Elena, Geli i Ventura: "Volem ser la veu perquè molts es puguin quedar al PSC"

Ha estat un triple "sí": els de Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Aquests tres diputats del PSC al Parlament, crítics amb l'estratègia de la direcció, han trencat la disciplina de vot del partit i han donat suport al "sí" en la votació per demanar el traspàs de competències per fer la consulta. Després d'anunciar que serien coherents amb el que havien defensat en els últims dies, els tres socialistes díscols han optat per formar part dels 87 diputats que han votat "sí" (CiU, ERC, ICV-EUiA i ells tres, del PSC), el 64% de la cambra, mentre que 43 han votat en contra (PSC, PPC i Ciutadans) i 3 s'han abstingut (CUP).

Els seus motius

Els tres diputats socialistes del "sí" han defensat la seva opció per raons programàtiques, de representativitat, per cultura política, per convenciment i per la pluralitat del partit, segons ha defensat Joan Ignasi Elena, el primer a prendre la paraula en roda de premsa poc després que acabés el ple al Parlament.

Visiblement emocionada, Marina Geli -que ha afirmat que "sóc i seré socialista"- ha dit que ha votat "en fidelitat a la consciència" i per "defensar el pluralisme del PSC". "Volem ser la veu perquè molts es puguin quedar al PSC", ha dit Geli, que s'ha referit tant a votants i militants com a càrrecs locals. "Creiem que som genuïnament fidels al pluralisme del PSC, que ha estat bàsic, troncal i baula", ha continuat Geli, que ha subratllat la dificultat de prendre una decisió com aquesta, tot recordant d'altres moments difícils de la seva vida política, com la seva lluita perquè els malalts de sida fossin atesos a l'hospital Trueta amb la resta de malalts.

"Avui he votat per poder tornar a casa i dir-li al meu fill que no l'he traït", ha conclòs Geli, que s'ha recordat també de Marc Mur (alcalde de Flix), i ha fet al·lusió "als socialistes que ja no són al partit".

Més que una qüestió orgànica

Surava en l'ambient la qüestió de les conseqüències polítiques que tindrà el seu gest. Però en escoltar les primeres preguntes dels periodistes, Geli ha demanat no convertir la votació en una qüestió orgànica ("Si només fos un debat orgànic no hauríem trencat la disciplina de vot", "No ho redueixin a seguir cobrant un sou perquè va molt més enllà"), i ha intentat treure transcendència al seu vot. "No hi donin més importància, no vull ser cap heroïna", ha assegurat tot insistint que la votació d'aquest dijous "era una votació més" perquè era sobre "una proposta merament instrumental", perquè hi ha fins a cinc maneres de convocar la consulta, i per això "hi haurà molts més dies després del d'avui".

La diputada socialista per Girona i exconsellera de Salut ha remarcat que a ella "el que li fa perdre la son" és sortir de la crisi sense dèficits estructurals i que el seu convenciment és que "el que és substantiu és que el nostre país necessita una alternativa d'esquerres" i hauria de ser "normal" poder votar diferent.

"Jo no vull triar, jo vaig arribar al PSC de la mà de Joaquim Nadal, però sóc igual d'amiga de Pasqual Maragall que de Manuela de Madre. Entenen què els vull dir?", ha conclòs Geli, que ha indicat que no se sentien traïts per Àngel Ros, perquè ell "va proposar un altre debat, per no perjudicar l'alcaldia de Lleida".

En aquest sentit, Núria Ventura ha exposat que no podia negar que li sabia greu el que acabava de passar. "No amago tampoc un cert sentiment de tristesa perquè és evident que no hem estat capaços uns i altres d'estirar tot el partit cap a aquestes posicions.", ha indicat. Amb tot, tots tres han coincidit que continuaran treballant pel socialisme.

No pensen renunciar a l'escó

Elena ha anunciat que cap dels tres no pensa renunciar a l'acta de diputat i que quedaven a l'espera de la resposta que tingués la direcció. Ho ha dit poc abans que el portaveu socialista, Maurici Lucena, els demanés públicament que deixessin l'acta de diputat, per a la qual cosa els ha donat de temps fins diumenge, sense desvelar què farà el partit en cas contrari.

És tot el que ha donat de si una compareixença en la qual els tres díscols no han pogut evitar que el seu discurs sonés a cant del cigne.