Victòria ajustada d'ERC, que torna a ser el més votat
ERC ha mantingut el primer lloc a Espot per poc marge respecte al segon partit més votat, el PSC. els republicans han aconseguit un 27,6% dels vots, 26,2 punts menys que el 2019. El PSC acaba com a segona força més votada al municipi, amb el 26,6% dels suports. La tercera és Junts, amb el 25,1%.
Els resultats
Després d'aquest 23J el PP passarà a ser la força majoritària al Congrés. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les generals i tindrà 137 diputats, 48 més que fins ara. En canvi, a Espot la força més votada ha estat ERC. Els republicans han tornat a guanyar al municipi. Ho han fet amb un 27,6% dels vots, 26,2 punts menys que el 2019. El PSC, amb Montse Mínguez com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 26,6% dels vots. El tercer és Junts, amb el 25,1%. Sumar-En Comú Podem, el quart més votat al municipi, ha guanyat pes i ha aconseguit un 6,6% dels vots.
Catalunya i circumscripció de Lleida
El PSC, novament amb Meritxell Batet com a candidata al Congrés, s'ha imposat a nivell català. Els socialistes no guanyaven unes generals a Catalunya des del 2008. Aquest cop han obtingut 19 dels 48 escons en joc. La segona força és Sumar-En Comú Podem, amb Vidal, que s'ha endut 7 diputats. El tercer partit amb més escons per Catalunya és ERC, amb 7. La quarta formació és Junts, amb 7; 1 més que el PP. També tindrà representació per Catalunya al Congrés Vox.
A la província de Lleida també està guanyant el PSC. Aquesta vegada, els socialistes s'han imposat a la demarcació amb 2 dels 4 escons en joc. La segona força més votada a la demarcació és ERC, amb un escó. També amb un representant hi ha Junts, amb Isidre Gavín, que ha acabat tercer en nombre de vots.
La participació
Pel que fa a la participació a Espot, aquest cop ha baixat 2,7 punts respecte a fa quatre anys. Aquest 23J han anat a votar un 64,7% dels espotencs i espotenques. La participació en aquest municipi de la comarca del Pallars Sobirà ha quedat lleugerament per sota del global català, que ha estat del 65,4%, mentre que la participació a la circumscripció de Lleida ha estat del 61,9%. La baixa participació en aquestes eleccions, celebrades en ple juliol, es veu clarament si la comparem amb els comicis de fa tot just dos mesos. Històricament, la participació en les municipals sol ser més baixa que quan es vota per al Congrés, però aquest cop ha estat al revés: la participació d'aquest 23J al municipi ha estat 11,5 punts més baixa que quan es triava l'alcaldia.
Resultats provisionals, a l'espera de la publicació dels resultats definitius al BOE.
