Un milió vuit-cents mil electors bascos estan cridats aquest diumenge a les urnes (Reuters/Vincent West)

Les claus de les eleccions a Euskadi, les més ajustades dels últims anys

La participació en les eleccions basques és del 51% amb dades de les sis de la tarda

Actualitzat

En marxa la jornada electoral més indecisa a Euskadi. Gairebé un milió vuit-cents mil electors bascos participen avui a les eleccions per elegir els seus 75 representants al Parlament basc en una nova legislatura marcada pel frec a frec entre el PNB, el partit hegemònic fins ara, i EH Bildu, que li disputa la victòria. 

Un 51% d'electors han passat ja per les urnes, amb dades fins a la 6 de la tarda. La tendència és a l'alça, malgrat que es fa difícil comparar-ho amb fa 4 anys, quan es va registrar un mínim històric en plena pandèmia. 

Enguany, el vot per correu és un 14% més elevat que el 2016. A primera hora del matí, els col·legis han pogut obrir amb total normalitat i no s'ha produït cap incidència a l'hora de constituir les 2.696 meses.

La campanya electoral va acabar divendres amb el centre de Bilbao ple d'ikurriñes. I és que el PNB i Bildu van tancar la campanya a escassos metres l'un de l'altre, al casc antic de la principal ciutat d'Euskadi. Molts dels qui seguien els mítings anaven mirant al mòbil com anava l'Athletic Club, que va acabar empatant a 1 amb el Granada a San Mamés.

Aquest diumenge també segueixen els resultats, tots dos partits, des de Bilbao. En el cas del PNB això és habitual, però en el cas de Bildu és una novetat, perquè tenen la seva seu principal a Sant Sebastià i en les últimes campanyes aquest ha estat el lloc triat. El fet de centrar el final de la campanya a Bilbao és un gest més de Bildu que es pot llegir com una forma de voler ocupar la centralitat a Euskadi.

Tal com diversos politòlegs han explicat a TV3 durant aquestes darreres setmanes, el partit de Pello Otxandiano i Arnaldo Otegi vol arribar a més votants i això passa per convertir-se en el partit de referència per al màxim de capes de la societat possible. El candidat del PNB, Imanol Pradales, diu sovint als dirigents de Bildu que "es vesteixen com el PNB i parlen com el PNB" i que "ja només falta que demanin el vot per al PNB".

A Bildu arriben a aquesta jornada electoral eufòrics. A la militància se la veu contenta i crida als mítings "Pello lehendakari" sempre que n'hi ha oportunitat. Els dirigents donen per feta la victòria i Arnaldo Otegi assegura que estaran "a prop dels 30" diputats, quan ara en tenen 21. El que semblava una quimera fa pocs anys, guanyar unes eleccions al Parlament basc, ara ho tenen a tocar.

El PNB treu pit de la seva gestió

El que els serà més complicat serà governar. El PNB va començar la campanya tancant-se en banda a fer pactes amb Bildu. Si bé ha anat suavitzant aquesta contundència inicial, la preferència dels jeltzales és reeditar el govern de coalició amb els socialistes, que també rebutgen, ells sí amb total contundència, pactar amb Bildu.

El PNB ha fet una campanya de defensa del seu propi projecte, començant per la gestió de la sanitat pública, que ha estat criticada per la resta de formacions. Saben, però, que han de fer canvis per convèncer els votants.

En les darreres eleccions municipals i forals hi ha hagut relleu de candidats. A les del Parlament, ha estat sonat el canvi del lehendakari durant 12 anys consecutius, Iñigo Urkullu, pel candidat Imanol Pradales, exalumne d'Urkullu, més jove i amb voluntat de ser més proper.
 

El debat nacional, al marge

12 anys després que ETA deixés de matar, ha estat una campanya molt centrada en les polítiques socials i poc en el debat independentista i identitari.

Això va tenir una excepció durant un parell de dies, quan al candidat de Bildu li van preguntar a la Cadena SER si considera ETA una banda terrorista. Va titubejar i va acabar dient que això no era l'important. Tots els partits, inclosos el PNB i el PSE, ho van criticar, però la qüestió es va diluir, i 48 hores després, al debat d'ETB, pràcticament no es va tractar aquest tema.

Bildu no ha volgut entrar en el debat nacional, perquè té com a objectiu aglutinar tot el vot de l'esquerra, especialment tots els vots que previsiblement perdran Sumar i Podem, que es presenten per separat i patiran per aconseguir representació al Parlament basc.

Per això les referències al debat independentista són pràcticament inexistents i es parla només de "pactes amb l'Estat per aconseguir més cotes de sobirania".

Particularitats d'Euskadi i claus per a aquesta nit electoral

La nit electoral a Euskadi coincideix amb el Barça-Madrid, però a Bilbao el que importa de veritat és l'Athletic Club i la ciutat encara està de ressaca del títol de Copa. Molts balcons estan encara engalanats amb banderes de l'equip i, de fet, aquí es diu que la campanya electoral no va començar realment fins que la gavarra va sortir, dijous passat, per la ria de Bilbao.

Caldrà estar atents al que pugui passar a Àlaba, perquè a Euskadi les tres circumscripcions trien 25 diputats cada una, independentment de la seva població. Tant Biscaia, amb gairebé 1 milió d'electors; com Guipúscoa, amb més de 500.000; com Àlaba, amb poc més de 260.000, tenen la mateixa representació al Parlament.

La menys poblada, Àlaba, serà on més mirades es posaran la nit electoral perquè analistes i polítics parlen d'aquest territori com l'"Ohio basc". Guipúscoa ha estat tradicionalment un territori fort per a Bildu. Biscaia ho ha estat del PNB. I Àlaba pot ser, per tant, decisiva. La cosa pot anar de pocs vots perquè la victòria es decanti cap a Bildu o cap al PNB.
 

Les grans xifres de les eleccions

En total estan cridats a les urnes 1.795.212 bascos, un miler més que el 2020, quan la participació va ser del 50,78%. S'espera que la participació augmenti aquest 2024, respecte a uns comicis que es van celebrar en pandèmia. Hi ha 75.634 nous votants joves. Són les persones que han fet els 18 anys des de les darreres eleccions.

1.227 agents vetllaran per la seguretat de la jornada electoral, entre Ertzaintza i policies locals, segons dades del govern basc. També hi haurà un dispositiu de seguretat digital, per "controlar la desinformació a través de les xarxes socials o la suplantació d'identitat per obtenir accés a dades sensibles", segons el vicelehendakari primer i conseller de Seguretat, Josu Erkoreka.

L'executiu calcula que a dos quarts d'onze de la nit ja se sabran els resultats amb el 100% del vot escrutat presencial i per correu. Faltarà afegir el vot de l'estranger. Per tant, els resultats definitius s'haurien de saber d'aquí a 15 dies.

 

ARXIVAT A:
EleccionsPaís BascPNBBildu
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut