Eleccions europees: en quins països ens hem de fixar i per què poden ser clau

Les eleccions al Parlament Europeu ens donaran un important indicador de quina és la direcció política de la Unió Europea de cara als següents cinc anys.

Les enquestes pronostiquen una nova victòria per al grup europeu dels Populars. Però perdrien alguns eurodiputats, el mateix que es creu que passarà amb el grup dels Socialistes i la resta de famílies tradicionals, com els Verds-ALE o els Liberals.

Tanmateix, els que sembla que sortiran més reforçats de cara a la següent legislatura són els grups d'extrema dreta i els ultraconservadors.

De fet, aquesta legislatura l'espai de l'extrema dreta ha representat el 21% dels eurodiputats. I, ara, les enquestes els donen la possibilitat d'arribar a ser el 25% de l'hemicicle. És a dir, tenir un de cada quatre parlamentaris.

L'espai polític a la dreta de la dreta tradicional fa temps que es va consolidant en molts racons de món i la Unió Europea no n'és una excepció, fins al punt que diversos partits han aconseguit entrar a les institucions i als governs.

Quins països són clau aquestes europees?

Les projeccions de vot per a les eleccions del 9 de juny apunten a un Parlament Europeu, de nou, més fragmentat, on quedaria amenaçada l'aliança actual entre populars, socialdemòcrates i liberals.

Per tant, de cara a possibles majories, ens hem de fixar en els resultats que hi pugui haver en determinats països i, en especial, en el pes que hi tindrà l'extrema dreta.

Són principalment interessants, per exemple, els països que aporten més representants al Parlament Europeu --Alemanya, França, Itàlia i Espanya--, però també aquells que han tingut o tenen l'extrema dreta al seu govern --com Àustria, els Països Baixos i Polònia-- o alguns altres casos específics.

Alemanya i França: pols intern entre govern i oposició

Alemanya és el país que aporta més europarlamentaris de la Unió Europea, 96.

A les eleccions europees del 2019 van guanyar-hi els Populars, amb el CDU-CSU d'Ursula von der Leyen, que ara vol fer valdre el seu pes com a presidenta de la Comissió Europea per repetir victòria al davant del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) del canceller Olaf Scholz.

Per tant, les eleccions europees tindran un clar enfocament nacional i es preveu que hi pugui haver cert vot de càstig contra el govern de coalició alemany format entre l'SPD, el Partit Liberal i Els Verds, des del 2021.

Un cas semblant passa a França, on l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, vol que aquestes eleccions es llegeixin en clau interna. És per això que ha plantejat la seva campanya com un duel del seu partit contra el govern d'Emmanuel Macron.

Les enquestes, de moment, li són favorables i diuen que Reagrupament Nacional tornarà a guanyar a França, com ja va passar el 2019.

A les eleccions anteriors, Reagrupament Nacional va aconseguir 22 escons (un 23% dels vots), mentre que Renaixement --el partit liberal de Macron-- es va quedar a tan sols un escó de diferència, 21 (un 22% dels vots).

Aquest cop, però, algunes enquestes pronostiquen que el partit d'extrema dreta podria arribar al 30% dels suports, mentre que els liberals podrien quedar molt per sota, amb un 16%, la meitat dels vots que trauria R. Nacional.

Itàlia: què passarà amb el fenomen Meloni?

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha passat d'un discurs euroescèptic a ser una de les grans protagonistes de la política europea i d'aquestes eleccions.

Tot i això, la seva campanya té una forta clau nacionalista amb la intenció que el seu partit, Germans d'Itàlia, tingui la força suficient a l'Eurocambra per poder canviar Europa des de dins.

En el punt de mira hi ha l'acostament entre Meloni i Ursula von der Leyen. El Partit Popular Europeu és l'únic que no ha tancat les portes als ultraconservadors de l'ECR (Conservadors i Reformistes Europeus), liderats enguany per Meloni.

A parer de Von der Leyen, els ultraconservadors compleixen tres criteris que, per la presidenta de la Comissió Europea, marquen si hi pot haver entesa o no. Els criteris són que siguin proeuropeus, pro-Ucraïna i a favor de l'estat de dret.

Per Von der Leyen, els ultraconservadors de l'ECR compleixen amb aquests criteris, però no els compleix, insinua Von der Leyen, l'extrema dreta populista de Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen.

Espanya: el pols entre PSOE i PP i el paper de l'extrema dreta

Segons les darreres enquestes del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques), el PSOE mantindria a Espanya la primera posició en aquestes eleccions europees. El PP, però, retallaria distància.

En tercera posició se situaria Vox. Aquesta, però, no seria l'única força d'extrema dreta que aconseguiria representació al Parlament Europeu.

El partit del creador de continguts d'extrema dreta Alvise Pérez, S'ha Acabat la Festa, es col·locaria com a cinquena força, al darrere de Comuns Sumar.

Altres casos: dels Països Baixos a Eslovàquia

Tot i no tenir la mateixa quantitat d'europarlamentaris, hi ha alguns països, com Àustria, els Països Baixos i Polònia, que poden ser significatius pel paper que té o ha tingut l'extrema dreta dins dels seus governs.

Àustria, de fet, va ser un dels primers països europeus on un partit d'extrema dreta va entrar a formar part del govern. Es tracta del pacte entre el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) i el Partit Popular, després de les eleccions generals del 1999, i que va comportar fortes crítiques al país.

A Polònia, el Partit Llei i Justícia (PiS) arriba a les actuals eleccions europees com a primera força, segons les enquestes. Un cas significatiu, ja que hi arriba mig any després de perdre el poder que va tenir durant gairebé una dècada.

En aquests comicis, el PiS es troba dins la família europea dels ultraconsevadors, el grup que va guanyar les eleccions europees del 2019 a Polònia.

Pel que fa als Països Baixos, el Partit per la Llibertat (PVV), de Geert Wilders, arriba a les europees després de guanyar les eleccions generals aquest novembre i després d'anunciar que hi hauria un acord per investir Dick Schoof com a primer ministre, gràcies a un acord entre tres partits més.

El partit de Wilders, que forma part del grup d'extrema dreta, no té cap eurodiputat actualment, i els sondejos a peu d'urna n'hi donen 7 en aquestes eleccions europees.

En el cas d'Eslovàquia, falta veure quina repercussió té als comicis europeus l'intent d'assassinat del seu primer ministre, el nacionalpopulista d'esquerres Robert Fico, polèmic per voler tancar fronteres i crític amb les mesures contra la Rússia de Puntin. De fet, les enquestes donen la victòria al seu partit.

I també veurem què passa amb Portugal, on, a finals d'any, el seu president, António Costa, del Partit Socialista, va dimitir per les falses acusacions de corrupció i va abocar el país a unes eleccions anticipades.

De cara a les europees, les enquestes pronostiquen una nova victòria socialista, tot i que els populars han retallat distància.

Faltarà veure, també, quin paper tindrà l'extrema dreta de Chega a Portugal i si, com està passant en altres països, la seva entrada al Parlament Europeu suposa un canvi en el repartiment del pastís dels escons.