Eleccions europees 2024: d'on venim i què està en joc aquest 9 de juny

Aquest diumenge, dia 9 de juny, hi ha eleccions al Parlament Europeu. Això significa que ja han passat cinc anys des de les últimes eleccions, les del 2019, i que els ciutadans europeus han de tornar a escollir els eurodiputats.

Tot i que moltes vegades ens poden semblar unes eleccions llunyanes, la veritat és que el Parlament Europeu aprova lleis que ens afecten en el dia a dia, com l'alimentació, la mobilitat, l'energia, el comerç o la privacitat de les nostres dades a internet.

A més a més, en aquestes eleccions, estan en joc diferents aspectes que afecten tota la Unió Europea. En són un exemple la resposta a la crisi climàtica, la seguretat amb la guerra d'Ucraïna enquistada, la migració o la previsible pujada de l'extrema dreta en aquests comicis.

Eleccions europees: d'on venim i què votem?

El Parlament Europeu actual no és exactament el mateix que es va crear el 2019 després de les eleccions. Per una banda, l'any 2020, l'hemicicle es va haver de modificar arran del Brexit. I és que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea va obligar a redistribuir els escons d'aquest país cap a la resta d'estats membres.

Per altra banda, durant la legislatura, alguns eurodiputats han canviat de grup polític o han decidit passar al grup dels no adscrits. Sigui com sigui, aquest és l'arc del Parlament Europeu sortint.

Cada estat de la UE vota els seus representants al Parlament Europeu, que es reparteixen seguint el principi de "proporcionalitat decreixent". És a dir, que un eurodiputat d'un estat gran representa més persones que un eurodiputat d'un estat petit.

En les últimes eleccions es van escollir 705 parlamentaris, mentre que aquest any la xifra augmenta fins a 720, 61 dels quals els escull Espanya, dos més que en els comicis anteriors.

El país que hi aporta més eurodiputats és Alemanya, que enguany en tindrà 96. El segueix França, amb 81, i Itàlia, amb 76. 

Què vam votar en les eleccions del 2019?

Si mirem els resultats anteriors, la majoria de partits guanyadors en cada país de la Unió Europea formaven part del grup dels populars europeus. En concret, els populars van guanyar en tretze països.

A diferència de les eleccions catalanes o les generals, a les europees la circumscripció és única. És a dir, que la base territorial a partir de la qual es calcula el repartiment dels escons és tot l'Estat. En canvi, a les eleccions al Congrés, per exemple, les circumscripcions són les províncies.

En clau espanyola, el PSOE va ser el partit que més representació va aconseguir el 2019 a la cambra europea, amb 20 eurodiputats (un 31% dels vots), seguit pel PP, amb 12 (19% dels vots). 

Tanmateix, amb el Brexit, el nombre d'eurodiputats espanyols va canviar i Espanya va guanyar cinc escons. És per això que alguns partits van obtenir més eurodiputats. És el cas, per exemple, de Clara Ponsatí, que llavors va aconseguir l'escó d'eurodiputada.

A Catalunya, Junts va ser el partit que va obtenir més suport a les europees del 2019, amb un 28,63% dels vots. El PSC va ser la segona força, amb un 22,06%, seguit de ben a prop per ARA-ERC, amb un 21,21%.

Si ens fixem en els resultats per municipi, Junts va guanyar en un total de 769 poblacions i en dos casos va empatar en primera posició amb ERC i el PSC, respectivament. El PSC va guanyar en 90 municipis, mentre que ERC ho va fer en 83 i Ciutadans, en 2.

En el conjunt espanyol, sigui per comunitats autònomes o per províncies, el PSOE va ser l'opció més votada.

Qui s'hi presenta aquest 2024?

Per a les eleccions al Parlament Europeu d'enguany, la JEC ha acceptat 34 candidatures. Les llistes de les candidatures són tancades --els electors no poden modificar l'ordre dels candidats-- i, com que és circumscripció única, són comunes a tot l'Estat. 

Ara bé, alguns partits les adapten en funció de la comunitat, destacant uns noms o uns altres.

La majoria de partits que es presenten a les eleccions europees estan afiliats a una família política europea. Es tracta d'uns grups polítics transnacionals, amb uns ideals comuns, als quals els eurodiputats es poden integrar un cop són escollits. 

Dels partits espanyols i catalans que ara tenen representació a la cambra europea, el PP forma part del grup dels populars europeus; el PSOE és dins de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, els socialistes; ERC és, juntament amb EH Bildu o BNG --que es presenten plegats--, al grup dels Verds-ALE; Ciutadans i el PNB formen part del grup dels liberals Renovar Europa, mentre que Podem, d'Esquerra Unitària Europea, el grup d'esquerres.

Els tres eurodiputats de Junts per Europa, en canvi, van optar per no adscriure's a cap grup.

L'extrema dreta ara mateix està representada en dos grups: els que es fan dir Conservadors i Reformistes Europeus, grup d'ultraconservadors a què pertany Vox o la formació neofeixista de la presidenta italiana, Giorgia Meloni, i Identitat i Democràcia, aliança de l'extrema dreta que inclou la francesa Marine Le Pen o l'italià Matteo Salvini.

Quins són els principals reptes de la nova legislatura?

La UE ha impulsat en aquest mandat diverses lleis que afecten tota la ciutadania, com la primera llei d'intel·ligència artificial del món, la normativa anticontaminació per a cotxes, que entrarà en vigor el 2026, o fa poc va instar la Comissió perquè es prohibeixi a les companyies aèries cobrar per l'equipatge de mà als avions.

S'haurà de veure quins són els pròxims passos de la nova legislatura en àmbits com la crisi climàtica, encara més després que s'hagi impulsat el Pacte Verd Europeu, que preveu la neutralitat d'emissions el 2050, o com es fa front a la manipulació potencial d'informació de les fake news.

Tot això, en un moment marcat per la guerra d'Ucraïna, arran de la qual països com Finlàndia volen prioritzar temes com la defensa i la seguretat de les seves fronteres, quan encara hi ha l'assignatura pendent de resoldre la gestió de la immigració.

I també haurem d'estar pendents de quin és el paper de l'extrema dreta en la composició del nou Europarlament, ara que es preveu que treguin grans resultats, en països com França, Itàlia, els Països Baixos o Bèlgica.