Victòria de l'extrema dreta de Meloni, que podrà governar amb majoria absoluta

L'escrutini de les eleccions legislatives a Itàlia dona la victòria a la coalició de dretes liderada per la formació neofeixista Germans d'Itàlia, tal com pronosticaven les enquestes.

Amb més del 90% escrutat, Germans d'Itàlia ha aconseguit més del 26% dels vots, de llarg el partit més votat en aquestes eleccions, mentre que fa 5 anys només n'havia obtingut el 4%.

Els seus socis de coalició, en canvi, han obtingut resultats molt més minsos: la Lliga de Matteo Salvini s'ha quedat en un 9% dels vots, per sota de les expectatives, i molt menys que el 17% del 2017.

I el tercer integrant de la coalició, la Forza Italia de Silvio Berlusconi, ha rebut el que ja vaticinaven les enquestes, el 8% dels vots. Tot plegat ha donat un total d'un 43% dels vots a la coalició.

Meloni serà primera ministra

S'han complert així el que deien els sondejos des de feia setmanes i mesos, de manera que Giorgia Meloni, líder indiscutible dels Germans d'Itàlia, podrà ser la primera dona que es converteix en primera ministra del país.

Caldrà veure si aconsegueix la gran majoria absoluta també pronosticada quan s'acabi l'escrutini dels 146 escons uninominals escollits amb un sistema majoritari, que li permeti fer els canvis que vol al sistema polític italià.

Cap a les 11 del matí d'aquest dilluns se n'havien assignat 110, 88 dels quals han anat a parar a la coalició liderada per Meloni.

Per tant, els resultats d'aquestes eleccions són un èxit polític enorme per a Meloni, de 45 anys, que ha estat l'artífex de la meteòrica pujada de Germans d'Itàlia els últims anys, i de la coalició amb la Lliga i Forza Italia.

Cap a les 3 de la matinada, quan les dades de l'escrutini ja eren força clares, Meloni ha comparegut per reclamar obertament que se li encarregui la formació del nou govern i ha emès el missatge tradicional en aquestes ocasions:

"Es pot dir que els italians en aquestes eleccions han donat una indicació clara, i és per a un govern de centredreta liderat pels Germans d'Itàlia."

"És important entendre que, si som cridats a governar aquesta nació, ho farem per a tothom, per a tots els italians, ho farem per unir aquest poble."

Els seus socis de coalició, però, no han estat tan ràpids: de fet, a mig matí de dilluns ni Salvini ni Berlusconi encara no havien comparegut per valorar els resultats de les eleccions.

Desfeta de les esquerres

El Partit Democràtic d'Enrico Letta ha estat el segon més votat, però no ha arribat al mínim del que havien previst les enquestes: ha aconseguit un 19%, mentre que els pronòstics vaticinaven entre el 20% i el 24%.

Qui sí que ha aconseguit superar les enquestes ha estat el Moviment 5 Estrelles liderat per Giuseppe Conte, amb un 15%, però no tindrà gaire marge perquè s'ha quedat aïllat.

L'altre grup d'esquerres que ha aconseguit un resultat relativament destacat, el 7% dels vots, ha estat Acció, liderat per Carlo Calenda, que va ser als governs de Letta i de Matteo Renzi, com a viceministre i ministre respectivament.

I la coalició de quatre partits de centreesquerra que havia de fer front a la de dretes, liderada pel Partit Democràtic, s'ha quedat en un 26% dels sufragis, tants com el partit guanyador, els Germans d'Itàlia.

Letta anuncia que plega

La derrota ja té les primeres conseqüències: Letta ha comparegut aquest dilluns per anunciar que convocarà un congrés d'aquí a mig any per escollir una nova direcció del partit i que ell no s'hi presentarà.

Letta ha admès la derrota, destacant que el PD ha rebut menys del 20% dels vots, i ha reconegut sense matisos la victòria de la coalició de dretes liderada per Germans d'Itàlia:

"Els italians han escollit clarament, han escollit la dreta i hi haurà un govern de dreta. És un dia trist per a Itàlia, per a Europa i ens esperen dies durs."

L'encara líder del PD ha justificada la baixada en vots perquè els últims 10 anys el partit ha estat sempre al govern, "d'una manera o una altra".

La responsabilitat de la situació, però, l'ha atribuïda sobretot a Conte i el Moviment 5 Estrelles, perquè va fer caure el govern de Mario Draghi, cosa que "ha desencadenat l'arribada de la dreta".

Els sondejos fets públics aquest diumenge quan van tancar les urnes ja van avançar el que després ha anat confirmant l'escrutini:

El diumenge a la nit Matteo Salvini ha estat el primer dirigent de la coalició de dretes a celebrar les dades dels sondejos:

Centrodestra in netto vantaggio sia alla Camera che al Senato!
Sarà una lunga notte, ma già ora vi voglio dire GRAZIE???

— Matteo Salvini (@matteosalvinimi) September 25, 2022

Els col·legis electorals han tancat a les 11 de la nit. Ha estat una jornada que ha començat a les set del matí i que es preveia molt llarga, perquè ja era clar que els resultats definitius no arribarien fins al matí de dilluns.  

Aquests han estat uns comicis marcats per una greu crisi econòmica agreujada per la guerra d'Ucraïna i pels preus disparats de l'energia.

Al pessimisme general derivat de la situació econòmica s'hi afegeix la fatiga política i el desànim general.

Meloni s'ha fet esperar

La candidata de l'extrema dreta i líder de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, tenia previst votar a mig matí d'aquest diumenge, però per sorpresa va anunciar que no aniria al col·legi electoral fins a última hora de la nit.

Finalment va votar quan faltaven uns 20 minuts per al tancament dels col·legis, a les 22.37.

Els melons de la Meloni

És una mostra de les estratègies inusuals de comunicació i de visibilització que practica aquesta política, que fugen dels tòpics i busquen sorprendre i descol·locar tothom.

Una altra mostra és aquest vídeo que ha penjat al seu perfil de TikTok, en què juga amb el seu cognom, que vol dir literalment "melons":

"25 de setembre, ja ho he dit tot."

#Italia Giorgia #Meloni diffuse une video où elle montre ses melons. Les interprétations sont diverses et variées ... pic.twitter.com/LmjlwoFe7U

— Cheikha Sophia (@SophiaIfigha) September 25, 2022

Qui sí que va votar al matí, a Milà, en un estil més convencional, és el líder de la Lliga, Matteo Salvini.

El que va ser ministre de l'Interior sempre s'ha distingit pel seu discurs xenòfob i antiimmigració. Fins i tot va tancar els ports italians als vaixells que rescataven persones en alta mar al Mediterrani.

L'admiració que va demostrar en el passat per Vladímir Putin pot passar-li factura. Avançat per la dreta per Giorgia Meloni, ha decidit unir-s'hi.

Un altre dels socis de Meloni, l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi, també va votar al matí.

El magnat, de 85 anys, lidera Forza Italia, que es presenta a aquestes eleccions al costat dels Gemans d'Itàlia de Meloni i de l'euroescèptica i xenòfoba Lliga de Salvini.

Va ser inhabilitat el 2013 pel cas Mediaset, però la justícia li va aixecar el càstig el 2018 i això li ha permès presentar-se als comicis. Ni els escàndols de corrupció ni les orgies amb prostitutes que organitzava a les seves mansions han acabat amb la carrera política d'Il Cavaliere.

L'esquerra, dividida

El líder del Partit Democràtic, Enrico Letta, també ha votat aquest diumenge al matí a Roma.

El que va ser primer ministre ha tornat a la política després d'haver-se'n allunyat durant un temps. Però no ha estat capaç de teixir una coalició forta de centreesquerra.

El desgast afavoreix el discurs populista

Entrevistat al 3/24, el periodista Xavier Rius Sant, especialitzat en moviments d'extrema dreta, ha explicat que Meloni lidera les enquestes perquè no ha patit el desgast dels polítics que han hagut de gestionar la crisi econòmica i la pandèmia, i pel seu discurs populista.

Pots recuperar l'entrevista sencera aquí: