Eleccions a Andorra enrarides per atacs anònims i marcades pel preu de l'habitatge

Andorra celebra aquest diumenge eleccions generals per renovar el Consell General. Fins a 29.958 andorrans estan cridats a les urnes, malgrat que el país té  81.866 habitants.

La jornada s'allargarà entre les nou del matí i les set de la tarda i servirà per escollir les 28 persones que volen que els representin al parlament andorrà.

Aquests comicis arriben al principat en ple procés de canvi i en un ambient crispat. I també en aquest cas, com en altres països, l'habitatge és una de les qüestions centrals.

Hi ha vint candidatures parroquials i sis de nacionals. D'aquestes darreres, tres són de partits que actualment tenen representació -Demòcrates (DA), Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d'Andorra (L'A)-, dues estan encapçalades per exdirigents de L'A i de Terceravia -que aquest cop no es presenta- i l-altra és una nova formació política.

Un país en canvi i amb boom immobiliari

L'skyline andorrà està en plena ebullició; els preus dels pisos, pels núvols, i la campanya electoral, amb l'habitatge com a tema principal. De fet, ha nascut una nova formació política que bàsicament reclama que es freni aquesta, diuen, construcció desmesurada. És la llista Concòrdia.

La victòria, però, estarà entre l'actual cap de govern i candidat de Demòcrates, Xavier Espot, i el cap de l'oposició i líder dels socialdemòcrates, Pere López, que busca ja des de les anteriors eleccions un canvi al govern del Principat.

Dijous, el país es va llevar amb tot de pamflets anònims que atacaven Xavier Espot, que ha intentat que el que qualifica de "difamacions" no monopolitzin la campanya.

Divendres tots dos es van enfrontar en l'únic cara a cara que hi ha hagut en tota la campanya, organitzat pel Diari d'Andorra. 

Demòcrates fa dotze anys que governa, però Andorra també ha canviat fins i tot en la seva manera de ser. L'operació Catalunya va tocar, i de valent, la discreció andorrana i, des de la intervenció de BPA, aquell oasi ja no existeix. I tampoc en campanya electoral.

Com funciona el sistema electoral andorrà

El Parlament andorrà està format per 28 diputats, la meitat dels quals sortiran de les sis candidatures d'àmbit nacional que s'hi han presentat en funció dels vots que obtingui cadascuna.

Els altres catorze es triaran mitjançant la llista territorial més votada de cadascuna de les set parròquies del Principat. Cadascuna aporta dos representants.

Andorra la Vella, amb 8.693 persones, és la que té un nombre més elevat d'electors, la segueixen Escaldes-Engordany (5.863), Sant Julià de Lòria (4.476), Encamp (4.341), la Massana (3.483), Ordino (1.903) i Canillo (1.199).

Els reptes del nou govern

El govern que sorgeixi després dels comicis té com un dels seus principals reptes el de culminar les negociacions per assolir un acord d'associació amb la Unió Europea, el qual se sotmetrà, posteriorment, a un referèndum.

A més a més, també es veurà com es canalitzen, entre d'altres, el problema de l'accés a l'habitatge o les demandes de diversos sectors socials que volen despenalitzar l'avortament.