Eleccions 28M: frec a frec al País Valencià entre el pacte del Botànic i una majoria PP-Vox

Les eleccions autonòmiques del 28 de maig coincidiran amb les municipals al País Valencià. Unes eleccions on res no està escrit, i es preveu que siguen molt ajustades. El govern del Botànic es podria tornar a reeditar, seria el tercer govern de progrés. Però el gir a la dreta també es podria produir i el pròxim govern valencià tornaria a mans populars, amb l'ajuda de Vox. El marge ajustadíssim és el que assenyalen totes les enquestes.

Per als valencians, no cal dir-ho, aquestes eleccions són tan importants com ajustades, però els comicis també tenen una lectura en clau espanyola, ja que el color del futur govern valencià podria marcar el camí a La Moncloa.

El futur president valencià, una incògnita

L'única cosa que té una alta probabilitat de passar en aquestes eleccions és que el pròxim president de la Generalitat Valenciana siga home. Junt amb Ximo Puig i Carlos Mazón, candidats socialistes i populars, es presenten Héctor Illueca i Joan Baldoví, per Unides Podem i Compromís, i Carlos Flores, per Vox. L'única dona candidata és Mamen Peris, per Ciutadans. A partir d'aquí, totes les portes es poden obrir.

En les últimes eleccions autonòmiques, 8 escons i 135.000 vots van donar la victòria al PSPV sobre el PP, la primera en 28 anys. Els populars, amb només 19 diputats, s'enfonsaven amb el pitjor resultat de la seva història.

A l'escenari electoral d'aquest 28 de maig, tot és possible. El desgast de l'acció de govern i la recuperació de forces dels populars hauria escurçat la distància. És el que apunten les tendències dels sondejos, tots dos partits millorarien els resultats, però no amb suficient avantatge per tenir un clar favorit a la presidència.

PSPV: campanya a la valenciana

En aquesta campanya electoral, Ximo Puig traurà pit, previsiblement, de l'acció de govern. Les enquestes li donen bona valoració, com a líder i en la gestió de govern. Per al líder socialista valencià la campanya desitjada seria la que es jugarà en l'arena i en la clau valenciana. És escenari molt diferent a l'anterior, el 2019, quan va decidir avançar les eleccions a l'abril (amb enuig de Mónica Oltra i crisi inclosa) per fer-les coincidir amb les generals.

Buscava sumar l'empenta que li suposava, en aquell moment, coincidir en uns comicis amb Pedro Sánchez. Ara la coincidència no suma. Els greuges del govern espanyol amb temes com el finançament, l'aigua, la indústria del taulell o les plantes fotovoltaiques auguren distància. Puig té trumfos valencians per mostrar: la gestió de la pandèmia, la gestió de crisi econòmica i la inflació i l'arribada de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt seran presumiblement els seus eixos de campanya.

PP: antisanchisme al centre  

Al seu principal competidor l'escenari que millor li aniria, seria, en canvi, a la inversa. Carlos Mazón lluitarà perquè no es marque distància amb la gestió de Sánchez. El PP valencià (i l'espanyol) viu aquestes eleccions municipals i autonòmiques com unes plebiscitàries i, per això, Mazón repetirà fins a l'avorriment que Puig prefereix ser "el primer dels sanchistes davant de ser el primer dels valencians".

El president de la Diputació d'Alacant s'estrena com a candidat popular a les autonòmiques. Ha de remuntar els pitjors resultats del partit, el 2019, quan va perdre 12 diputats i se'n va quedar amb només 19. I una de les claus serà jugar amb l'expectativa, crear un clima favorable de canvi de cicle possible que reactive els votants descontents i anime al canvi de partit els votants de Ciutadans.

I, per visualitzar la remuntada, el partit va apostar per mostrar la imatge d'unitat (Rajoy, Feijóo, Aznar junts) en un acte a València el mes de febrer. Un acte on van reivindicar Rita Barberá i Aznar va recordar aquells temps, quan visitava el País Valencià "i no hi havia cap lloc on no governava el PP". Aquell "èxit total" és al qual aspiren a tornar els populars.

El govern valencià: decidit pels segons

No s'esperen majories absolutes a les Corts Valencianes. Per això el futur govern el podrien decantar els partits amb els quals els grans farien coalició: Vox i Compromís. El qui de tots dos quede per damunt de l'altre, que obtinga més escons, podria decidir el color del futur govern.

Vox: candidat polèmic

Hi ha pocs dubtes al País Valencià que, si la dreta suma, hi haurà govern de coalició PP-Vox. "És el moment de superar prejudicis", argumenta Carlos Mazón quan se li ha preguntat sobre la seva disposició al pacte. I, per l'altre costat, les aspiracions s'assemblen. Carlos Flores, el candidat que encapçalarà les llistes de Vox a la Generalitat Valenciana, vol per al País Valencià el model de Castella i Lleó.  

Segons les dades del CIS, Vox podria estancar-se al País Valencià, però hi ha analistes com el professor de la Universitat de València Joan Rodríguez que apunten que el partit ultradretà encara no ha actualitzat el seu marcador a les Corts i podria créixer. Aspiren a guanyar diputats a costa de Ciutadans. El partit d'Inés Arrimadas va obtenir 17 escons en les últimes autonòmiques valencianes. Aquesta vegada les enquestes deixen la porta oberta que Cs es convertisca en extraparlamentari, i els seus 470.000 vots són molt desitjats. El PP també els voldria.

Flores s'estrena també com a candidat i el seu anunci no va estar exempt de polèmica. Aquest catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València va ser sentenciat per violència masclista fa 20 anys, i condemnat a un any de presó per assetjar la seva exdona. A les generals del 1982 va anar a la llista de Fuerza Nueva.

Aquest fet ha generat un fort moviment contestatari dins del partit d'ultradreta. En les últimes setmanes, hi ha hagut una onada de dimissions a Gandia, Alzira i Sollana per la imposició d'un candidat amb aquests antecedents.

Compromís: una incògnita, sense Mónica Oltra

Ara mateix, set diputats i 162.000 vots separen Vox (10) de Compromís (17) a les Corts. El CIS del desembre posava fre al creixement de Vox i augurava una baixada d'almenys 5 escons per a Compromís.  

A la seu de Compromís, però, el somriure no es desllueix. Asseguren tenir dades que apunten a una reedició del Botànic. Estrenen també candidat, Joan Baldoví. És conegut i ben valorat, però perden una líder forta, Mónica Oltra. La principal incògnita per al partit valencianista és saber com afectarà això l'electorat, i les xifres de les enquestes no recullen encara el canvi. Baldoví va ser nomenat oficialment candidat al febrer en unes primàries on va concórrer sense rival.  

Però a Compromís no només el pot afectar negativament que Oltra no siga cap de cartell, també el desgast del govern. Porten dues legislatures en una coalició amb el PSPV i Unides Podem i el desgast sol ser més gran per al soci més menut. Temes com la taxa turística, l'ampliació del Port de València, el requisit lingüístic o la reciprocitat amb TV3 són punts importants per al seu electorat. Punts aigualits o frustrats que li poden passar factura. Per això Baldoví, amb la seva furgoneta, està recorrent poble a poble el País Valencià. Sap que té feina per intentar que no es desmobilitzen. De la força de Compromís pot dependre el color del futur govern.  

L'altre punt serà que l'altre soci, Unides Podem, es mantinga dins de l'arc parlamentari, tal com apunten les tendències, encara que continue sent la força amb menys vots.

Alacant és important, i els indecisos, també

La Diputació i l'Ajuntament d'Alacant són, encara, de color blau. Les comarques del sud són el gran talismà popular. Les comarques del sud són, també, l'os més dur de rosegar per al Botànic.

La majoria a les Corts Valencianes està en 50 escons. El govern de progrés del Botànic en suma, actualment, 52. Pel que fa a la suma dels blocs en l'arc parlamentari, a l'esquerra i a la dreta els separen 42.000 vots a favor de les forces de progrés. Per això cada vot, de cada poble, de cada comarca, de nord a sud, compta.

Al sud, la ciutat d'Alacant i comarques com el Baix Segura, és on l'actual govern troba més reticències. Per això, l'agenda de Ximo Puig i la seva presència s'ha ampliat molt a aquests territoris. Ací és on es preveu que l'augment de Vox i del PP puga ser més gran: els dos partits esperen absorbir l'electoral que perda Ciutadans.

D'arguments, en tenen: els greuges de Sánchez en aquesta part del país són clars: és la província menys finançada de tot l'Estat i el transvasament Tajo-Segura ha encès els ànims. Al sud, l'aigua és un tema que posa en peu de guerra. Si les forces de la dreta aconsegueixen absorbir l'electoral que Cs es deixe pel camí i guanyar uns milers de vots més, els municipis del sud podrien donar la victòria a Mazón.  

A Castelló, també hi hauria algun escó que seria clau en aquestes eleccions. Per això els líders dels principals partits visiten reiteradament el sector del taulell, que no està passant un bon moment.

Finalment, en uns comicis tan ajustats, hi ha dos factors que prenen rellevància, els indecisos i els nous electors. En el bloc de l'esquerra valenciana, s'estima que el percentatge d'indecisos és més gran que en el de la dreta: 25% uns, un 10% els altres. El govern de progrés haurà de treballar aquests mesos la mobilització d'aquests sectors, ja que aquests serien clau per a ells.