Carlo Maria Viganò durant l'ordenació de dos bisbes a Nova York el juliol de 2015 (Reuters/Gregory A Shemitz)

El Vaticà excomunica un bisbe ultraconservador i crític amb el papa acusat de cisma

Carlo Maria Viganò, que dona suport a teories conspiracionistes, havia acusat Francesc de ser un "fals profeta" i un "servidor de Satan"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Vaticà

El Vaticà ha anunciat l'excomunicació de l'arquebisbe italià Carlo Maria Viganò, de 83 anys, molt crític amb el papa Francesc, al qual nega tota legitimitat.

Viganò, de fet, havia demanat la dimissió del pontífex després d'acusar-lo, el 2018, de conèixer i amagar les agressions sexuals comeses pel cardenal nord-americà Theodore McCarrick, primer alt jerarca de l'Església catòlica desposseït de tots els càrrecs eclesiàstics per aquest delicte.

Ultraconservador, Viganò també nega la legitimitat de les reformes introduïdes per l'Església catòlica en el Concili Vaticà II, celebrat entre 1962 i 1965, convocat pel papa Joan XXIII, que considerava que l'Església necessitava "una actualització".

Carlo Maria Viganò durant una missa pro vida per a joves celebrada a Washington el gener de 2015 (Reuters/Gregory A Shemitz)

"Conclòs el procés penal, el reverendíssim cardenal Carlo Maria Viganò ha estat trobat culpable del delicte de cisma", diu l'escrit fet públic pel Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, "perquè rebutja reconèixer i sotmetre's al pontífex sobirà".

Convocat per la justícia vaticana aquest juny, Viganò no només no va presentar-s'hi, sinó que va declarar que considerava un "honor" les acusacions contra ell i va denunciar "els errors i les heretgies de Jorge Mario Bergoglio [el nom de naixement del papa Francesc], que fa una gestió del poder absolutament tirànica".

També va tenir paraules per al Concili Vaticà II, un "càncer ideològic, teològic, moral i litúrgic", en paraules de Viganò, que considera que l'Església actual "n'és la necessària metàstasi".


Conspiracionista i trumpista

Nomenat arquebisbe el 1992 pel papa Joan Pau II, va tenir diversos càrrecs, entre els quals ser nunci apostòlic [ambaixador del Vaticà] a Nigèria i, més tard, als Estats Units, entre 2011 i 2016.

Durant la pandèmia, Viganò va carregar contra el confinament i les mesures preventives en considerar que atacaven la llibertat religiosa, iniciativa en què va tenir el suport de cardenals tradicionalistes.

A més, va donar suport a teories conspiracionistes promogudes pel moviment QAnon, contràries a les vacunes de la covid-19 i de denúncia de la "dictadura sanitària" i "el gran reset" suposadament promogut per les grans potències mundials.

També va publicar una carta oberta de suport incondicional a Donald Trump quan era president.

El 2023, Viganò va tornar a carregar contra Francesc arran de la publicació de l'encíclica "Fiducia Supplicans", que permet fer una benedicció informal de les parelles homosexuals.

Ara per ara, Viganò no s'ha pronunciat públicament sobre la decisió del Vaticà d'excomunicar-lo


Què suposa l'excomunicació?

El dret canònic "prohibeix a l'excomunicat" celebrar missa i la resta de sagraments, rebre sagraments, celebrar cap cerimònia de culte o participar-hi i tenir funcions i càrrecs eclesiàstics.

Malgrat la seva gravetat, tanmateix, la pena d'excomunicació pot ser revocada si el condemnat mostra penediment i torna a l'obediència, cosa que sembla improbable en el cas de Viganò.

Per contra, si persevera en la seva actitud, "pot ser castigat amb altres penes, sense excloure l'expulsió de l'estat clerical", com ha deixat clar el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe.

ARXIVAT A:
Vaticà
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut