terrers obre una estona i permet als ciutadans comprar menjar per passar el dia.

Sota terra, però, hi ha la vida que la guerra ha enterrat. La xarxa de metro de Khàrkiv s'ha convertit en el refugi de milers de persones que fugen de les bombes, els coets, els míssils i els atacs de morter que crucifiquen la ciutat.

 

El metro de Khàrkiv té 100 km de túnels i 30 estacions. A la parada de la plaça de la Constitució i en moltes altres, els combois estan ancorats a les andanes. Portes obertes i els vagons plens de gent.

 

La Irina Kholodova viu al primer vagó. Amb la seva filla, el seu fill, el gendre i els dos gossos, que treu a passejar... pels passadissos del metro.

"La meva fillola es va posar de part aquí al vagó... i va poder sortir i arribar a l'hospital. Ara torna a ser aquí, al metro, amb la criatura."

Irina Kholodova passejant els gossos
El fill d'Irina Kholodova estirat en un llit improvisat dins d'un vagó

La Valentina Kassianova, de 75 anys, cuida del seu marit, en Valeri Kassianov, de 80. Són al metro des que va començar l'atac. El Valeri, professor d'història i poeta, gairebé no hi sent i s'ha de moure en una cadira de rodes. Està allitat. I llevar-se per anar al lavabo en un entorn com el d'un passadís és un moviment costós, feixuc i esgotador.

La Valentina manté net i endreçat el petit espai, sense cap mena d'intimitat, on el seu marit està immobilitzat.

"Trobo a faltar la meva estimada casa, els meus nets, m'han robat tot el que era la meva vida. Encara que soc una dona gran, soc una persona creativa. Anava a una acadèmia de ball... I ara estic forçada a estar-me aquí asseguda."

La veu se li trenca quan parla de la seva filla i els seus nets, que van haver de fugir del barri de Saltivka, un dels més castigats per les bombes russes.

La Valentina Kassianova i el seu marit, en Valeri Kassianov

Ningú sap quan podran tornar a sortir a passejar pels carrers de Khàrkiv. Quan el metro es buidarà de gent espantada. Quan els combois aixecaran l'àncora de les andanes i tornaran a córrer. Quan el metro tornarà a ser aquell espai on s'entra momentàniament per tornar a sortir a la vida en algun altre lloc... de Khàrkiv.

 
ARXIVAT A:
Ucraïna
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut