Pols entre el PNB i Bildu per l'hegemonia sobiranista a Euskadi

Les eleccions basques d'aquest diumenge no seran uns comicis autonòmics més. En primer lloc, perquè els principals partits estrenen candidat i opten per fer un salt generacional que feia molt de temps que no passava. En segon lloc, i sobretot, perquè totes les enquestes asseguren que Euskal Herria Bildu amenaça seriosament l'hegemonia nacionalista del Partit Nacionalista Basc. Un fet, aquest últim, que no s'ha de traduir, necessàriament, en un govern de l'esquerra independentista els pròxims quatre anys en cas que guanyi.

No és una tendència nova, sinó que té un punt d'inflexió destacat a les anteriors eleccions, les que es van celebrar el 2020, en plena pandèmia. Aleshores, la candidatura del lehendakari Iñigo Urkullu va fer un molt bon resultat, però va perdre gairebé 50.000 vots respecte del 2016; l'esquerra independentista en va guanyar 24.000.

El debat nacional, al calaix

En aquests últims quatre anys, les dues formacions han anat intensificant la pugna per liderar l'espai sobiranista, malgrat que el debat territorial no apareix entre les principals preocupacions dels bascos, més capficats per la feina, el sistema sanitari i l'habitatge.

El procés independentista de Catalunya també ha condicionat la política basca. 

Segons el Sociòmetre de febrer del 2024, els partidaris de la independència són el 23% de la població, i els contraris, un 38%. Un altre 33 hi estaria o no a favor en funció de les circumstàncies. I això és important en aquest cas perquè el concert econòmic és un element que condiciona, i molt, les coses.

En aquest context, el PNB i Bildu han optat per créixer posant l'accent en dos altres aspectes: les qüestions socials i la capacitat d'interlocució amb el govern de Pedro Sánchez per obtenir-ne rèdits per als bascos. Uns i altres proven d'erigir-se en els principals aliats del PSOE a Madrid.

Els socialistes poden fer d'àrbitre

L'aliança amb els socialistes al Congrés és un camí d'anada i tornada a la política basca. Aquesta legislatura, el PNB ha mantingut un pacte amb el Partit Socialista d'Euskadi per governar totes les institucions on sumen.

Malgrat els cants de sirena de la coalició que lidera Arnaldo Otegi, que no descarta un pacte amb els nacionalistes, tot apunta que el PNB optarà per reeditar la coalició amb els socialistes, que ara lidera Eneko Andueza. Si passa això, caldrà veure quines conseqüències té respecte del suport de Bildu a Sánchez.

Les enquestes pronostiquen que el PSE pot tornar a ser l'àrbitre de la política a Euskadi, un baló d'oxigen per al president del govern espanyol, que va sortir derrotat dels comicis gallecs.

Cal tenir present que la llei electoral basca preveu que cadascun dels tres territoris històrics --Biscaia, Guipúscoa i Àlaba-- es reparteixin el mateix nombre de diputats, 25. Això fa que tradicionalment sigui més car obtenir un representant en els dos primers territoris i reforci el PSE i el PP, que són més forts en l'últim. 

A diferència del que va passar a Galícia, però, els sondejos no somriuen al PP, que podria quedar-se en 6 escons, els mateixos que tenen ara ells i Ciutadans.

Les perspectives tampoc són esperançadores per a l'esquerra del PSOE, que tornen a concórrer per separat i podrien passar de 6 escons a 3 diputats. Fa només 8 anys, Unides Podem va arribar a guanyar en vots i escons unes eleccions generals a Euskadi.

La generació dels 40 anys

Si hi ha una paraula clau, però, en aquesta campanya és la incertesa perquè gairebé tots els candidats s'estrenen, començant pels caps de cartell del PNB i d'EH Bildu, Imanol Pradales i Pello Otxandiano, dos desconeguts per a la majoria de la ciutadania fins fa poques setmanes.

Comparteixen generació -48 i 41 anys respectivament- i un perfil discret, molt tècnic, a l'ombra dels seus líders fins que han hagut de fer un pas endavant. Com se'n sortiran en una campanya electoral que és, ara mateix, una incògnita. També caldrà veure si, en una Euskadi on ETA i la guerra bruta de l'Estat ja són un record llunyà del passat en el dia a dia de la majoria de ciutadans, aconsegueixen mantenir millor sintonia que no pas la que han mantingut els qui els han precedit.

Passi el que passi aquest 21 d'abril, el que és segur és que Euskadi estrena nou capítol polític.