El vot musulmà, clau en la batalla Trump-Harris: els casos de Dearborn i Hamtramck

Que la guerra en marxa al Pròxim Orient pot impactar -qui sap si decisivament- en les eleccions dels Estats Units ho demostren protestes com la que aquest dissabte ha recorregut els carrers de Dearborn, una població als afores de Detroit, a Michigan, que l'any passat es va convertir en la primera ciutat de majoria musulmana als Estats Units.

Enmig de negocis retolats en anglès i àrab i en uns carrers més aviat desangelats, els manifestants repeteixen proclames contra la guerra i a favor de Palestina. Es queixen dels polítics, també de Donald Trump, però el nom del moviment que ha organitzat la marxa és ben clar: Abandon Harris.

"Aquest cop no votaré demòcrata, perquè defensen el genocidi", ens explica l'Emily, que assisteix a l'acte amb un mocador palestí al cap.

Com ella, Farah Khan també creu que Harris els ha traït, els va robar el vot i n'ha de pagar les conseqüències. I, si aquest vot de protesta beneficia Trump, que no és precisament propalestí? Té molt clara la resposta:

"No seré jo qui el defensi, però ell no va començar aquesta guerra. La seva va ser una presidència molt incòmoda, dolorosa, però no hi va haver un genocidi."

En una ciutat on molts tenen l'origen en famílies libaneses que van emigrar als anys 20 per treballar a la Ford, els manifestants esperen que es noti a les urnes el disgust amb què una gran part dels votants arabomusulmans viuen el paper de l'administració Biden -i per tant, de Kamala Harris-, davant l'estratègia militar de l'israelià Benjamin Netanyahu a Gaza, però també, i especialment, al Líban.

Aquest grup, de fet, fa campanya per la candidata Jill Stein, una de les presidenciables minoritàries, que no té possibilitats de guanyar la batalla. "Sé que no guanyarà, però espero que puguem construir una nova coalició que aspiri a trencar el duopoli dels dos partits", defensa Sadaf Ali, una altra de les manifestants, que fins ara estava implicada en el Partit Demòcrata a la ciutat d'Ypsilanti.

Stein, efectivament, no guanyarà, però sí que pot restar uns vots demòcrates que valen or en un estat clau com el de Michigan. No en va, aquest divendres Donald Trump va fer una visita llampec aquí mateix, al cafè més cèntric de Dearborn, buscant la foto amb els àrabs nord-americans que el podrien ajudar a decantar la balança.

El cas únic de Hamtramck

Michigan és un dels estats amb més població originària del Pròxim Orient no jueva, i això s'ha traduït políticament en l'únic ajuntament dels Estats Units on l'alcalde i tots els regidors --sis homes-- són musulmans.

L'alcalde de Hamtramck, Amer Ghalib, va arribar al poder amb el suport dels demòcrates, que el veien com un símbol, però ara demana el vot per Donald Trump.

Ell ho justifica per la política de Kamala Harris al Pròxim Orient, malgrat que aquí tothom és conscient que el gir cap als republicans també es pot explicar per altres motius: ara fa poc més d'un any, Ghalib va ser notícia perquè va prohibir que onegi la bandera LGTBIQ+ al balcó de l'Ajuntament.

"A molts dels musulmans de Hamtramck no els agradava, com tampoc la promoció de llibres sobre sexualitat a les biblioteques o a les escoles... aquests assumptes també juguen un paper a l'hora de passar-se a votar republicà, no només Gaza", ens explica en Suliman, que treballa en una farmàcia del poble i diu que mai havia votat Trump fins ara.

"Si guanya, no pot anar pitjor del que ho han fet els demòcrates, que són còmplices del genocidi", defensa convençut.

No gaire lluny de la farmàcia, un noi ens convida a veure la botiga d'alimentació que fa poques setmanes que han obert amb la família, d'origen iemenita, com molts del poble, incloent-hi l'alcalde.

Venen animals vius perquè siguin sacrificats amb el mètode halal i ens explica que es tracta d'un servei que era molt necessari per a la comunitat, perquè fins ara havien de conduir hores per anar a comprar un d'aquests exemplars.

La feina és el que més l'interessa, assegura, i per això diu que prefereix no ficar-se en assumptes polítics, però ens acaba confessant que, quan parlen de Gaza, no es creu ni els uns, ni els altres, perquè només intenten guanyar vots entre la comunitat musulmana.

Mentre va passant el matí, a l'Ajuntament és constant el degoteig de gent que vota anticipadament. Allà hi coneixem en Mohammed, també nascut al Iemen.

Té divuit anys i acaba de votar per primer cop. Diu que ho ha fet convençut, i no ens explica a qui ha donat suport, però en té prou de reconèixer que confia plenament en el criteri de l'alcalde:

"En sap més que jo, sap de què parla. Jo li dono suport, tots estem amb l'alcalde."

No ho veu igual Carrie Beth Lasley. Demòcrata convençuda, urbanista especialitzada en ciutats en crisi i professora universitària, Lasley ens sorprèn explicant-nos que va ser l'última dona i no musulmana que va formar part del consistori.

"M'imaginava el que ha acabat passant, què hi farem. Les eleccions tenen conseqüències", lamenta Lasley, que acusa l'alcalde de menysprear les dones. "No crec que sigui una qüestió cultural, és un polític mediocre i sovint ho demostra", assegura.

Sigui com sigui, Amer Ghalib ja es passeja fent campanya amb Trump. Falten pocs dies perquè s'obrin les urnes i descobreixi si l'ha encertat amb l'aposta.