El ventilador que despulla el poder
El ventilador està en marxa i no hi ha qui l'aturi. Wikileaks, com un huracà, despulla el poder i el deixa davant l'opinió pública amb totes les vergonyes al descobert.
Segons com es miri, Julian Assange és un heroi o el malvat de la pel·lícula, però la realitat dels telegrames diplomàtics que ara veuen la llum no és discutible. Per molts, però, sí que ho és l'oportunitat, el mètode... l'abast d'una operació que qüestiona la seguretat i, sobretot, dibuixa un panorama en el qual es debat el límit que per a alguns ha de tenir la llibertat d'informació.
El món que hem conegut està immers en una voràgine de canvis que encara és molt precipitat valorar. Els mitjans de suport informatiu clàssics es mostren cada cop més obsolets. El web, els blogs, les xarxes socials com el Twitter o el Facebook componen un panorama nou en què ara, de forma global, barata i eficient, milers de persones col·laboren i es mobilitzen per donar a conèixer desenes de milers de documents. Uns papers sense acotacions ni opinions afegides. Nets i íntegres, sense interpretacions ni marques de retolador negre per ocultar noms o situacions compromeses. Són documents classificats com a confidencials o secrets, sense arribar mai a tenir l'etiqueta de "top secret".
Aquests telegrames, a part de xafarderies i opinions gairebé personals sobre líders -la majoria aliats-, toquen temes crucials i actuacions polítiques que fan enrojolar i posen en qüestió la salut dels sistemes democràtics del nostre entorn. Pilars fonamentals de l'estat de dret, com és la independència del poder judicial, queden tocats pel contingut d'unes revelacions que són una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar.
Aquesta documentació, que és el somni de qualsevol historiador, s'ha posat ara a l'abast de tothom. Els papers no ofereixen globalment novetats extraordinàries, al marge d'alguns detalls rellevants, però sí que tenen el valor de constatar i confirmar per escrit moltes sospites i revelacions ja conegudes que ara aconsegueixen la credibilitat que no tenien.
Hillary Clinton i l'administració Obama han replicat a la gegantina filtració amb els mateixos arguments que Henry Kissinger i Lindon B. Johnson van utilitzar el 1971 quan es van fer públics els històrics "papers del Pentàgon" sobre les mentides de la guerra del Vietnam. Es parla de robatori, de posar en perill la seguretat dels Estats Units al món, de terrorisme... i la veritat és que el cataclisme que ha provocat té els efectes d'un tsunami en les representacions diplomàtiques d'arreu del món.
Assange -el "traïdor", el "terrorista"- és ara investigat i perseguit perquè ha vulnerat sobretot l'"statu quo". Ha utilitzat l'eina més poderosa i fràgil a la manipulació, internet, com un altaveu imparable, i ell mateix diu que ho fa perquè cal reforçar la llibertat d'expressió i la democratització de la informació, que són dues de les raons de ser de la xarxa.
Els papers filtrats arreu del món són un instrument de denúncia de primer nivell que obren la possibilitat d'investigació i, sobretot, del coneixement de la veritat d'uns fets que el poder té interès a ocultar. Els danys col·laterals que provoquin, que poden ser molts, a judici de Wikileaks són necessaris per a la salvaguarda de les nostres llibertats.
Segons com es miri, Julian Assange és un heroi o el malvat de la pel·lícula, però la realitat dels telegrames diplomàtics que ara veuen la llum no és discutible. Per molts, però, sí que ho és l'oportunitat, el mètode... l'abast d'una operació que qüestiona la seguretat i, sobretot, dibuixa un panorama en el qual es debat el límit que per a alguns ha de tenir la llibertat d'informació.
El món que hem conegut està immers en una voràgine de canvis que encara és molt precipitat valorar. Els mitjans de suport informatiu clàssics es mostren cada cop més obsolets. El web, els blogs, les xarxes socials com el Twitter o el Facebook componen un panorama nou en què ara, de forma global, barata i eficient, milers de persones col·laboren i es mobilitzen per donar a conèixer desenes de milers de documents. Uns papers sense acotacions ni opinions afegides. Nets i íntegres, sense interpretacions ni marques de retolador negre per ocultar noms o situacions compromeses. Són documents classificats com a confidencials o secrets, sense arribar mai a tenir l'etiqueta de "top secret".
Aquests telegrames, a part de xafarderies i opinions gairebé personals sobre líders -la majoria aliats-, toquen temes crucials i actuacions polítiques que fan enrojolar i posen en qüestió la salut dels sistemes democràtics del nostre entorn. Pilars fonamentals de l'estat de dret, com és la independència del poder judicial, queden tocats pel contingut d'unes revelacions que són una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar.
Aquesta documentació, que és el somni de qualsevol historiador, s'ha posat ara a l'abast de tothom. Els papers no ofereixen globalment novetats extraordinàries, al marge d'alguns detalls rellevants, però sí que tenen el valor de constatar i confirmar per escrit moltes sospites i revelacions ja conegudes que ara aconsegueixen la credibilitat que no tenien.
Hillary Clinton i l'administració Obama han replicat a la gegantina filtració amb els mateixos arguments que Henry Kissinger i Lindon B. Johnson van utilitzar el 1971 quan es van fer públics els històrics "papers del Pentàgon" sobre les mentides de la guerra del Vietnam. Es parla de robatori, de posar en perill la seguretat dels Estats Units al món, de terrorisme... i la veritat és que el cataclisme que ha provocat té els efectes d'un tsunami en les representacions diplomàtiques d'arreu del món.
Assange -el "traïdor", el "terrorista"- és ara investigat i perseguit perquè ha vulnerat sobretot l'"statu quo". Ha utilitzat l'eina més poderosa i fràgil a la manipulació, internet, com un altaveu imparable, i ell mateix diu que ho fa perquè cal reforçar la llibertat d'expressió i la democratització de la informació, que són dues de les raons de ser de la xarxa.
Els papers filtrats arreu del món són un instrument de denúncia de primer nivell que obren la possibilitat d'investigació i, sobretot, del coneixement de la veritat d'uns fets que el poder té interès a ocultar. Els danys col·laterals que provoquin, que poden ser molts, a judici de Wikileaks són necessaris per a la salvaguarda de les nostres llibertats.
