El voltor negre es consolida al Pirineu, més d'un segle després de desaparèixer

Creix la colònia de voltor negre als Pirineus: la població va assolir l'any passat els 66 exemplars, una xifra rècord des de l'inici del projecte de reintroducció d'aquesta espècie que havia desaparegut dels Pirineus a finals del segle XIX. Ara està catalogada com a vulnerable tant a Catalunya com a la resta de l'estat.

La recuperació de la població ha estat gràcies a diversos projectes de conservació, com el que impulsa la fundació Trenca, que sobretot es dedica a assegurar la connexió entre les poblacions ibèriques i centreeuropees. Això ajuda a mantenir la diversitat genètica i a reduir el risc d'extinció.

Aquesta au rapinyaire exerceix un paper essencial en l'equilibri ecològic, ja que elimina cadàvers del medi natural i contribueix al funcionament de les cadenes tròfiques.

En aquest projecte també hi col·labora Endesa. La responsable de biodiversitat de la companyia a Catalunya, Inma Ordóñez, explica que el projecte de recuperació "és una oportunitat de tenir un impacte positiu directe sobre la biodiversitat del territori on duem a terme la nostra activitat".

"El voltor negre té un rol ecològic molt important, molt rellevant. Havia desaparegut a Catalunya i ara estem aconseguint recuperar-lo."

La colònia es concentra principalment a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, on aquest any s'han format 19 parelles reproductores i han nascut 11 polls, 9 dels quals han arribat a volar.

Un exemplar ha volat fins al Senegal

A més, aquest any s'han marcat amb dispositius GPS sis exemplars per monitorar-ne els desplaçaments, i un ha arribat fins al Senegal, un viatge inèdit fins ara en el projecte de reintroducció.

Aquestes dades permeten obtenir informació clau per millorar les estratègies de conservació i entendre'n millor els hàbits de dispersió. Segons Gerard Plana, de l'entitat Trenca, el seguiment permet entendre'n més bé el comportament i detectar possibles amenaces.

"Consisteix a fer un seguiment exhaustiu durant tot l'any de tots els exemplars que formen la colònia, com de les parelles i la localització dels nius, i la reproducció. Podem identificar cada exemplar gràcies a la lectura de les anelles o per reconeixement."

Per garantir-ne la supervivència, a banda de la cria en llibertat, el projecte ha impulsat la creació de punts d'alimentació suplementària, coneguts com a "canyets", on es proporciona carronya de manera controlada.

"Fa 12 anys que mantenim una xarxa de quatre punts d'alimentació suplementària que, de la mà de l'associació Trenca i durant tot l'any, proveïm de peces de carn que serveixin de suport alimentari per a la colònia de voltors.", explica Ordóñez.

Això s'ha consolidat com una eina essencial per garantir l'èxit del projecte. L'entitat Trenca gestiona aquesta xarxa de quatre punts d'alimentació, on s'han distribuït més de 15 tones d'aliment.

"Des del principi ens vam adonar que, en reintroduir aquesta espècie, el problema més gran era la competència directa per l'aliment amb el voltor comú."

En aquests punts, explica Plana, "podem actuar de manera directa en l'alimentació del voltor negre, utilitzant una tipologia d'aliment de peces petites i repartides, que creen més oportunitat per alimentar-se tant per al voltor negre com per a altres espècies que tenen la mateixa dificultat, com els aufranys i els milans".

A més del seu paper ecològic, aquests animals contribueixen a reduir emissions de CO₂, ja que eviten la necessitat d'incinerar restes d'animals morts. Enguany, l'estalvi calculat ha estat de més de 4.000 quilos de CO₂.