Eleccions de pandèmia amb participació desigual a Euskadi i Galícia

Votar amb mascareta, guants, distància de seguretat i en plena pandèmia. El País Basc i Galícia estan vivint aquest diumenge uns comicis únics en la seva història. Unes eleccions més marcades per la Covid-19 i per la polèmica sobre el dret a vot que pels resultats, que es dona per fet que tornaran a donar la victòria al PP gallec i al PNB.

A les dues comunitat els col·legis electorals han obert sense problemes a les 8 del matí, malgrat la situació de pandèmia. Al País Basc, el lehendakai i candidat del PNB, Íñigo Urkullu, ha estat el més matiner a votar per demostrar que es pot fer amb seguretat.

A Galícia, on la jornada també està marcada per la por del virus, les dades de participació fins a les 17 contradiuen les previsions: augmenta en en mig punt. Han anat a votar el 42,9% dels electors, quan el 2016 va ser del 42,4%. No fa efecte ni la pandèmia ni una altra dada històrica: és la primera vegada que els gallecs votin a l'estiu, acostumats a fer-ho habitualment a la tardor

Al País Basc, en canvi, la participació té un comportament més similar al que s'esperava: cau vuit punts respecte a les últimes eleccions. Han anat a votar el 36% dels bascos a les cinc de la tarda.

L'elecció de 75 diputats autonòmics

A Euskadi, poden votar un total de 1.794.316 bascos, 10.000 més que ara fa quatre anys. El context de la pandèmia ha augmentat les peticions de vot per correu de les 73.000 el 2016 fins a les 125.000. Han d'elegir 75 diputats autonòmics.

A Galícia, hi ha 900.000 electors més. Tenen dret a vot 2.697.315, que han d'elegir també 75 diputats que formaran el Parlament gallec en la XI legislatura autonòmica. Són 2.190 persones menys que les que podien votar a l'abril, quan d'entrada s'havien de fer els comicis.

Problemes també amb el vot per correu

Al País Basc també tenen problemes amb el vot a l'exterior, com passa a Catalunya. Dels més de 78.000 ciutadans censats a l'estranger, només han votat 2.200, la meitat que ara fa quatre anys. La consellera de Seguretat, Estefanía Beltrán de Heredia, ha explicat que hi ha hagut països on electors bascos residents no han pogut exercir el seu dret a sufragi, com, per exemple, Cuba.

A Galícia, una comunitat amb molta població a l'estranger, la situació no és pas millor. Hi ha 463.163 gallecs expatriats, un de cada sis electors. Fa anys, però, que el vot exterior és pràcticament irrellevant amb poca participació. El 2016 tot just va arribar al 2%.

Mesures pel coronavirus

La imatge del dia són les mascaretes i el gel hidroalcohòlic. A les dues comunitats han pres mesures per garantir les mesures de seguretat per la pandèmia. El protocol marca que els electors han d'anar amb mascareta, desinfectar-se les mans a l'accés als col·legis i dipositar el DNI en una safata perquè no hi hagi contacte amb els membres de la mesa.

Al País Basc han ampliat els locals de votació fins als 761 (42 més que el 2016) amb 2.678 taules (85 més). A més, les meses són més àmplies perquè han de permetre garantir el metre i mig de separació entre els membres.

A Galícia hi ha 2.405 col·legis electorals amb cartells informatius on es recorden les mesures que s'han de complir. Hi ha també cabines de votació que permeten garantir el secret de vot sense necessitat d'haver de tocar la cortina d'accés. A més, els integrants de les taules, així com interventors i apoderats, han de portar pantalla facial i mascaretes durant tota la jornada laboral.

Ajornades per la pandèmia, però en ple rebrot

Les eleccions al País Basc i Galícia s'havien de fer el 5 d'abril. Les dues comunitats han complert el cicle electoral de quatre anys i havien de convocar comicis. Podien haver esperat fins al setembre, però van decidir avançar-les per no coincidir amb unes eleccions catalanes que llavors semblaven imminents.

Una setmana abans que comencés la campanya, els dos presidents autonòmics van anunciar que ajornaven les eleccions. I finalment els dos les van tornar a convocar pel juliol, un cop semblava que el pitjor del coronavirus havia passat. Ara, però, totes les mirades se centren en els rebrots que hi ha a les dues comunitats.

La polèmica del dret a vot

Al País Basc, el brot és a Ordizia, i a Galícia, a la comarca d'A Marinha. Entre els dos hi ha més de 500 persones contagiades o pendents d'un test PCR. Aquesta situació ha generat la polèmica de les últimes hores, amb resolucions judicials en plena jornada de reflexió. Aquestes 500 persones es queden sense dret a vot.

Els dos governs han decidit -amb l'aval de la Junta Electoral- que els casos positius i també les persones que encara no hagin rebut els resultats de les proves no poden votar. Hi ha dubtes sobre la legalitat d'aquesta mesura, però tant la Junta Electoral com el Tribunal Suprem l'han validat.

Resultats cantats

De la jornada, el que genera menys incògnita són els resultats. Totes les enquestes apunten que els dos principals partits revalidaran la seva hegemonia: el PP la majoria absoluta a Galícia i el PNB la victòria àmplia al País Basc, que haurà de resoldre amb un pacte per governar.

A Euskadi, segons el CIS, el Partit Nacionalista Basc d'Iñigo Urkullu podria supera els 30 escons. El PSE, soci actual al govern basc, també creixeria superant els 9 escons de fa quatre anys. Entre els dos podrien sumar la majoria absoluta, que a les últimes eleccions els va quedar a un escó.

La segona força continuaria sent Bildu, que podria perdre dos escons respecte al 2016 (quan Otegi va intentar presentar-se com a candidat després de sortir de la presó). Podem seria tercera força amb els mateixos escons.

Més enllà del ball d'escons, les mirades se centraran en l'experiment de PP i Ciutadans en forma de coalició accidentada i imposada des de Madrid. El candidat Carlos Iturgaiz, que va substituir Alfonso Alonso –oposat al pacte PP+Cs–, no només no guanyaria vots sinó que podria perdre fins a tres escons. Vox no obtindria representació.

A Galícia, els resultats semblen encara més clars. El CIS atorga una nova majoria absoluta al PP d'Alberto Núñez Feijóo. En aquest cas, l'al·licient és en la lluita per l'oposició, que es disputen el Partit Socialista i el BNG, després de l'ensulsiada que es preveu d'En Marea. El PSG recuperaria la segona posició i milloraria resultats, després de registrar els més baixos de la seva història en les últimes eleccions. El BNG podria doblar els seus escons. El CIS tampoc dona representació ni a Vox ni a Ciutadans.