Arrenca la jornada electoral del 23J. Més de 5,7 milions d'electors catalans poden exercir avui el seu dret a vot. Les urnes i paperetes ja estan a punt a gairebé 9.000 meses de tot Catalunya (8.923).

Un ampli dispositiu humà i logístic ha posat a punt més de 2.600 col·legis electorals (2.668) a tot el territori. Alguns canvien respecte a altres eleccions, per esquivar la calor o bé perquè les escoles aprofiten les vacances per fer obres. I és que, convocades en ple estiu, en aquestes eleccions no hi faltaran els ventiladors i l'aigua, que els ajuntaments hauran de garantir. 

Què es decideix, aquest 23J? Amb el sobre blanc, s'escullen 350 diputats, 48 dels quals a Catalunya: 32 per la demarcació de Barcelona, 6 per Girona i Tarragona, i 4 per Lleida. I amb el sobre sèpia, es trien total 208 senadors, dels quals 16 --4 per demarcació--, a Catalunya. 

Per fer-ho hi haurà temps des de les nou del matí, hora d'obertura dels col·legis, fins a les vuit del vespre. Més de 9.000 agents dels Mossos d'Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional participen en el dispositiu de seguretat previst durant la jornada.

La jornada arrenca amb un rècord històric ja assolit: el del vot per correu, que ha arribat a una xifra mai vista en unes eleccions generals des dels primers registres de dades, que són del 2008.

Segons el recompte final, més de 2,4 milions d'electors han emès el seu vot per correu. És un 99% més dels que hi va haver a les generals de l'abril del 2019.

A Catalunya, la xifra d'electors que han optat per votar anticipadament supera els 250.000, però, en aquest cas, no és un rècord. A les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 --encara en pandèmia-- van votar per correu unes 30.000 persones més que en aquestes eleccions. Llavors, van ser més de 284.000.

Com en totes les eleccions generals, a les meses electorals hi haurà dos tipus de sobres i paperetes, les de color blanc per al Congrés dels Diputats, i les de color sèpia, per als senadors, que s'elegeixen en llistes obertes.

Aquest sistema fa que sigui una votació una mica menys senzilla que la del Congrés. En primer lloc, recorda que el s'ha de fer és revisar la papereta de color sèpia, perquè pot estar escrita per les dues cares. Després, s'han de marcar amb una creu fins a tres candidats si es viu a la península. Poden ser de llistes diferents.

Però atenció, perquè el màxim de candidats que es poden marcar varia segons el lloc on es visqui. Només se'n poden marcar dos si es viu a Gran Canària, Mallorca, Ceuta i Melilla. I les persones que votin des de la resta d'illes, només en poden triar 1.

La targeta censal que envia a casa l'Oficina del Cens Electoral permet saber a quin col·legi s'ha d'anar a votar, amb l'adreça corresponent, i també informa de la secció censal i la mesa que toca.

Si, per alguna raó, no s'ha rebut la targeta o no se sap on és, es pot consultar per internet el col·legi electoral, a través de la pàgina web de l'INE i omplir les dades que es demanen (província, municipi, nom del carrer, número, primera lletra del primer cognom i codi postal).

També hi ha alguns ajuntaments, com el de Barcelona, que posen en marxa buscadors propis per ajudar els electors o que redirigeixen al buscador de l'INE.

Si algú va directament al col·legi electoral on va votar a les municipals del maig sense comprovar-ho abans, es pot trobar amb una sorpresa, perquè no sempre coincideix amb el col·legi del 23J. Hi ha escoles tancades perquè aprofiten les vacances d'estiu per fer obres o altres que s'han descartat perquè hi fa massa calor.

Sabies que un vot a Barcelona val fins a 6 vegades menys que un de Sòria? El sistema està pensat per fomentar l'equilibri entre territoris, però crea un desequilibri enorme en el valor del vot segons la província. És a dir, com més poblada és la província, més costa treure-hi un diputat.

Sòria és, amb diferència, la demarcació menys poblada d'Espanya: té 88.377 habitants (en contrast amb els gairebé 7 milions de la més poblada, Madrid), i li correspon el mínim de diputats que estableix la llei: dos. El 2019, cada diputat sorià va costar, de mitjana, 15.549 vots. A Barcelona, 87.586, gairebé sis vegades més. 

És per això que aquestes eleccions es decideixin en bona part a l'Espanya buidada, un sistema que, als partits grans, especialment, al PP, ja els va bé que sigui així.

Si l'abstenció fos un partit, a les generals del 2019 hauria guanyat les eleccions. Aleshores, un 30% de l'electorat va decidir quedar-se a casa.

Què passarà avui? Hi ha dubtes sobre si l'elevat abstencionisme es mantindrà en uns comicis marcats per la calor i les vacances en un horitzó imminent. Malgrat que el 30% és una xifra elevada, els experts coincideixen que són els comicis generals els que més mobilitzen la ciutadania.

En aquest article, el politòleg i actual director del Centre d'Estudis Opinió (CEO), Jordi Muñoz, reflexiona sobre els motius de l'abstencionisme.

Muñoz també recorda que la diferència entre el vot nul i el vot en blanc: mentre que els nuls tan sols perjudiquen la formació per la qual el votant s'hauria decantat, els vots en blanc sí que comptabilitzen i encareixen l'obtenció dels escons.

El DNI és el document que utilitzen la majoria de votants per acreditar-se davant dels vocals de les meses. Encara que hagi caducat, continua sent vàlid, segons va fixar la Junta Electoral Central, però el que no s'accepten són les fotocòpies.

També és possible identificar-se amb el passaport o el permís de conduir, que inclouen fotografies.

En aquestes eleccions, també es podria fer servir la versió digital del carnet de conduir, segons va confirmar la Junta Electoral Central a les votacions del maig. S'obté a través de l'aplicació miDGT i ha d'estar configurada correctament amb les dades personals de l'interessat. 

A les eleccions generals, els estrangers residents a Espanya no tenen dret a vot, a diferència del que passa amb les eleccions municipals, on podien presentar la targeta de residència.

Un cop constituïdes les meses electorals a tot l'Estat, a les nou en punt del matí, han obert els col·legis electorals, on es podrà votar fins les vuit del vespre. En són un total de 2.668 a tot Catalunya, amb 8.923 meses. 5,7 milions de catalans podran exercir el seu dret a vot. 

La convocatòria d'eleccions generals en ple estiu ha marcat el tràmit de la conformació de les 60.314 meses a tot l'Estat, formades per gairebé 181.000 membres, als que s'afegeixen més de 361.000 suplents.

En total hi ha 22.562 col·legis electorals i estan cridats a votar 37,5 milions de ciutadans, en les setzenes eleccions a les Corts espanyoles.

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és el primer dels quatre principals candidats a votar aquest diumenge.

Ho ha fet al col·legi Nuestra Señora del Buen Consejo de Madrid.

El candidat del PSOE ha fet una crida a la participació per assolir una "participació històrica" i poder tenir un "govern fort perquè Espanya pugui avançar els pròxims quatre anys". Sobre els resultats, ha evitat mullar-se:

"No vull dir si estic optimista. Tinc bones vibracions. Són els espanyols els que decidiran el futur d'aquest país"

Sánchez arriba a aquests comicis amb l'esperança de capgirar les enquestes que pronostiquen una victòria de la dreta, encapçalada pel PP i Vox.

El líder socialista ha explicat que dedicarà la jornada electoral d'aquest diumenge a la família i a seguir els resultats, amb l'ull posat en l'índex de participació.

Les últimes eleccions generals a Espanya van ser el 10 de novembre del 2019. A Catalunya, ERC va guanyar en 2.443 seccions censals. El PSC ho va fer en 1.921; Junts, en 550, i els Comuns, en 84.

Aquest és el mapa interactiu on es pot veure amb detall el partit que va guanyar a cada secció censal de Catalunya.

La secció censal és la unitat més petita per comptar els vots, inferior al municipi. Són demarcacions d'entre 1.000 i 2.500 habitants, la manera més precisa de saber què van votar els teus veïns ara fa quatre anys.

Arrencada tranquil·la de la jornada electoral arreu de Catalunya. La primera mitja hora després de l'obertura dels col·legis electorals ha transcorregut "sense incidències rellevants" a nivell de seguretat en tot el territori i ja s'han constituït el 100% de les meses.

Fonts dels Mossos d'Esquadra han explicat que, pocs minuts després de les 9.30 hores, la jornada transcorre amb normalitat.

Gairebé 37,5 milions de persones estan cridades a votar aquest diumenge a tot l'Estat per designar els 350 escons del Congrés i els 208 del Senat entre les 1.093 candidatures que concorren.

El candidat d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha apel·lat al concepte de la "festa de la democràcia" per destacar la importància del vot en aquests comicis:

"Segons el que passi avui, la festa de la democràcia deixarà de ser una festa."

El republicà ha fet una crida a la participació i ha demanat als votants que hi vagin d'hora per evitar possibles aglomeracions a les entrades de les ciutats.

També ha subratllat que, "malauradament", avui és l'únic dia en què tothom té "el mateix poder".

Rufián ha estat el primer cap de llista català a votar i ho ha fet en un col·legi del barri de Lloreda, a Badalona, on assegura que es "colava per jugar a futbol".

També ha votat, però des de Madrid, el candidat de Vox per Barcelona, Juan José Aizcorbe, que ha demanat als ciutadans que votin "amb alegria" perquè les coses "canviïn per a bé".

La plataforma Batec ha reivindicat diverses pintades en seus de Vox, PP i PSC i ha fet una crida als "demòcrates dels Països Catalans a rebel·lar-se contra l'estat espanyol", segons han publicat els mateixos activistes a les xarxes.

Els independentistes han explicat que l'acció s'emmarca en la campanya "Pintem la cara a l'estat espanyol", que té com a objectiu denunciar i combatre "la repressió del règim del 78", el "perill" de l'extrema dreta de Vox i la "persecució política i judicial" al moviment independentista.

Batec ha dit també que aquestes accions són part de la resposta pels diversos casos d'infiltració de la Policia Nacional espanyola en els moviments independentistes i socials, com el darrer cas conegut a Girona.

El col·lectiu Batec es va donar a conèixer l'any passat, amb un seguit d'accions de protesta per la falta d'inversions de l'Estat a Rodalies.

La cap de llista de Sumar-En Comú Podem, Aina Vidal, ha votat al barri de Gràcia de Barcelona i ha destacat que aquestes "són les eleccions més importants en una dècada".

Vidal ha fet una crida a la participació i ha considerat que, si l'índex és alt, "el resultat serà molt bo".

Pocs minuts després també ha votat, en aquest cas a Mataró, la candidata de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras. Ho ha fet al Casal de la Gent Gran de la capital del Maresme.

Nogueras ha ha fet una crida a la participació a les urnes i ha demanat que aquesta nit quedi clar que Catalunya no és una província espanyola més". 

I un altre candidat que també ha votat és el del PP, Nacho Martín Blanco. Ho ha fet al Casal d'avis Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Martín Blanco ha assegurat que "Espanya necessita un canvi" i ha demanat que Catalunya en "sigui una part fonamental". 

"Ens hi juguem molt." Amb aquestes paraules el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida a "omplir les urnes" després de votar al seu municipi, Pineda de Mar.

Aragonès ha augurat una "altíssima participació" arreu de Catalunya i ha agraït la feina dels serveis de seguretat i emergència i als membres de les meses electorals, i també ha aplaudit la feina del personal de Correus les últimes setmanes.

El president ha votat a l'Institut Joan Coromines de la localitat maresmenca, acompanyat de la seva dona i també de la seva filla, amb qui ha emès el seu vot.

Anna Erra vota des de Vic

La presidenta del Parlament, Anna Erra, també ha votat, i ho ha fet a l'Escola Guillem de Mont-rodon, a Vic. Curiosament, Erra estava designada com a segona suplent del segon vocal de la mesa electoral on ha votat.

La que va ser alcaldessa de Vic ha posat de manifest la importància d'exercir el dret a vot, i s'ha mostrat confiada que els catalans no es quedaran a casa, tot i la calor: "Els catalans, quan els posen urnes al davant, sempre compleixen", ha dit.

El candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha destacat que Espanya "s'hi juga moltes coses" en les eleccions generals d'avui.

El líder popular ha votat a Madrid, on ha dit que està en joc el "model de país i un govern sòlid i fort" i que tot el que decideixin els electors "estarà bé".

Curiosament, Feijóo ha atès els mitjans amb els colors de l'arc de sant Martí de fons, en una paret del pati de l'escola on ha votat.

En un primer moment, el PP havia indicat als mitjans de comunicació que no els permetria gravar imatges i que n'oferiria de pròpies, però finalment sí que hi han pogut accedir. 

De la seva banda, la candidata de Sumar, Yolanda Díaz, ha fet una crida als ciutadans perquè vagin a votar. "Avui és un dia molt important. Ens juguem despertar-nos demà amb més drets, democràcia i llibertat", ha dit la líder de Sumar després de votar a l'Escola d'Enginyers de Mines de Madrid.

Díaz ha reivindicat el dret a vot i ha subratllat que els ciutadans han de ser conscients que "no ha caigut del cel" i que "s'ha lluitat molt per poder votar en llibertat".

"Ens hi juguem molt. Són les eleccions més importants per a la gent de la meva generació. Ens hi juguem la pròxima dècada".

També ha votat el líder de Vox, Santiago Abascal, que ha assegurat que espera un "canvi de rumb" a l'estat i que qualsevol resultat del seu partit serà "heroic", després d'una campanya on diu que ho han tingut "tot en contra".

Una incidència que ha obligat a aturar la circulació d'AVE a València ha indignat el Partit Popular per la coincidència amb la jornada electoral. I és que l'avaria afecta una línia molt utilitzada, per exemple, per ciutadans de Madrid que passen el cap de setmana a València, i pot afectar qui tornava avui a casa a votar.

El secretari general del PP, Alfonso Serrano, ha criticat que "els trens plens de madrilenys no puguin sortir de València" just el dia dels comicis". "Quina casualitat, no?", ha afegit, i ha exigit una actuació "urgent i immediata" per solucionar-ho.

La circulació de trens amb sortida i arribada a València està suspesa des d'aquesta matinada per una avaria al túnel de San Isidro. Al voltant de les cinc de la matinada hi ha hagut un incendi que ha afectat el sistema de bombeig, i no es pot treure l'aigua que s'hi ha acumulat. Adif assegura que està fet tot el que pot per reparar al més aviat possible l'avaria.

El poble de Villaroya, a la Rioja, ha tornat a ser el primer municipi espanyol en tancar les urnes en aquestes eleccions generals. Els set electors censats s'ho ha pres com un repte i han votat en 26 segons.

D'aquesta manera, han aconseguit batre el rècord que ja havien assolit a les eleccions municipals del maig, on van trigar tres segons més a dipositar tots els vots a l'única urna del poble.

La cap de llista del PSC al Congrés per Barcelona, Meritxell Batet, ha animat a la participació aquest 23J i s'ha mostrat convençuda que Catalunya "estarà a l'altura del que exigeix el país per determinar el futur i el rumb per a Espanya".

Batet ha fet aquestes declaracions després de votar al seu col·legi electoral, a l'Escola Brusi, a la Vila Olímpica del Poblenou. La candidata ha dit que les seves sensacions són "molt bones" i ha animat els catalans que encara no ho hagin fet a votar. "Cada vot posat a l'urna pot ser determinant i definir el futur d'Espanya", ha assenyalat, i ha afegit que si bé totes les eleccions són importants, aquestes ho són un punt més.

El candidat de la CUP a les eleccions del 23J a Barcelona, Albert Botran, ha votat a l'Institut del Teatre de Barcelona, situat al barri del Poble-sec. Botran ha fet una crida a acudir a les urnes aquest diumenge perquè "una situació amb menys pes de les esquerres i de l'independentisme a les institucions no genera escenaris més favorables per res".

Després de votar, el diputat al Congrés ha recordat que la jornada electoral "és una batalla més" i que la igualtat entre gèneres, una situació millor per a la llengua catalana i el combat contra l'emergència climàtica "no es guanyen només a les urnes" sinó amb mobilització. "El vot és una arma més", ha puntualitzat.

Per la seva banda, el candidat del PDeCAT-Espai CiU, Roger Montañola, ha votat a Premià de Dalt, des d'on ha cridat a la participació per "cuidar la democràcia".

El número u dels postconvergents ha vaticinat que "el canvi d'època és molt clar" i que aquest diumenge "serà un gran dia per a Espai CiU".

La resta de candidats catalans també han exercit el seu dret a vot. Els caps de llista d'Esquerra, Gabriel Rufián, de Vox, Juan José Aizcorbe, de Junts, Míriam Nogueras, de Sumar-En Comú Podem, Aina Vidal, i del PP, Nacho Martín Blanco, han votat destacant la importància d'aquests comicis. 

La participació és d'un 40% a les 14.00, segons ha comunicat el govern d'Espanya. La dada suposa un augment de 2,5 punts al conjunt de l'estat, però de 4 punts menys a Catalunya.

Al col·legi Nuestra Señora de la Consolación, al districte madrileny de Chamartín, hi ha hagut moments de tensió quan un home s'ha presentat a votar amb una samarreta amb el lema "Que te vote Txapote", prohibit per la Junta Electoral Central (JEC).

Fins que li ha tocat el torn, ho havia tapat amb una motxilla que s'havia col·locat sobre la part davantera de la samarreta. Quan el president de la mesa ho ha vist, l'ha obligat a posar-se al revés la samarreta per ocultar el lema.

Després de votar, l'home li ha fet la botifarra a un interventor del PSOE i ha abandonat el centre.

La drag queen Onyx s'ha presentat aquest matí al col·legi electoral Montserrat de Madrid amb les seves millors gales i amb un maquillatge especial per ser vocal en una de les meses electorals, una imatge que ha cridat l'atenció dels electors.

Onyx ha animat tothom a votar i a "gaudir de la festa de la democràcia", a través d'un missatge a les xarxes socials, en què ja havia avançat que es mudaria per la jornada electoral.

A Tortosa, les eleccions generals han coincidit amb la Festa del Renaixement. L'alcalde, Jordi Jordan, ha votat amb un vestit d'aquesta festa de recreació història.

Ell mateix ha difós les fotos a Twitter i ha demanat "no retrocedir en el temps".

El cost del dispositiu electoral d'aquest diumenge s'enfila fins als 220,87 milions d'euros, un pressupost que depèn del Ministeri de l'Interior.

Això suposa un 62% més del que van costar els comicis generals del 2019, uns 130 milions d'euros. 

Els serveis postals representen el percentatge més gran d'aquesta despesa, amb un 45% del total, segons dades de Presidència del govern d'Espanya. En concret, l'enviament de la propaganda electoral i les gestions del vot per correu costen uns 101 milions i mig d'euros.

A Santa Marta de Tormes, a Salamanca, estan de festes i s'ha notat. La presidenta de la mesa electoral s'ha presentat amb gastroenteritis i ha demanat marxar, però ha canviat d'opinió i ha decidit quedar-se quan ha vist l'estat dels suplents, que havien estat de celebració. "Els dos suplents havien complert amb l'obligació d'estar presents a les vuit del matí, però presentaven símptomes evidents d'embriaguesa", segons ha explicat la delegada del govern a Castella i Lleó, Virginia Barcones.

A Arenas de San Pedro, a Àvila, ha passat una cosa semblant. Un vocal ha acudit després d'"una nit molt llarga" i, al final, s'ha hagut de quedar a la mesa la segona persona que ha anat a votar perquè la primera superava l'edat requerida.

A La Ercina, a Lleó, un suplent s'ha prestat a buscar a casa el titular perquè se li havien "enganxat els llençols", cosa que ha passat en altres petits municipis on és més fàcil conèixer i localitzar els titulars de les meses.

Un 7,6% dels interns de les presons catalanes han votat, segons les dades del departament de Justícia, Drets i Memòria a què ha tingut accés Catalunya Ràdio. Del conjunt de la població penitenciària, formada per 3.200 persones, han demanat d'exercir el dret a vot 249 interns. Les dades compten els reclusos inscrits al cens i deixa fora els que tenen el tercer grau, perquè ja poden votar presencialment.

"Tot és política: el nostre sou, el que es gasta en presons o en sanitat", ha dit al programa "El Suplement" l'Agustín, un dels presos que ha exercit el seu dret.

El vot de les dones i el dels joves aquest cop s'ha situat per sobre de la mitjana i la participació s'ha doblat respecte de les eleccions municipals del maig passat.

Una dona "molt alterada" ha estat detinguda després d'accedir al col·legi electoral a Berrocal de Salvatierra, a Salamanca, agafar una urna, llençar-la contra el terra i "fer-la miques", segons ha informat la Subdelegació del Govern a Salamanca.

Els agents de la Guàrdia Civil l'han detingut i l'han portat a la caserna de la localitat de Guijuelo.

L'incident ha fet que les votacions quedessin interrompudes durant 15 minuts, mentre les paperetes s'introduïen en una urna de recanvi. Per compensar-ho, l'horari per exercir el dret a vot es prolongarà un quart d'hora.

El PSOE ha presentat una reclamació aquest diumenge a la Junta Electoral de Zona de Madrid en què demana la retirada d'una lona del PP amb la imatge del candidat Alberto Núñez Feijóo amb el lema "Vota Feijóo", perquè considera que "incompleix" i "vulnera" la normativa de la LOREG, la Llei Orgànica del Règim Electoral General. L'anunci és al carrer Alcalá cantonada amb el carrer Cedaceros de Madrid.

La reclamació es basa en l'article 93 de la llei, que detalla que no es pot fer propaganda electoral als voltants d'un col·legi electoral.

Segons la reclamació del PSOE, "queda palès d'aquesta manera que la instal·lació d'una lona electoral, amb lemes i sol·licitant el vot directament, a menys de 60 metres d'un centre de votació, vulnera la prohibició de fer propaganda electoral, ja que aquesta es troba a inevitablement a la vista dels electors del col·legi proper, per la qual cosa ha de ser retirat de manera immediata perquè de cap manera pugui influir en el centre".

La participació fins a les dues del migdia ha pujat més de 2 punts a Espanya i n'ha baixat gairebé 4 a Catalunya, comparat amb la que hi va haver fa quatre anys.

Si ens fixem en l'evolució per comunitats, on més ha augmentat la participació és a Extremadura (+7,99 punts), Galícia (+7,05 punts), Castella-la Manxa (+6,62 punts), Balears (+6,32 punts), Andalusia (+6,25 punts), La Rioja (+5,33 punts) i Múrcia (+5,23 punts).

Per contra, on més ha baixat la participació ha estat a Catalunya (-3,79 punts), País Basc (-2,98 punts), Melilla (-1,32 punts) i Madrid (-0,16 punts).

Fins ara, on més han anat a votar ha estat al País Valencià (46,24%), seguit de La Rioja (45,75%) i Extremadura (45,16%). En canvi, per sota de la mitjana de participació, situada en el 40,4%, hi ha Astúries (39,04%), Galícia (39,01%), Balears (37,27%), País Basc (37,20%) i Catalunya(36,79%).

Catalunya és on més cau la participació en aquestes eleccions, comparat amb les anteriors generals, i Girona és la demarcació de tot l'estat on més baixa: amb una participació clarament per sota de la mitjana, un 34,66%, cau 5,47 punts. Hi ha una trentena de municipis gironins on la davallada és de més de deu punts, com les Planes d'Hostoles (-16,76) o Amer (-13,43).

A la demarcació de Barcelona, la participació fins a les dues del migdia ha estat del 37,08%, amb una caiguda de 3,82 punts.

A Tarragona, la participació ha estat del 37,55%, amb una caiguda de 2,65 punts comparat amb quatre anys enrere.

A Lleida, havien votat fins a les dues un 35,05% dels electors, amb una caiguda de 2,79 punts.