ERC repeteix victòria, tot i perdre suport
Victòria dels republicans, que novament amb Inés Granollers com a candidata han aconseguit més suports que el 2019 i tornen a ser la primera força a Alcanó. La segona posició al municipi ha estat per Junts, amb el 26,5% dels vots. El PSC, tercer, amb el 20,3% dels suports.
Els resultats
Després d'aquest 23J el PP passarà a ser la força majoritària al Congrés. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les generals i tindrà 137 diputats, 48 més que fins ara. En canvi, a Alcanó la força més votada ha estat ERC. Els republicans han tornat a guanyar al municipi. Ho han fet amb un 30,9% dels vots, 17,6 punts menys que el 2019. Junts, amb Isidre Gavín com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 26,5% dels vots. El tercer és el PSC, amb el 20,3%. La CUP, amb el 8,8% dels vots, ha perdut força al municipi. Baixa 3,7 punts i és el quart partit més votat.
Catalunya i circumscripció de Lleida
El PSC, novament amb Meritxell Batet com a candidata al Congrés, s'ha imposat a nivell català. Els socialistes no guanyaven unes generals a Catalunya des del 2008. Aquest cop han obtingut 19 dels 48 escons en joc. La segona força és Sumar-En Comú Podem, amb Vidal, que s'ha endut 7 diputats. El tercer partit amb més escons per Catalunya és ERC, amb 7. La quarta formació és Junts, amb 7; 1 més que el PP. També tindrà representació per Catalunya al Congrés Vox.
A la província de Lleida també està guanyant el PSC. Aquesta vegada, els socialistes s'han imposat a la demarcació amb 2 dels 4 escons en joc. La segona força més votada a la demarcació és ERC, amb un escó. També amb un representant hi ha Junts, amb Isidre Gavín, que ha acabat tercer en nombre de vots.
La participació
Aquesta vegada, amb la cita electoral en ple estiu, hi ha hagut una davallada significativa de la participació al municipi. Han anat a votar un 59,4% dels alcanonesos i alcanoneses, i això significa que la participació ha baixat 11,7 punts respecte a les generals de fa 4 anys. Respecte al global català, la participació aquí ha estat molt inferior: 6 punts per sota. A tot Catalunya ha anat a les urnes un 65,4% del cens. El conjunt de la demarcació de Lleida també s'ha mobilitzat més: han votat un 61,9% dels lleidatans. La baixa participació en aquestes eleccions, celebrades en ple juliol, es veu clarament si la comparem amb els comicis de fa tot just dos mesos. Històricament, la participació en les municipals sol ser més baixa que quan es vota per al Congrés, però aquest cop ha estat al revés: la participació d'aquest 23J al municipi ha estat 9,3 punts més baixa que quan es triava l'alcaldia.
Resultats provisionals, a l'espera de la publicació dels resultats definitius al BOE.
