Eleccions europees 2024: tot el que has de saber

El 9 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Com passa cada cinc anys, la ciutadania de la Unió Europea en tria els diputats i diputades, que passen dels 705 d'aquesta legislatura a 720, 61 dels quals s'elegeixen a Espanya, dos més que a les eleccions del 2019.

En joc, la resposta a reptes com la crisi climàtica, la seguretat amb la guerra a Ucraïna enquistada, la migració o la previsible pujada de l'extrema dreta.

T'expliquem tot el que has de saber sobre les eleccions europees:
 

Què es vota?

Cada estat de la UE vota els seus representants al Parlament Europeu, que es reparteixen seguint el principi de "proporcionalitat decreixent". Això vol dir que un eurodiputat d'un estat gran representa més persones que un eurodiputat d'un estat petit.

El nombre mínim d'eurodiputats per estat és de sis i el màxim, de 96. Aquest 2024, es reparteixen així:

Tots sumen 720 europarlamentaris. És un nombre que varia cada cinc anys i que, això sí, no pot excedir mai els 750, més el president o presidenta.
 

Qui es presenta?

Hi ha un total de 34 candidatures proclamades per a aquestes eleccions europees, que ha publicat el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Són aquestes:

Les llistes de les candidatures són tancades --els electors no poden modificar l'ordre dels candidats-- i, com que és circumscripció única, són comunes a tot l'Estat. Ara bé, alguns partits les adapten en funció de la comunitat, destacant uns noms o altres.

La majoria de partits que es presenten a les eleccions europees estan afiliats a un partit polític europeu.
 

Què són els grups polítics i a quin pertany cada partit?

Un cop elegits els eurodiputats, la majoria opta per integrar-se en grups polítics transnacionals, amb ideals comuns. Cada grup té com a mínim 23 diputats d'almenys una quarta part dels països de la UE.

Actualment, hi ha 7 grups polítics i es distribueixen així:

Dels partits que ara tenen representació a la cambra europea, el PP forma part del grup dels populars europeus; el PSOE és dins l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, els socialistes; ERC és, juntament amb EH Bildu o BNG --que es presenten plegats--, al grup dels Verds; Ciutadans i el PNB formen part del grup dels liberals Renovar Europa; mentre que Podem, d'Esquerra Unitària Europea, el grup d'esquerres.

En el cas dels tres eurodiputats de Junts per Europa --Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí--, van optar per no adscriure's a cap grup.

L'extrema dreta ara mateix està representada en dos grups: els que es fan dir Conservadors i Reformistes Europeus, grup d'ultraconservadors a què pertany Vox o la formació neofeixista de la presidenta italiana, Giorgia Meloni; i Identitat i Democràcia, aliança de l'extrema dreta que inclou la francesa Marine Le Pen o l'italià Matteo Salvini.

En les eleccions europees del 2019, els 59 eurodiputats triats a Espanya es van distribuir així:

Quin és el calendari electoral?

Les eleccions se celebren en el conjunt de la UE entre el 6 i el 9 de juny. Cada estat les gestiona al seu territori i, en el cas de l'espanyol, les votacions es fan el diumenge 9 de juny, entre les 9 del matí i les 8 del vespre.

Com sempre, la campanya electoral durarà dues setmanes: entre el 24 de maig i el 7 de juny.

Els resultats de les eleccions se saben, majoritàriament, el mateix dia de la votació. Ara bé, el Parlament Europeu fa primer una estimació del repartiment d'escons i fins passats uns dies no es confirma el definitiu.
 

Quin és el cens?

En les eleccions europees, la circumscripció és única. És a dir, la base territorial a partir de la qual es calcula el repartiment dels escons és tot l'estat, a diferència del que passa, per exemple, en les eleccions al Congrés, en què les circumscripcions són les províncies.

Poden votar les persones més grans de 18 anys, amb nacionalitat espanyola o de qualsevol altra nacionalitat de la UE que resideixin a Espanya.

El cens electoral a Catalunya, segons l'Institut Nacional d'Estadística, és de 5.463.548 persones. D'aquestes, 67.497 votaran per primera vegada.

En el conjunt de l'Estat, estan cridats a votar 35.361.672 ciutadans i ciutadanes.
 

On em toca anar a votar?

Es poden consultar totes les meses i locals electorals en aquest formulari de l'INE, sense necessitat de disposar de cap certificat digital. N'hi ha prou introduint la província, el municipi i el primer cognom.

La informació del col·legi electoral on ha de votar cada persona també està detallada a les targetes censals, que s'envien als domicilis fins al 21 de maig.
 

Es pot votar per correu?

Sí. Es pot sol·licitar o de forma presencial, a qualsevol oficina de Correus, o de forma telemàtica: a través de la web de Correus, o a través d'aquesta web de l'INE. Si optes per aquesta via, necessitaràs un certificat de DNI electrònic o un certificat digital vàlid.

Hi ha temps fins al 30 de maig.

Si l'Oficina del Cens Electoral accepta la sol·licitud, rebràs la documentació electoral, amb els sobres i les paperetes, al teu domicili i hauràs d'enviar-la amb el teu vot com a molt tard el 7 de juny.

Per saber en quin estat es troba la teva sol·licitud, pots consultar-ho en aquest formulari de l'INE.

Recorda que, un cop presentada la sol·licitud a l'oficina de Correus, no podràs votar presencialment el 9 de juny. Tens més informació de tot el procés a la web del govern.

Què passa després de les eleccions?

Un cop elegits, els nous eurodiputats que ho vulguin formen els grups polítics. Per ser reconeguts oficialment, els grups han de notificar a la presidència els seus noms respectius, la seva declaració política i la seva composició, abans del 15 de juliol.

La nova legislatura començarà el dimarts 16 de juliol del 2024. En la primera sessió plenària, en què es reuniran tots els eurodiputats, el nou Parlament elegirà un nou president de la institució. Això serà entre el 16 i el 19 de juliol.

En una sessió posterior, es tria el nou president de la Comissió Europea, que és el poder executiu de la UE, l'organisme que, entre altres funcions, proposa i aplica la legislació comunitària.
 

Per què és important votar?

Pot semblar una cambra llunyana, però el Parlament Europeu aprova lleis que afecten tota la ciutadania de la UE, des d'estats i institucions autonòmiques o locals, fins a empreses grans i petites.

Fent només un cop d'ull a l'última legislatura, l'Eurocambra ha aprovat la primera llei d'intel·ligència artificial del món, la normativa anticontaminació per a cotxes que entrarà en vigor el 2026, o, recentment, ha instat la Comissió perquè es prohibeixi a les companyies aèries cobrar per l'equipatge de mà als avions.

I és que la legislació de la UE comprèn àmbits que van des del medi ambient, la seguretat o la migració, fins als drets dels consumidors o la protecció de dades, entre molts altres.