Eleccions a França amb una societat dividida en 3 blocs i una extrema dreta desfermada

Quan Emmanuel Macron va comentar aquesta setmana en un pòdcast d'emprenedoria que el país corria el perill d'entrar en una "guerra civil", probablement no exagerava en l'anàlisi. Comentari a part mereix la seva responsabilitat en aquest clima de guerra civil, sobre com s'hi ha arribat i, sobretot, per què ara.

Però ens desviaríem del tema. Anem a la Lorena, lluny del palau presidencial de l'Elisi, per copsar aquesta tensió entre les diferents visions de França.  

A la primera volta de les eleccions legislatives d'aquest diumenge, les idees polítiques es presenten en tres blocs molt definits:

► Una esquerra plural, que ha aconseguit posar-se d'acord amb un programa sota unes mateixes sigles, Nou Front Popular.

► Un centredreta que a França anomenen "la majoria macronista" a l'Assemblea Nacional, formada pels partits Ensemble, Horizons i MoDem.

► I, finalment, dues extremes dretes, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el partit ultraconservador Reconquesta, que s'ha aliat amb la direcció de la dreta tradicional, Els Republicans. Part dels candidats d'aquest històric partit hereu del fundat pel general De Gaulle no han volgut saber-ne res d'aquesta aliança.  

El cordó sanitari contra l'extrema dreta, practicat durant anys a França en nom del republicanisme, s'ha diluït en els darrers anys, en part per la irrupció del discurs antiimmigració a les pantalles de televisió i les ones de ràdio dels mitjans del magnat Vincent Bolloré.

Una ideologia xenòfoba que mai ha desaparegut del tot a França, però que ara se sent amb facilitat arreu. Per exemple, al mercat setmanal de Villerupt, un poble de 10.000 habitants al nord de la Lorena, al costat de la frontera amb Luxemburg.  

L'exemple del mercat de Villerupt

Nelly Schaff és una venedora ambulant amant de les armes: porta un penjoll amb una bala real al coll que crida l'atenció. Té una parada de vestits frescos d'estiu i quan se li acosta el candidat del Reagrupament Nacional d'aquesta circumscripció per intentar convèncer-la, de seguida s'hi entén i amplia el diàleg amb els seus propis arguments: "Això no té res a veure amb el racisme, és un raonament lògic que té a veure amb les possibilitats que tenim".

"No podem continuar fent venir gent de tot el planeta. I, a més, per donar-los què? Si no hi ha res a canvi. Cal que hi hagi una feina, a canvi."

El candidat de l'extrema dreta assenteix. Es diu Frédéric Weber i és conegut a la regió perquè durant 17 anys va estar al comitè d'empresa de la multinacional metal·lúrgica ArcelorMittal, propietària dels Alts Forns de Hayange, que van tancar el 2015.

A Villerupt també hi havia indústria siderúrgica. Tota aquesta regió del nord de la Mosel·la va viure d'aquesta economia des de mitjans del segle passat. Com a exsindicalista que va lluitar per evitar els acomiadaments quan la planta principal de Hayange va tancar, sorprèn que Weber hagi triat el partit d'extrema dreta a l'hora de passar a l'arena política. Ens explica per què:

"Avui Macron ha convertit França en un lloc angoixant; està fracturada i dividida. El problema és que des de fa diversos anys tenim un flux d'immigració que ja no controlem. Costen molts diners a la nació i els ciutadans ja no entenen res."

Quan li preguntem si realment costen tants diners, Weber respon amb mitges veritats: "Durant dos anys, (els migrants) reben de 9 a 30 euros per dia, o sigui 900 euros al mes. I totes les despeses de salut pagades. Aquí hi ha gent que des de fa 40 anys tenen 900 euros de pensió!".

Weber parla dels dos anys màxim que duren els tràmits d'acceptació o rebuig de les peticions d'asil. Sovint és menys.

I, en tot cas, no fa cap referència a la contribució a l'economia francesa que els migrants fan durant aquest temps, treballant en negre en molts sectors en què es necessita mà d'obra, des del camp com a recol·lectors fins a la restauració com a auxiliars de cuina o cambrers.

Pel que fa a les pensions baixes dels ciutadans de la Mosel·la a què fa referència, les propostes del Reagrupament Nacional de retocar la reforma de la jubilació de Macron no milloren les de l'esquerra.

És una de les estratègies de l'extrema dreta arreu, dir les veritats a mitges: "Cada any arriben a França mig milió de migrants!", s'ha sentit dels seus candidats aquests dies de campanya. D'entrada, la xifra no és certa.

Frontex xifra en 300.000 l'entrada de migrants a la Unió Europea el 2023. Per tant, només una part d'aquests van arribar a França i el Reagrupament Nacional no afegeix que molts estan de pas cap a la Gran Bretanya o Alemanya i que molts altres són expulsats cada any en calent o després de veure rebutjada la seva petició d'asil.

La plaça del mercat de Villerupt és l'exemple de la França d'avui: diversa, amb gent d'orígens diferents i religions diferents que es vesteix de manera diferent.

Una dona amb el cap cobert per una gorra converteix en una bola arrugada el tríptic del candidat Weber al cap de dos segons de tenir-lo a la mà. La presència de Weber a la plaça ha cridat l'atenció del grup de militants d'esquerres que, ells també, fan campanya pels seus candidats.

L'alcalde de Villerupt és comunista. Es diu Pierrick Spizak i interpel·la Weber sobre per què no els dona suport en una demanda que té: conservar la comissaria del poble, que el prefecte provincial vol fer tancar. És una petició amb la qual l'extrema dreta hauria d'estar d'acord, perquè la seguretat al país forma part de les seves prioritats programàtiques.

Però Frédéric Weber està furiós. Els seus col·laboradors al poble li han fet veure un cartell electoral del seu partit amb els retrats de Marine Le Pen i Jordan Bardella pintats amb creus gammades i un bigoti a l'estil hitlerià. Per ell, és una ofensa, ens ha dit. I la discussió verbal al mig del mercat no para de pujar de to.

Després, a part, tots dos reconeixen que el clima és efectivament de preguerra civil, i es culpen uns als altres sobre la causa.  

"Evidentment que ens preocupa el Reagrupament Nacional. La ideologia que defensen són idees condemnades (pels jutjats), racistes, de rebuig.  No estan a favor de la convivència, al contrari, defensen l'exclusió de les persones", diu l'alcalde Spizak.

Més enllà ens trobem Manuel Valero, un espanyol que porta a Villerupt des de l'any 1964. De mare d'Almussafes i pare de Terol, va venir a treballar com a peó en una fàbrica d'acer on hi havia 4.500 obrers. No sap per què, però mai ha demanat la nacionalitat, "ara ja és massa tard", diu amb una rialleta. Té clara una cosa, i ens l'expressa en francès perquè la idea li surt més nítida:

"Penso que no votaria mai per Le Pen. Perquè si et mires bé la història, i aquell que es deia Hitler, la senyora Le Pen és igual que el seu pare. Són la mateixa família, encara que ella digui que no hi té res a veure. Voilà."