Eleccions a Galícia: per què les pot guanyar Pedro Sánchez tot i perdre-les

El 7 d'octubre de 1997, La Voz de Galicia titulava: "La candidatura a les generals del PSOE irromp en el debat electoral a Galícia". El líder socialista, Felipe González, havia aprofitat un míting a Ourense per anunciar que no repetiria com a candidat a les eleccions del 2000. Un anunci que va rebentar la campanya de l'aleshores aspirant a la Xunta, Abel Caballero. Les eleccions les va guanyar amb comoditat el popular Manuel Fraga, amb 42 escons.

27 anys després, qui ha vist com li espanyolitzaven la campanya ha estat el PP d'Alfonso Rueda, que ha quedat a l'ombra del seu mentor i antic president, Alberto Núñez Feijóo. L'amnistia, els indults, l'entesa amb Bildu i, fins i tot la desapareguda ETA, han marcat la majoria dels discursos, tot i l'intent de donar un cop de timó brusc a última hora.

L'estratègia dissenyada pel carrer Gènova de Madrid ha posat el president del PP sota els focus i ha consolidat la convicció que qui s'examina diumenge és ell.

L'escenari electoral, que totes les enquestes pronostiquen molt ajustat, és un terreny minat per a Feijóo. Si els conservadors aconsegueixen mantenir la majoria absoluta, el seu lideratge continuarà com fins ara, tot i el malestar intern pels vaivens amb la possibilitat d'indultar Carles Puigdemont si es complissin determinades condicions.

Un fil que el PSOE continuarà estirant, amb independència dels resultats d'aquest 18F.

I si el PP no arriba als 38 escons?

Al PP li podria passar que, en el millor dels casos, necessiti la crossa de Democracia Ourensana o de Vox per governar. El BNG i el Partit Socialista, però, intentaran sumar prou escons per situar la nacionalista Ana Pontón al capdavant de la Xunta, una dona per primera vegada.

En aquest cas, Feijóo haurà d'entomar la derrota com a pròpia, donar explicacions i intentar corregir amb rapidesa els errors per posar rumb a les eleccions europees del mes de juny, la seva última bala electoral. 

Hi haurà debat a les files populars sobre el rumb a seguir i això donarà oxigen a la legislatura espanyola i permetrà a Pedro Sánchez accelerar la seva agenda política, començant per l'aprovació de la llei d'amnistia.

Durant unes setmanes, el president espanyol tindria al davant un cap de l'oposició més debilitat, més collat per Santiago Abascal, i més concentrat a mirar cap als seus que cap a fora.

Sintonia BNG, ERC i Bildu

Governi qui governi a Galícia, la campanya electoral i la mera expectativa d'un canvi a la Xunta ha enfortit el bloc que dona suport al govern del PSOE i de Sumar.

La possibilitat d'una entesa entre el BNG i el Partit dels Socialistes de Galícia, repetint el patró del govern basc, consolida l'aliança estratègica entre el nacionalisme i el socialisme, que es va estenent arreu, des d'ajuntaments simbòlics, com el de Pamplona, al Congrés dels diputats.

L'argument de la dreta per erosionar el PSOE que consisteix a assenyalar els seus pactes amb els aliats de l'esquerra abertzale haurà sortit més debilitat d'aquesta campanya, guanyi qui guanyi.

És rellevant políticament que, enmig d'aquestes acusacions, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi rebut a Palau el candidat de Bildu a les eleccions basques, Pello Otxandiano: les esquerres sobiranistes catalana, basca i gallega acaricien la possibilitat inèdita de governar al mateix temps a les seves comunitats autònomes. 

Sumar, debilitat

Els resultats gallecs també tindran incidència en l'equilibri de forces dins del govern espanyol. L'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, el CIS, donava a la candidata de Yolanda Díaz, Marta Lois, entre 0 i 2 escons; Podem, que va en solitari, es quedaria fora del Parlament gallec.

Si es compleixen les enquestes, una de les conclusions de la nit electoral serà que el vot de canvi i de progrés, de forma especial entre els joves, torna a agrupar-se a les files clàssiques del nacionalisme, després de l'erosió de les marees gallegues, les marques d'esquerres que van sorgir amb tanta força després del 15-M i van conquerir ciutats importants a les municipals del 2015.

Díaz, que és gallega, també haurà d'afrontar l'anàlisi a fons dels resultats i, sobretot, caldrà veure si hi ha marge per refer ponts amb el partit de Pablo Iglesias per a les eleccions basques, encara sense data. A les europees, Podem ja té candidata, l'exministra d'Igualtat Irene Montero.

Si aquest és l'escenari final, Pedro Sánchez, sense necessitat que el seu candidat José Ramón Gómez Besteiro faci uns grans resultats a les urnes, quedant tercer, pot guanyar: tindrà una finestra d'oportunitat per tirar endavant els seus plans --el camí més pla per tancar un acord amb Junts-- i aprovar l'amnistia mentre a la seva dreta i a la seva esquerra vindran dies d'introspecció. I no pas perquè sigui Quaresma.