A l'esquerra una imatge obtinguda pel Hubble i a la dreta un del James Webb
A l'esquerra una imatge obtinguda pel Hubble i a la dreta una del James Webb (NASA/ESA/CSA/STScI)

El xoc de la nau DART amb Dimorphos, captat pels telescopis James Webb i Hubble

Les imatges captades pel James Webb i el Hubble oferiran una visió més àmplia dels efectes de l'impacte i de la composició de l'asteroide

Xavier DuranActualitzat

Els telescopis espacials James Webb i Hubble han enviat les fotografies que van captar de l'impacte de la nau DART a l'asteroide Dimorphos, de dimarts a la matinada. Es tracta del primer assaig del sistema de defensa planetària per desviar asteroides o cometes que representin un perill per a la Terra.

Aquestes imatges permetran estudiar millor les característiques de la superfície de Dimorphos, com va sortir ejectat el material i a quina velocitat.

Obtenir-les no ha estat fàcil. Però també ha servit per assajar més prestacions dels telescopis. L'asteroide es movia per l'espai a més del triple de velocitat límit per a la qual estava preparat el James Webb. Per això, els científics van haver de preparar un mètode per adaptar la captura d'imatges.

Imatge de l'asteroide amb raigs de llum que mostren l'expansió del material
Imatge capturada pel Webb quatre hores després del xoc (NASA/ESA/CSA/STScI)

El Webb va observar l'impacte durant més de cinc hores i va obtenir deu imatges. Captades amb la càmera de l'infraroig proper, mostren un nucli compacte i una mena de blens de vapor que sorgeixen del lloc on es va produir el xoc.

Els pròxims mesos està previst fer un seguiment de l'asteroide amb la càmera d'infraroig mitjà i amb l'espectrògraf de l'infraroig proper. Aquest últim proporcionarà informació sobre la composició química de l'asteroide.


Combinar imatges dona informació més completa

Per la seva banda, el Hubble va capturar 45 imatges en els moments immediatament anteriors i posteriors a la col·lisió. La càmera les va captar en la zona de l'espectre de la llum visible.

Analitzant-les, els astrònoms han estimat que la brillantor de Didymos, l'asteroide company de Dimorphos i al voltant del qual aquest orbita, va augmentar tres vegades després de l'impacte. Un fet que els intriga és per què aquesta brillantor es va mantenir estable fins a vuit hores després del xoc.

Imatges del Hubble 22 minuts, cinc hores i 8,2 hores després del xoc (NASA/ESA/STScI)

En les pròximes tres setmanes, el Hubble controlarà Dimorphos deu vegades més. Això oferirà una visió més completa de com el núvol de pols s'expandeix i es dissipa al cap del temps.

Les imatges captades a diferents longituds d'ona pels dos telescopis oferiran una imatge més àmplia sobre la composició del material expulsat i permetran saber si és de roques o de pols fina. Tot això aportarà dades importants per analitzar a fons l'impacte del xoc en la modificació de la massa i l'òrbita de l'asteroide.

El James Webb és a un milió i mig de quilòmetres de la Terra. Es va enlairar el desembre del 2021 i es va desplegar i va enviar les primeres imatges aquest any.

Per la seva banda, el Hubble es va enlairar i desplegar el 1990. Està situat a menys de 600 quilòmetres de la Terra.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut