El PSC aconsegueix el primer lloc, per poc
El Partit dels Socialistes de Catalunya millora els resultats del 2019 a Almatret i aconsegueix la victòria. Els socialistes han obtingut el 27,4% dels vots. A poca distància del PSC hi ha Junts, que ha acabat segon, amb el 26,8% dels vots. La tercera força és ERC, amb el 23,4% dels suports.
Els resultats
Després d'aquest 23J el PP passarà a ser la força majoritària al Congrés. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions generals i tindrà 137 diputats, 48 més que fins ara. En canvi, a Almatret la força més votada ha estat el PSC. Aquest cop, a diferència de fa quatre anys, almatretans i almatretanes han donat la victòria als socialistes. La formació, que ha presentat Montse Mínguez com a número 1 per la circumscripció de Lleida, ha sumat un 27,4% dels vots. Junts, amb Isidre Gavín com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 26,8% dels vots. El tercer és ERC, amb el 23,4%. El PP, el quart més votat al municipi, ha guanyat pes i ha aconseguit un 10,2% dels vots.
Catalunya i circumscripció de Lleida
El PSC, novament amb Meritxell Batet com a candidata al Congrés, s'ha imposat a nivell català. Els socialistes no guanyaven unes generals a Catalunya des del 2008. Aquest cop han obtingut 19 dels 48 escons en joc. La segona força és Sumar-En Comú Podem, amb Vidal, que s'ha endut 7 diputats. El tercer partit amb més escons per Catalunya és ERC, amb 7. La quarta formació és Junts, amb 7; 1 més que el PP. També tindrà representació per Catalunya al Congrés Vox.
A la província de Lleida també està guanyant el PSC. Aquesta vegada, els socialistes s'han imposat a la demarcació amb 2 dels 4 escons en joc. La segona força més votada a la demarcació és ERC, amb un escó. També amb un representant hi ha Junts, amb Isidre Gavín, que ha acabat tercer en nombre de vots.
La participació
Aquesta vegada, amb la cita electoral en ple estiu, hi ha hagut una davallada significativa de la participació al municipi. Han anat a votar un 67,5% dels almatretans i almatretanes, i això significa que la participació ha baixat 7,3 punts respecte a les generals de fa 4 anys. En aquest municipi del Segrià, la participació ha estat més alta que al conjunt de Catalunya. A tot el territori ha anat a votar un 65,4% del cens i a la província de Lleida ho ha fet un 61,9%. La baixa participació en aquestes eleccions, celebrades en ple juliol, es veu clarament si la comparem amb els comicis de fa tot just dos mesos. Històricament, la participació en les municipals sol ser més baixa que quan es vota per al Congrés, però aquest cop ha estat al revés: la participació d'aquest 23J al municipi ha estat 16,5 punts més baixa que quan es triava l'alcaldia.
Resultats provisionals, a l'espera de la publicació dels resultats definitius al BOE.
