Eleccions a l'Iran: un reformista i un ultraconservador s'enfrontaran en segona volta
La participació, al voltant del 40%, és la més baixa en unes presidencials des de la revolució del 1979
El pròxim president de l'Iran es decidirà el 5 de juliol entre el candidat ultraconservador Saeed Jalili i l'únic candidat reformista, Masoud Pezeshkian, que ha estat la sorpresa i s'ha imposat en la primera volta.
El president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf i l'únic aiatol·là que es presentava, Mustafa Pourmohammadi, queden fora de la segona volta.
La participació, una dada clau per al règim islàmic perquè mesura la seva legitimitat popular, ha estat baixa, al voltant del 40%. És la xifra més baixa des de l'inici de la República Islàmica l'any 1979.
Dels 24,5 milions de paperetes escrutades, el diputat Masoud Pezeshkian, de 69 anys i cirurgià de professió, ha aconseguit el 42% dels vots. I s'ha situat al davant de Saeed Jalili, un antic negociador de l'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, que ha tingut el 38% dels vots.
El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, havia demanat una alta participació en el moment de dipositar el seu vot divendres. L'horari de votació es va allargar per intentar reduir l'índex d'abstenció. Com s'ha confirmat, hi havia la sensació que la divisió del vot més conservador podia donar una oportunitat a l'únic candidat reformista.
Per primer cop en els últims 19 anys caldrà anar a una segona volta. L'esperança dels actuals dirigents del país és que això podria fomentar una mobilització electoral entre els sectors més afins al règim.
Amb una abstenció récord del 60 per cent, hi haurà segona volta a les presidencials entre el reformista Pezeshkian (+votat ahir) i l'ultra Jalili. L'esperança del règim és aconseguir mobilitzar votants en aquesta 2ona volta renyida. #TelenotíciesMigdia @som3cat
joan roura (@joanrourav) June 29, 2024
Abstenció del 60%
Dels 61 milions d'electors que podien votar a les presidencials, només 24,5 milions van acudir a les urnes. Una abstenció del 60%, la més alta en la història de la República Islàmica, superior a la de les anteriors presidencials (52%) i de les parlamentàries del mes de març (59%).
Les eleccions, que s'havien de fer l'any que ve, es van haver d'avançar de forma precipitada després de la mort en accident d'helicòpter del president Ebrahim Raisi el maig passat.
La tendència dels últims anys a una baixa participació en els comicis és una mostra del nivell de descontentament popular per la difícil situació econòmica, la manca de llibertats i la repressió i un exemple de la profunda desafecció amb el règim dels aiatol·làs, especialment entre els votants més joves.
Sectors opositors, especialment des de l'exili, han fet una crida a boicotejar aquestes eleccions. Entre molts iranians creix la idea que l'abstenció és una forma de protesta i que la manca de participació electoral resta legitimitat al govern islàmic de Teheran.
La segona volta de les eleccions se seguirà de prop des de l'exterior. El paper destacat de l'Iran en diversos conflictes geopolítics, com la guerra de Gaza, o el seu alineament internacional amb potències com Rússia o la Xina, el converteixen en un interlocutor de pes en el panorama internacional.
Dos candidats de perfils oposats
Saeed Jalili, el segon candidat més votat en aquesta primera volta, ha apostat en campanya per estrènyer llaços amb la Xina, Rússia i també amb països africans i llatinoamericans.
Lleial als preceptes i ideals de la revolució islàmica, Jalili considera que el seu país no necessita reviure l'acord de limitació del programa nuclear a canvi de l'aixecament de sancions econòmiques. Va ser un dels negociadors del programa nuclear de l'Iran i una de les frases que ha dit en campanya és que l'Iran "ha de fer que l'enemic lamenti haver-nos imposat sancions econòmiques".
El candidat guanyador de la primera volta, Masoud Pezeshkian, que ha rebut el suport del bloc reformista, és membre de la minoria àzeri i la seva mare és kurda. Advoca per un Iran més tolerant i socialment més obert a les influències exteriors. El seu discurs electoral s'ha centrat a millorar les relacions amb Occident, ha criticat la imposició del vel islàmic a les dones i s'ha mostrat favorable a la renegociació d'un nou acord nuclear.
El lema electoral de Pezeshkian ha estat "Per l'Iran", que evoca el títol de la cançó que es va convertir en himne popular durant les protestes per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini, morta a mans de la policia de la moral a l'Iran. L'autor de la cançó, Shervin Hajipour, va ser condemnat a quatre anys de presó per ofensa al règim islàmic.
- ARXIVAT A:
- Iran
