Eleccions a Turquia: Kemal Kiliçdaroglu, l'home tranquil que pot fer fora Erdogan

En uns comicis molt disputats, Turquia es juga continuar el projecte autoritari engegat per l'actual president, Recep Tayyip Erdogan, o tornar a una democràcia parlamentària, com promet l'oposició. Per primera vegada en les dues últimes dècades, Erdogan afronta unes eleccions amb la sensació que les pot perdre.
 

Kemal Kiliçdaroglu, l'opositor tranquil

Té 74 anys i és el candidat del Partit Republicà del Poble, una formació socialdemòcrata i principal força de l'oposició. A Kemal Kiliçdaroglu l'anomenen el Gandhi turc pel seu posat tranquil i dialogant i per una marxa a peu de 450 km entre Ankara i Istanbul que va fer l'any 2017 per denunciar l'autoritarisme i la repressió del govern d'Erdogan. Els seus detractors l'acusen de ser un titella d'Occident.

Aquest exalt funcionari, que va dirigir la Seguretat Social del país, ha fet de la lluita contra la corrupció una bandera. Diuen que és l'antítesi d'Erdogan perquè no té carisma i és gris i seriós, però el cas és que ha aconseguit organitzar una coalició de 6 partits de l'oposició que abasta des del centreesquerra fins a la dreta, passant pels nacionalistes i islamistes. A més, compta amb el suport de l'esquerra kurda de l'HDP, el Partit Democràtic del Poble, ara pendent d'una possible il·legalització i amb el seu líder empresonat, que no ha presentat candidat a les presidencials. Els votants de l'HDP representen gairebé l'11% de l'electorat. El vot kurd pot ser decisiu a l'hora d'inclinar la balança.

Autocràcia versus democràcia

L'any 2017, Erdogan va aconseguir guanyar, per un estret marge, un referèndum constitucional que implicava passar d'una democràcia parlamentària a un sistema presidencialista. Es va eliminar la figura del primer ministre i tot el poder executiu es va concentrar en mans del president. Erdogan avançava en el seu viatge cap a l'autocràcia. Ha perseguit i empresonat defensors dels drets humans, activistes LGTBI, opositors i periodistes. Ha debilitat institucions com la justícia i ha tancat els mitjans de comunicació que li eren crítics.

El candidat opositor, Kemal Kiliçdaroglu, ha promès que si guanya les eleccions legislatives desfarà el camí pres per Erdogan, restaurarà les llibertats democràtiques i tornarà Turquia al règim parlamentari.

Religió versus laïcisme

Killiçdaroglu pertany a la minoria religiosa alevi, un grup islàmic heterodox i sincrètic. Caldrà veure si això el perjudicarà en un país amb una immensa majoria de sunnistes. Ell sempre ha defensat el laïcisme, per això bona part dels conservadors religiosos votants d'Erdogan temen que, si guanya, tornaran a sentir-se marginats. Erdogan ha estat sempre un gran defensor del vel islàmic i de les pràctiques religioses que la Turquia moderna fundada per Atatürk havia prohibit als espais oficials. Els votants religiosos i conservadors no ho obliden. Són un electorat molt agraït i fidel al president.

Crisi econòmica

"És l'economia, estúpid!". Aquest va ser l'eficaç eslògan de la campanya electoral del candidat Bill Clinton contra el llavors president dels Estats Units, George H. W. Bush, per fer-li veure que estava desconnectat dels problemes reals de la gent. I el mateix li podrien etzibar molts turcs a Recep Tayyip Erdogan de cara a les eleccions generals (presidencials i parlamentàries) de diumenge.

Quan fa vint anys l'ara president turc va arribar al poder com a primer ministre va donar un gran impuls a l'economia. Durant la primera dècada dels 2000, sota el seu mandat, Turquia va viure un boom de creixement. El país exportava cotxes, productes electrònics, químics, tèxtils i alimentaris. La lira turca es va revaloritzar i la inflació es va controlar. Però tot això ha canviat.

Ara, Turquia viu una profunda crisi que ha empobrit molta gent. A la tardor, la inflació va arribar oficialment al 86%. Ara ronda el 50%, però, segons els experts, la xifra real és molt superior. Per lluitar contra la inflació, Erdogan s'ha entestat a retallar els tipus d'interès, però l'experiment ha estat un desastre. En els últims dos anys, la lira ha perdut un 60% del seu valor respecte al dòlar. Els estalvis valen una desena part del que valien fa una dècada. L'impacte econòmic dels terratrèmols del febrer no ha fet més que agreujar la situació.

L'economia és, sens dubte, un dels temes clau d'aquests comicis, però n'hi ha d'altres.

Els refugiats

Els que més pateixen la crisi han trobat un boc expiatori en els 4 milions de refugiats que hi ha al país, dels quals 3,7 milions són sirians que van fugir de la guerra. La immensa majoria treballen en l'economia submergida, no tenen seguretat social i cobren menys que els turcs. Això ha provocat l'animadversió d'una població local que els va rebre amb els braços oberts quan va començar la guerra pensant-se que la seva estada seria curta. Ara, 12 anys més tard, molts turcs els fan responsables de tots els mals i volen que tornin a casa seva.

Els refugiats són la tercera preocupació dels votants, darrere de l'economia i l'atur. Killiçdaroglu ho sap i advoca per expulsar-los en dos anys. Això ha forçat Erdogan, a qui la immensa majoria de refugiats agraeixen que els vagi acollir, a canviar de postura i prometre també que els retornarà.

Política exterior

Aquest és un dels aspectes que més canviaran si guanya Kiliçdaroglu. El nacionalisme estrident d'Erdogan i el seu menyspreu per les llibertats civils han allunyat Turquia d'Occident. En canvi, s'ha acostat molt a la Rússia de Putin. L'oposició promet millorar les relacions amb la Unió Europea i els Estats Units i aixecar el veto d'Erdogan a l'entrada de Suècia a l'OTAN.