Eleccions als Estats Units 2024: tot el que has de saber
El dimarts 5 de novembre hi ha eleccions presidencials als Estats Units. Com passa cada quatre anys, els ciutadans nord-americans estan cridats a les urnes per elegir nou president i vicepresident.
Enguany, la presidència podrà acabar en mans de Kamala Harris, del Partit Demòcrata, o de Donald Trump, del Partit Republicà.
Però com s'elegeix el president o presidenta? Què vol dir que el sistema d'elecció és indirecte? Què és el Col·legi Electoral i qui són els compromissaris?
T'expliquem tot el que has de saber de les eleccions als EUA.
Com funciona el sistema electoral dels EUA?
Des del nostre punt de vista, és habitual pensar que les eleccions les acostuma a guanyar aquell que aconsegueix més vots. Però, en el cas de les eleccions als Estats Units, això no sempre és així. Anem a pams.
L'elecció presidencial als EUA és indirecta. És a dir, que els vots dels ciutadans no escullen directament qui serà el cap de l'estat, sinó que designen uns compromissaris ("electors", en anglès) a cada estat que seran els encarregats de votar un dels candidats.
En altres paraules, cada ciutadà que va a les urnes escull, en realitat, els compromissaris que votaran el futur president.
Qui són els compromissaris?
Són unes persones seleccionades per cada partit a cada estat per conformar el Col·legi Electoral.
En total, es designen 538 compromissaris provinents dels 50 estats i Washington D.C. De fet, a cada estat li correspon un nombre determinat d'electors proporcional a la seva població.
A més a més, cada estat té tants compromissaris com membres té el Congrés. És a dir, senadors i membres de la Cambra de Representants.
Un cop escollits, els compromissaris són els que trien qui volen a la presidència dels EUA.
Els compromissaris poden ser deslleials al seu partit?
Els compromissaris de cada partit fan una mena de promesa per votar el candidat del seu grup. Però, tècnicament, són lliures d'escollir qui vulguin per ser president.
En altres paraules, es pot donar la situació que un compromissari no voti pel candidat del seu partit.
No és una situació gaire habitual. Es calcula que, en tota la història, només una desena de compromissaris han estat deslleials al seu partit i, a més, la seva decisió mai no ha canviat el resultat electoral i cap ha estat sancionat.
De fet, en alguns estats la llei fa que sigui obligatori triar el seu candidat. I, si no ho fan, poden arribar a ser multats, desqualificats o substituïts per un altre compromissari.
El vot popular contra el vot electoral
La clau del sistema electoral dels EUA recau en el fet que no és proporcional al nombre de vots dels ciutadans.
És a dir, el partit que obté més vots en un estat es queda amb tots els compromissaris que té en aquell estat. És a dir, qui guanya s'ho queda tot.
Per exemple, si en un estat el candidat A ha aconseguit un 70% dels vots i el candidat B el 30%, el candidat A es quedarà amb tots els compromissaris d'aquell estat. Mentre que el B, tot i tenir un 30% dels suports, no aconseguirà cap compromissari.
Només hi ha dos estats que assignen els compromissaris amb un sistema proporcional. Són Maine i Nebraska.
Per guanyar les eleccions, el candidat a la presidència necessita el suport de 270 compromissaris, la meitat més un del total (538).
Això fa que es produeixin situacions com la de les eleccions del 2016, en què la candidata demòcrata Hillary Clinton va aconseguir més vots que Donald Trump, però, finalment, el candidat republicà va aconseguir la majoria dels vots dels compromissaris i es va convertir en el president dels Estats Units.
En concret, Clinton va aconseguir gairebé tres milions més de vots populars que Trump, però el republicà va aconseguir 77 vots electorals més que ella, gràcies a la seva victòria en tres estats clau: Pensilvània, Michigan i Wisconsin.
Aquesta situació també es va produir els anys 1824, 1876, 1888 i 2000 --entre Al Gore i George W. Bush--.
Per què els EUA tenen aquest sistema electoral?
Aquest sistema té el seu origen a finals del segle XVIII, quan es van fundar els Estats Units.
En aquell moment, era complicat fer campanya electoral a escala nacional i es va pensar que un sistema representatiu afavoriria els candidats dels estats grans, que sempre tindrien més pes per elegir el president. Amb aquest nou sistema es buscava poder compensar-ho.
El sistema del Col·legi Electoral ha estat molt criticat. Hi ha qui pensa que no reflecteix la realitat del país i que, a més, crea desigualtats entre els votants de cada estat.
Per una banda, es diu que les zones rurals estan sobrerepresentades, fet que pot afavorir els republicans. I, per una altra banda, es critica el fet que són els ciutadans dels estats clau els que determinen el resultat de les eleccions.
Estats clau i estats "pèndol"
Els estats que aporten més vots electorals --com Califòrnia (55), Texas (38) o Nova York i Florida (29)-- són més importants per als candidats a la presidència que els que n'aporten menys --com Wyoming, Alaska o Dakota del Nord (tres, respectivament)--.
Alguns estats són considerats tradicionalment d'un partit. Són aquells on, des de fa anys, sempre guanya la mateixa opció política.
Per exemple, Texas vota majoritàriament pels candidats republicans des del 1980, mentre que Califòrnia ha votat pels candidats demòcrates des del 1992 o Nova York també és blau, o demòcrata, des del 1988.
En el cas dels demòcrates, són els coneguts com a "blue wall" (traduït com "el mur blau"), i als republicans se'ls coneix com a "red sea" ("mar vermell").
Això, però, no sempre es compleix, tal com va passar en les eleccions del 2016, en què Trump va "trencar" el mur blau i va aconseguir la presidència gràcies a la seva victòria a Michigan, Pensilvània, Wisconsin i el segon districte de Maine.
Però on els candidats a la presidència dediquen més esforços durant la campanya electoral és als anomenats "swing states", que es traduiria com estats "pèndol": aquells que poden decantar la balança cap a un costat o l'altre.
Són estats on hi ha més indecisos i on és difícil de preveure qui guanyarà fins que s'acabi el recompte.
Aquest 2024, hi ha set estats que tenen les claus de la Casa Blanca: Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin.
El dia de les eleccions, en dimarts: per què un dia laborable?
Les eleccions dels EUA se celebren sempre el primer dimarts després del primer dilluns de novembre.
Una tradició que té el seu origen l'any 1845, quan el país vivia pràcticament del sector agrícola i només votava la població masculina i blanca.
En aquella època, els mitjans de transport eren lents i es va considerar que, com que la majoria dels ciutadans havien de viatjar llargues distàncies per poder votar, aquell era el millor moment per anar a les urnes, ja que coincidia amb el final de les collites.
La societat, però, ha canviat i ha passat a ser majoritàriament urbana. És per això que, recentment, hi ha hagut certes crítiques a continuar celebrant els comicis un dia laborable.
Quan sabrem qui ha guanyat les eleccions?
La nit electoral del 5 de novembre els mitjans de comunicació nord-americans no mostraran resultats definitius, sinó unes estimacions de vots que han fet a partir d'enquestes a peu d'urna i el recompte de vots.
Les projeccions, però, acostumen a encertar el resultat i, normalment, s'acaba la nit sabent qui és el nou president dels EUA, encara que no s'hagi acabat el recompte.
Tanmateix, enguany, com ja va passar fa quatre anys, les enquestes preveuen gairebé un empat entre els dos candidats, Harris i Trump, fet que pot fer necessari esperar fins al final del recompte definitiu dels vots.
S'ha de tenir en compte que cada estat compta primer els vots dels ciutadans que han votat presencialment i, després, els vots per correu. Com a dada, fa quatre anys, es va tardar 48 hores a saber qui havia guanyat les eleccions.
Meta de la cursa electoral: la presa de possessió
Unes setmanes després del dia de les eleccions, en concret al desembre, es reuneixen els compromissaris membres del Col·legi Electoral. És llavors quan emeten el seu vot i es fa oficial la proclamació del nou president o presidenta dels Estats Units.
Una proclamació que ha de ratificar el Congrés el 6 de gener --sí, el mateix que havia de passar fa tres anys quan un grup de seguidors de Trump van assaltar el Capitoli per evitar que la Cambra de Representants certifiqués la victòria de Joe Biden--.
Sigui qui sigui l'escollit per ocupar la Casa Blanca en els pròxims quatre anys, el 20 de gener és sempre la meta final de la cursa electoral, quan Donald Trump o Kamala Harris prendran possessió com a president o presidenta dels Estats Units.