JUNTS repeteix victòria, tot i perdre suport
Victòria de Junts, que novament amb Marta Madrenas com a candidata ha aconseguit més suports que el 2019 i tornen a ser la primera força a Albanyà. La segona posició al municipi ha estat per la CUP, amb el 22,3% dels vots. ERC, tercer, amb el 20,8% dels suports.
Els resultats
Després d'aquest 23J el PP passarà a ser la força majoritària al Congrés. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les generals i tindrà 137 diputats, 48 més que fins ara. En canvi, a Albanyà la força més votada ha estat Junts. Junts ha tornat a guanyar al municipi. Ho ha fet amb un 28,3% dels vots, 9,3 punts menys que el 2019. La CUP, amb Mireia Vehí com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 22,3% dels vots. El tercer és ERC, amb el 20,8%. Sumar-En Comú Podem, el quart més votat al municipi, ha guanyat pes i ha aconseguit un 11,9% dels vots.
Catalunya i circumscripció de Girona
El PSC, novament amb Meritxell Batet com a candidata al Congrés, s'ha imposat a nivell català. Els socialistes no guanyaven unes generals a Catalunya des del 2008. Aquest cop han obtingut 19 dels 48 escons en joc. La segona força és Sumar-En Comú Podem, amb Vidal, que s'ha endut 7 diputats. El tercer partit amb més escons per Catalunya és ERC, amb 7. La quarta formació és Junts, amb 7; 1 més que el PP. També tindrà representació per Catalunya al Congrés Vox.
Pel que fa al resultat de la demarcació, el PSC és la força més votada, igual que al conjunt català; ara bé, tindrà el mateix nombre de diputats gironins que Junts. ERC ha quedat tercer i tindrà un representant per la província de Girona. Al nou hemicicle també hi haurà Júlia Boada, que encapçala la llista de Sumar-En Comú Podem, i Concepció Veray, número 1 del PP a la demarcació.
La participació
Aquesta vegada, amb la cita electoral en ple estiu, hi ha hagut una davallada significativa de la participació al municipi. Han anat a votar un 60,3% dels albanyencs i albanyenques, i això significa que la participació ha baixat 22,2 punts respecte a les generals de fa 4 anys. Respecte al global català, la participació aquí ha estat molt inferior: 5,1 punts per sota. A tot Catalunya ha anat a les urnes un 65,4% del cens. El conjunt de la demarcació de Girona també s'ha mobilitzat més: han votat un 62,1% dels gironins. La baixa participació en aquestes eleccions, celebrades en ple juliol, es veu clarament si la comparem amb els comicis de fa tot just dos mesos. Històricament, la participació en les municipals sol ser més baixa que quan es vota per al Congrés, però aquest cop ha estat al revés: la participació d'aquest 23J al municipi ha estat 39,7 punts més baixa que quan es triava l'alcaldia.
Resultats provisionals, a l'espera de la publicació dels resultats definitius al BOE.
