El xat amb més de 200 Elnes catalanes que homenatja la Maternitat

A Catalunya, les dones que es diuen Elna no arriben al miler. I la immensa majoria s'ho diuen en record a la Maternitat d'Elna. És el cas de l'Elna Albós:

"El meu besavi va estar al camp d'Argelers. L'àvia sempre explicava a la mare històries d'aquella època i un dia, la mare li va dir que si tenia una filla li diria Elna"

I així va ser.

Des de fa anys, les Elnes catalanes es reuneixen periòdicament. L'Elna Albós, de Sant Iscle de Vallalta; l'Elna Bagés, de Reus; l'Elna Sans, de Sant Martí Sesgueioles; i l'Elna Garcia, de Sabadell, van decidir crear un xat de WhatsApp. Van començar elles quatre i avui ja en són 213 d'arreu de Catalunya.

Remei Oliva, una mare d'Elna de 103 anys

Aquesta idea de les Elnes catalanes va fer molta gràcia a la Remei Oliva. I us preguntareu: què té a veure la Remei amb les Elnes? Doncs que la Remei és, segurament, l'última dona viva de les que va donar a llum a la Maternitat d'Elna. Té 103 anys i viu a Granes, un poble d'encara no un centenar d'habitants a Occitània.

La seva història és la de milers i milers de refugiades republicanes que van fugir a les acaballes de la Guerra Civil. Va passar pels camps d'Argelers i Sant Cebrià. Allà va quedar embarassada del seu marit, el Joan, i allà havia de parir en condicions molt precàries.

Aquí és quan apareix la figura d'Elisabeth Eidenbenz. Des de l'Associació d'Ajuda Suïssa als nens víctimes de la guerra va impulsar una maternitat a Elna i va proposar que les dones del camp hi anessin a donar a llum, recorda la Remei:

"Des que havia fugit de Badalona no havia tornat a veure un llençol. Menjàvem bé, la fruita i la llet que volíem, hi havia foc a terra... comparat amb el camp era el paradís."

També recorda el tracte familiar que tenia amb les dones l'Elisabeth: "Era molt amable, molt simpàtica i ens feia sentir molt bé."

597 fills i filles de la Maternitat

597 nens i nenes de refugiades republicanes i jueves van néixer a Elna. El 5 de gener de 1940, en Rubèn, el fill de la Remei:

"Sense la maternitat segurament jo no estaria viu, perquè la majoria de nens que van néixer als camps van morir."

Només 20 dies després del naixement, la Remei i en Rubèn van tornar al camp. 

Van viure en ciutats franceses i el 1988 la Remei va escriure les seves memòries. De fet, no calia, les té al cap, però poques vegades en parlaven a casa. "El meu avi explicava alguna cosa, però, dels camps, no en parlàvem mai", afirma en Rubèn.

Recuperar la memòria

"A França tampoc no se'n parla als llibres d'història." Per això va néixer l'Associació de Fills i Filles Descendents de la Maternitat d'Elna. Un dels seus impulsors va ser Serge Barba, que també va néixer a la Maternitat i viu a Ceret:

"Nosaltres no vam saber valorar la importància d'Elna fins molts anys després. Per això em sap molt greu no haver-li preguntat moltes coses a la meva mare."

En Serge creu que, des de fa uns anys, sí que hi ha més sensibilitat a recuperar aquell període de la història. "Li devem molt a Nicolás García, l'actual alcalde d'Elna i descendent de republicans espanyols. Gràcies a ell s'ha preservat la Maternitat", assegura.