El violoncel·lista Yo-Yo Ma recorda Pau Casals
El violoncel·lista nord-americà Yo-Yo Ma va repetir aquest dimarts al Kennedy Center de Washington el concert que Pau Casals va interpretar a la Casa Blanca davant del president Kennedy, ara farà 50 anys. Yo-Yo Ma està considerat el violoncel·lista viu més gran del moment, i amb ell hi ha parlat Antoni Bassas. El 3cat24 ofereix una versió àmplia de l'entrevista.
En l'entrevista, Yo-Yo Ma rememora el concert que va fer Pau Casals ara fa mig segle, recorda la seva figura i també la seva manera d'entendre la música i la vida. El violoncel·lista explica que té una gravació del concert, que, valora, va ser molt significatiu perquè en aquell moment Casals havia deixat de tocar en protesta perquè la comunitat internacional havia desatès les seves peticions de no deixar prosperar el franquisme a Espanya.
En escoltar les gravacions d'aquests concerts, Yo-Yo Ma explica com Casals vivia la música: "La música no és una cosa que facis amb les mans sinó que demana tot l'esforç i la voluntat de la persona per crear aquest so", i afegeix: "Sota el so, hi ha totes les experiències, desitjos acomplerts o no, d'algú. I quan surt el so, aquesta veu esdevé molt especial. Tot el que Pau Casals va passar a la vida, es pot sentir en aquesta actuació".
El violoncel·lista recorda que va conèixer Casals quan tenia set anys i després, d'adolescent, hi va tenir contacte a través del Festival de Música de Marlboro. La seva admiració pel músic era total: "Ell és un heroi per a mi. Una vegada va dir: 'Primer, sóc un ésser humà; segon, sóc un músic, i tercer, sóc un violoncel·lista". I vaig pensar que era un ordre molt bo." També recorda que la música li donava una gran energia perquè tot i que, en el tram final de la seva vida, abans de sortir a l'escenari s'ajudava d'una ampolla d'oxigen, després dels primers acords es transformava: "Aquest és el poder de la música, pot transformar algú delicat, fràgil, en algú completament ple d'energia."
"El cant dels ocells" també porta a Yo-Yo Ma molts records: "Quan penso en Pau Casals, 'El cant dels ocells' mai és lluny", i afegeix: "El cant no només incorpora les alegries i penes de la vida, sinó la idea de la teva terra, de la qualitat efímera de la vida, que un ocell necessita ser lliure, un ocell engabiat no és un ocell feliç, un ocell que canta és un ocell que continuarà la vida."
En escoltar les gravacions d'aquests concerts, Yo-Yo Ma explica com Casals vivia la música: "La música no és una cosa que facis amb les mans sinó que demana tot l'esforç i la voluntat de la persona per crear aquest so", i afegeix: "Sota el so, hi ha totes les experiències, desitjos acomplerts o no, d'algú. I quan surt el so, aquesta veu esdevé molt especial. Tot el que Pau Casals va passar a la vida, es pot sentir en aquesta actuació".
El violoncel·lista recorda que va conèixer Casals quan tenia set anys i després, d'adolescent, hi va tenir contacte a través del Festival de Música de Marlboro. La seva admiració pel músic era total: "Ell és un heroi per a mi. Una vegada va dir: 'Primer, sóc un ésser humà; segon, sóc un músic, i tercer, sóc un violoncel·lista". I vaig pensar que era un ordre molt bo." També recorda que la música li donava una gran energia perquè tot i que, en el tram final de la seva vida, abans de sortir a l'escenari s'ajudava d'una ampolla d'oxigen, després dels primers acords es transformava: "Aquest és el poder de la música, pot transformar algú delicat, fràgil, en algú completament ple d'energia."
"El cant dels ocells" també porta a Yo-Yo Ma molts records: "Quan penso en Pau Casals, 'El cant dels ocells' mai és lluny", i afegeix: "El cant no només incorpora les alegries i penes de la vida, sinó la idea de la teva terra, de la qualitat efímera de la vida, que un ocell necessita ser lliure, un ocell engabiat no és un ocell feliç, un ocell que canta és un ocell que continuarà la vida."
