ERC repeteix victòria, tot i perdre suport
Victòria dels republicans, que novament amb Inés Granollers com a candidata han aconseguit més suports que el 2019 i tornen a ser la primera força a Artesa de Lleida. La segona posició al municipi ha estat pel PSC, amb el 23% dels vots. Junts, tercer, amb el 20,7% dels suports.
Els resultats
Després d'aquest 23J el PP passarà a ser la força majoritària al Congrés. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les generals i tindrà 137 diputats, 48 més que fins ara. En canvi, a Artesa la força més votada ha estat ERC. Els republicans han tornat a guanyar al municipi. Ho han fet amb un 28,3% dels vots, 12,7 punts menys que el 2019. El PSC, amb Montse Mínguez com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 23% dels vots. El tercer és Junts, amb el 20,7%. El PP, el quart més votat al municipi, ha guanyat pes i ha aconseguit un 8% dels vots.
Catalunya i circumscripció de Lleida
El PSC, novament amb Meritxell Batet com a candidata al Congrés, s'ha imposat a nivell català. Els socialistes no guanyaven unes generals a Catalunya des del 2008. Aquest cop han obtingut 19 dels 48 escons en joc. La segona força és Sumar-En Comú Podem, amb Vidal, que s'ha endut 7 diputats. El tercer partit amb més escons per Catalunya és ERC, amb 7. La quarta formació és Junts, amb 7; 1 més que el PP. També tindrà representació per Catalunya al Congrés Vox.
A la província de Lleida també està guanyant el PSC. Aquesta vegada, els socialistes s'han imposat a la demarcació amb 2 dels 4 escons en joc. La segona força més votada a la demarcació és ERC, amb un escó. També amb un representant hi ha Junts, amb Isidre Gavín, que ha acabat tercer en nombre de vots.
La participació
Aquesta vegada, amb la cita electoral en ple estiu, hi ha hagut una davallada significativa de la participació al municipi. Han anat a votar un 68,2% dels artesencs i artesenques, i això significa que la participació ha baixat 6,6 punts respecte a les generals de fa 4 anys. En aquest municipi del Segrià, la participació ha estat més alta que al conjunt de Catalunya. A tot el territori ha anat a votar un 65,4% del cens i a la província de Lleida ho ha fet un 61,9%. La baixa participació en aquestes eleccions, celebrades en ple juliol, es veu clarament si la comparem amb els comicis de fa tot just dos mesos. Històricament, la participació en les municipals sol ser més baixa que quan es vota per al Congrés, però aquest cop ha estat al revés: la participació d'aquest 23J al municipi ha estat 5,2 punts més baixa que quan es triava l'alcaldia.
Resultats provisionals, a l'espera de la publicació dels resultats definitius al BOE.
