ElBulli1846, el museu del restaurant més influent del món, a punt per obrir el 15 de juny
Ferran Adrià insisteix que al museu del Bulli a Cala Monjoi l'únic que s'hi menjarà és coneixement
Tana Collados
Especialista en alimentació i cuina dels Informatius de TV3 i coautora dels reportatges "Som el que llencem", "Cada vegada més vegans" i "Taules parades"
@tanacolladosHan passat 12 anys des que el restaurant més influent del món, el Bulli, va servir l'últim sopar. Ara està a punt per obrir al juny com a museu al mateix indret, la Cala Montjoi de Roses, on durant 50 anys s'hi van servir àpats.
Tancar el Bulli per obrir el Bulli
La història d'El Bulli s'escriu amb moltes pàgines. De minigolf als anys seixanta al 5 cops millor restaurant del món, per acabar mostrant-se al món amb un espai expositiu. Han estat anys d'autèntic "work in progress", amb paraules de Ferran Adrià, una mena d'anar fent per adaptar-se a les circumstàncies. I no han estat poques.
"Tancar el Bulli per obrir el Bulli". Una frase que el xef ha dit mil cops. Una manera de ventilar les insistents preguntes per saber en què es convertiria allò que, d'alguna manera, es resistia a desaparèixer.
Des que va tancar com a restaurant, les vicissituds del Bulli han estat diverses i importants. Es va convertir en una fundació i va morir Juli Soler, director del restaurant i corresponsable d'haver canviat els codis de la cuina contemporània juntament amb el seu soci, Ferran Adrià.
La influència d'El Bulli és indiscutible per més que els haters de l'èxit aliè omplin les xarxes d'improperis. I amb tots els clarobscurs que es vulgui, que també n'hi ha! Entaular-s'hi no va ser mai obligatori.
I al mig de tots aquests anys, el naixement del "mètode sàpiens" per donar resposta a les preguntes que l'equip es plantejava sobre el món de la gastronomia. Un mètode, asseguren, que és útil per a qualsevol altra disciplina. De moment ja ha donat lloc a una enciclopèdia, la Bullipèdia, amb 23 volums publicats, i a un museu.
Menjar coneixement
Sabíem sense tenir-ne cap dubte que el mític restaurant ja no competiria per seguir al capdamunt, per esperar l'escrutini de les guies, dels crítics, de les xarxes. Per esperar, amb noves creacions, el judici d'una professió que havia seguit fins aquell moment el camí que assenyalava el seu far. I sí, reconeguem-ho, molts han "adrianejat" fent més mal que bé al món de la restauració. I n'hi va haver que van quedar orfes.
Van tancar estant al cim. Els guanys que es generessin a partir d'aleshores arribarien definitivament i únicament de la marca Bulli-Ferran Adrià, amb "àngels" poderosos disposats a desplegar les ales per protegir aquest llegat. Però com?
Les taules segueixen parades als menjadors de l'antic restaurant, a mode d'espai expositiu, però Ferran Adrià ho segueix repetint: "Que no, que l'únic que es menjarà al Bulli1846 és el coneixement". Un recorregut a través de 4.000 metres quadrats en què es necessitarà temps per veure tot el material que explica el fenomen Bulli.
Per entendre conceptes, tècniques i maneres de fer tan arrelats que sovint els que els utilitzen, fins i tot a les cuines domèstiques, n'ignoren l'origen.
Obrint camins
En certa ocasió Ferran Adrià em va respondre que el més important que s'havia fet a El Bulli era obrir camins. Ara a Cala Montjoi es troben.
Per cert, el cap de toro de l'artista Medina Campey, que segueix a la cuina, no és una metàfora de l'esperit de Ferran Adrià. Però ho podria ser, perquè on posa la banya...
- ARXIVAT A:
- Gastronomia