El viatge de Carles III del Regne Unit a Irlanda del Nord, la visita més incòmoda?

Després d'assumir el càrrec de rei del Regne Unit, Carles III està fent una ruta ruta per les quatre nacions que conformen aquest regne per rebre el condol per la mort de la seva mare.

Aquest dilluns ha estat a Escòcia, on va morir Elisabet II, i aquest dimarts ha anat a l'aparentment més incòmode: Irlanda del Nord, en ple avenç dels partits secessionistes.

Ha arribat al migdia al castell de Hillborough, als afores de Belfast, residència del ministre britànic per a Irlanda del Nord i també de la família reial en les poques ocasions que hi va.

Acompanyat de la seva dona, la reina consort Camil·la, abans d'entrar al castell, Carles III ha estat rebut per un petit grup de gent que els ha pogut saludar personalment.

Trobada amb els líders del Sinn Féin

A dins s'ha reunit amb el president de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, Alex Maskey, membre històric de l'IRA i del Sinn Féin, i també amb la líder d'aquest partit, Michelle O'Neill.

Allà Carles III ha fet un breu discurs en què ha dit que vol seguir l'exemple de la seva mare per "buscar el benestar de tots els habitants d'Irlanda del Nord":

"La meva mare va sentir profundament, ho sé, la importància del paper que ella mateixa va jugar en reunir aquells que la història havia separat i en estendre la mà per fer possible la curació de ferides de llarga durada."

Maskey ha expressat el condol a Carles III en nom dels ciutadans d'Irlanda del Nord, i ha afirmat que Elisabet II no ha estat mai "una observadora distant" del que hi passava.

Elisabet II i Irlanda del Nord

A Irlanda del Nord Elisabet II ha estat durant dècades el principal símbol del que és britànic, sobretot per als unionistes durant els llargs anys de guerra i enfrontaments amb els republicans.

El braç armat d'aquests, l'IRA, va colpejar directament la família reial, quan va atemptar i matar lord Mountbatten, oncle del marit de la reina i també mentor de l'ara rei.

En aquests moments es recorda i es valora que Elisabet II visités la República d'Irlanda el 2011, en la primera visita d'un cap d'estat del Regne Unit des de la independència del país.

També que saludés Martin MacGuinness, exministre principal d'Irlanda del Nord i excomandant de l'IRA, gest interpretat com la voluntat de superar l'enfrontament i treballar per la reconciliació.

L'ambivalència del Sinn Féin

Tot plegat arriba en un moment delicat, perquè ara els republicans secessionistes són els més votats a l'Assemblea i, igual que Escòcia, volen fer un referèndum, en aquest cas per reunificar-se amb Irlanda.

Amb aquest argument el Sinn Féin no va assistir aquest diumenge a la proclamació de Carles III a l'Assemblea, amb l'argument que la seva lleialtat política no es deu a la corona britànica.

Missa solemne a Belfast

Però tot això ha quedat a banda aquest dimarts, en què les qüestions protocol·làries han passat al davant i han desplaçat les purament polítiques.

En la mateixa línia a primera hora de la tarda s'ha fet una missa a la catedral de Santa Anna de Belfast en memòria d'Elisabet II, i a la qual han assistit les principals autoritats del Regne Unit i d'Irlanda.

A més del nou rei i la reina consort, hi han anat la nova primera ministra britànica, Liz Truss, el primer ministre d'Irlanda, Micheál Martin, i el president d'aquesta república.

Poc després d'aquesta missa, a Escòcia el fèretre d'Elisabet II l'han portat a l'aeroport d'Edimburg, d'on ha volat cap a Londres, on ha arribat cap a les 8 del vespre.

Després l'han portat al palau de Buckingham, on passarà la nit. Aquest dimecres el traslladaran al palau de Westminster, on quedarà exposat i els britànics podran anar a veure'l fins dilluns de la setmana que ve.

Situació política complicada a Irlanda del Nord

El relleu del cap d'estat al Regne Unit està sent un parèntesi en una situació a Irlanda del Nord que en els pròxims mesos podria complicar-se força.

Els resultats de les eleccions anticipades del maig han deixat una situació enverinada: el Sinn Féin és per primera vegada el partit més votat, però el principal partit unionista, el DUP, es nega a formar govern.

És el que fixen els Acords de Divendres Sant del 1998: el primer ministre correspon al partit més votat, i el viceprimer ministre al següent més votat, però sempre un de republicà i un d'unionista.

El motiu de la negativa és el desacord amb el protocol que fixa quin paper jugarà Irlanda del Nord entre el Regne Unit i Irlanda després del Brexit, que ja va ser el que el febrer va fer dimitir Paul Givan, del DUP, com a primer ministre.