El vaixell científic Ramon Margalef rastreja la costa per ajudar a trobar víctimes de la dana

Aquest dissabte comença a treballar a la costa de València el vaixell Ramon Margalef de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) per cartografiar el fons marí i fer inventari de totes les "anomalies" que es trobin a la costa de la desembocadura dels rius Túria i Xúquer, després de l'impacte de la dana. 

En una primera fase es farà la cartografia i la batimetria precisa de les profunditats, del relleu del mar i els corrents, imprescindibles i fonamentals per emprendre les tasques necessàries posteriors, diu el biòleg marí Pablo Carrera, responsable de la flota i de l'operació.

"Permetrà disposar d'un 'inventari' complet i conèixer amb exactitud el funcionament dels corrents, i gràcies a les simulacions d'aquests corrents apuntar on són les zones d'acumulació."

I, per tant, saber on han anat a parar no només tota mena d'objectes o cotxes arrossegats per les aigües, sinó localitzar cossos de desapareguts. Els biòlegs també determinaran les conseqüències per al medi marí dels contaminants que hi han anat a parar. 

El buque centrará las labores de mapeo del fondo marino en las desembocaduras del Turia y Júcar pic.twitter.com/49noR6wiwg

— CSIC (@CSIC) November 8, 2024

Les actuacions del Ramon Margalef s'emmarquen en el suport que presta el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), a la gestió de les conseqüències de la dana a través del Grup d'Assessorament en Desastres i Emergències del CSIC.

Què pot trobar el vaixell?

Carrera ha admès que no són campanyes fàcils, a causa del fort component emocional que tenen aquest tipus de missions, però ha subratllat la implicació que han demostrat els tripulants, els tècnics i els investigadors i el compromís que han testimoniat amb la societat a totes les campanyes que les administracions i les institucions els han encomanat.

El científic ha explicat que els objectes que es troben són gairebé sempre metàl·lics, com ara vehicles o estris, i assegura que poden detectar "perfectament" qualsevol cosa que hagi arribat al mar. Ara bé, diu que la possibilitat de trobar víctimes sense vida en aquesta primera etapa és molt difícil perquè aquests instruments no tenen el contrast necessari per detectar aquests cossos. "Seria com trobar una agulla en un paller", va dir el biòleg.

El prestigiós forense Narcís Bardalet, que va participar en la identificació de cadàvers en el tsunami del 2004 a Tailàndia, deia dilluns al programa "La selva" de TV3 que "es podrien arribar a trobar cadàvers al mar a la costa d'Alacant i fins a Almeria".

Aquí pots veure l'entrevista sencera:

El vaixell Ramon Margalef

La nau oceanogràfica Ramon Margalef forma part dels cinc vaixells que té la flota de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Ha navegat des de la seva seu a Galícia fins a Alacant, des d'on opera com a base logística per no sobrecarregar el port de València.

Va ser noliejat el 2011 i té 47 metres d'eslora i una autonomia per treballar entre 12 i 15 dies abans de tornar a la base. Està equipat amb tecnologia d'última generació i nombrosos instruments que permeten escorcollar el fons marí a profunditats d'entre 15 a 6.000 metres.

Compta amb un sistema d'ecosonda multifeix, una eina que permet obtenir imatges detallades del fons marí i genera mapes batimètrics d'alta resolució. Gràcies a aquesta tecnologia és possible estudiar la topografia submarina i identificar diferents tipus de substrat amb resolució de pocs metres.

També té el robot submarí Liropus 2000 amb braços articulats i càmeres d'alta resolució que poden contribuir en feines de cerca i rescat a alta mar. Aquest "ROV" està equipat amb dues càmeres, una de vídeo i una altra "acústica" que no té tant abast, però aconsegueix una major precisió en aigües tèrboles, ha explicat Pablo Carrera.

L'any 2021, a 1.000 metres de profunditat, va localitzar a Tenerife el cos d'una nena que havia estat assassinada amb la seva germana pel seu pare.

La tripulació, formada per 14 persones, compta amb un tècnic informàtic i un d'electrònic, i 11 científics o tècnics de recerca amb experiència en operacions d'emergència i situacions crítiques. A més d'especialistes en l'anàlisi dels efectes ecològics d'esdeveniments de vessament massiu al mar i impactes ambientals, com les erupcions volcàniques a La Palma l'any passat i a El Hierro, fa 12 anys.

L'impacte de la dana a la biodiversitat marina

Pel que fa a l'impacte ambiental, Carrera ha explicat que l'Institut Espanyol d'Oceanografia disposa de bases de dades i sèries històriques molt rigoroses i programes permanents de monitoratge de la contaminació i de la biodiversitat marina. Això permetrà conèixer i avaluar l'impacte que ha tingut la devastadora dana i determinar si han augmentat els nivells d'alguns contaminants.

"Des de la ciència insistim sempre en la importància del coneixement base i dels registres històrics" explica el biòleg marí.

A raíz de la emergencia de la DANA de Valencia, un equipo científico del CSIC destaca la necesidad de investigar cómo la erosión, transporte y sedimentación de tierra influye en agravar la peligrosidad de las inundaciones.https://t.co/D6IjyLDHBo

— CSIC (@CSIC) November 8, 2024

Tècnics i científics del CSIC per la dana

El treball del vaixell Margalef a les costes de València és una més de les tasques cientificotècniques que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) a través del CSIC ha desplegat per a la gestió de l'emergència i la recuperació de les zones afectades per la dana. 

En concret, el CSIC ja ofereix ajuda al Ministeri de l'Interior en la interpretació de les imatges de satèl·lit que s'estan obtenint del Programa Copernicus d'Observació de la Terra de la Unió Europea, així com en sistemes d'informació geogràfica de suport a l'emergència en l'elaboració,  interpretació i maneig de dades cartogràfics.

 La Unitat Militar d'Emergències (UME) del Ministeri de Defensa també ha demanat suport a especialistes del CSIC per a assessorament dels possibles danys a les edificacions i infraestructures de les zones afectades.