Eliminar els impostos sobre les propines: la promesa electoral que uneix Harris i Trump
La mesura costaria més de 100.000 milions de dòlars al govern federal dels Estats Units i alguns experts no la veuen viable
Les propines no són obligatòries als Estats Units, però estan generalitzades en molts serveis com la restauració, on la gran majoria de treballadors tenen sous per sota del salari mínim i els han de complementar amb els donatius dels clients.
En teoria, si fins i tot amb les propines acaben ingressant menys del mínim, els propietaris dels establiments ho han d'igualar, però això no sempre acaba passant i és motiu recurrent de denúncia per part dels col·lectius que defensen els drets dels treballadors.
Ara la qüestió de les propines ha entrat en la campanya electoral nord-americana de les presidencials, però no per suprimir-les, sinó, possiblement, per perpetuar-les.
El candidat republicà, Donald Trump, al juny, i més recentment la candidata demòcrata, Kamala Harris, han promès que eliminaran els impostos sobre les propines.
"I us prometo a tots, aquí, que quan sigui presidenta, continuarem la nostra lluita per les famílies treballadores dels Estats Units, inclòs l'augment del salari mínim i l'eliminació dels impostos sobre les propines per als treballadors dels serveis i l'hostaleria."
Tant Harris com Trump han fet aquesta promesa precisament a Las Vegas, a Nevada, una ciutat que té milers de treballadors del sector de l'hostaleria, que poden decantar el vot de l'estat cap a un candidat o l'altre.
La mesura suposaria un forat econòmic per al govern federal
Uns quants experts posen en dubte que la mesura es pugui portar a terme als Estats Units, un país on les propines estan generalitzades en molts serveis i on es calcula que en depenen uns 4 milions de treballadors.
I és que eliminar els impostos sobre les propines costaria més de 100.000 milions de dòlars al govern federal i podria fer que s'expandissin a altres professions.
A més, beneficiaria sobretot els empresaris, que ho tindrien més fàcil per continuar sense pagar el salari mínim. Per tant, el que sembla una proposta benintencionada, paradoxalment pot portar més problemes que beneficis.
Campanyes en defensa dels drets dels treballadors
L'actriu Susan Sarandon, coneguda per la seva implicació política, fa uns mesos va tornar a vestir-se de cambrera en un restaurant de Nova York per reivindicar salaris dignes per als treballadors de la restauració, en el marc d'una campanya d'una ONG que en denuncia les condicions.
Als Estats Units no és legalment obligatori deixar propina, però ara per ara és impensable que algú s'aixequi de la taula sense triar l'opció del 15%, el 20% o el 25% per al cambrer o la cambrera, perquè sap que és una part essencial del seu sou.
Però les propines no es limiten només als treballadors de bars i restaurants. També en solen rebre perruquers, repartidors, taxistes, els treballadors que traginen les maletes als hotels o els que fan la manicura.
Deixar propina, una ofensa en alguns països
Als bars i restaurants de Catalunya, per exemple, el costum és acumular els diners de les propines en un pot i repartir-lo al final de la setmana o del mes.
A Europa, domina la idea general de deixar entorn un 10% del compte, tot i que hi ha força variacions i aquest percentatge rarament passa a la pràctica.
Per contra, al Japó i a Corea del Sud es pot considerar gairebé ofensiu deixar diners extra i els treballadors tenen molt interioritzat que sempre han de donar el millor servei possible.