Elisabet II, monarca impertèrrita i figura clau de la història de l'últim segle

Mor Elisabet II, la reina d'Anglaterra​ 

Era la degana de tots els monarques. Elisabet II ha estat 70 anys al tron. Només Lluís XIV de França, que va accedir a la corona amb 5 anys, va superar en dos anys el rècord d'un regnat tan llarg.

A principis de juny, Elisabet va celebrar el jubileu de platí com a monarca de 15 regnes. A més del Regne Unit, també d'Austràlia, el Canadà, Nova Zelanda, Jamaica, Antigua i Barbuda, les Bahames, Belize, Grenada, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, Tuvalu, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia i Saint Kitts i Nevis.

Nascuda a Londres el 21 d'abril del 1926, no havia de ser reina, però l'abdicació del seu oncle a favor del seu pare va canviar el curs de la seva vida.

Eduard VIII ho va deixar tot per poder casar-se amb Wallis Simpson, divorciada, plebea i nord-americana. Tot un escàndol a l'època.

El pare d'Elisabet es va convertir en el rei Jordi VI. Va governar 15 anys, fins a la seva mort, el 6 de febrer del 1952, mentre la princesa estava de viatge a Kènia amb el seu marit, el tinent de la marina Philip Mountbatten.

Reina amb 25 anys

Elisabet tenia només 25 anys quan va haver d'assumir el pes de la corona, i la cerimònia va tenir lloc més d'un any després d'haver succeït el pare. Era el 2 de juny del 1953, a l'abadia de Westminster, en la primera coronació televisada.

A Mountbatten, duc d'Edimburg, el paper de consort li va caure a contracor, però va saber acompanyar la reina fins a la seva mort, a punt de fer els cent anys.

Junts van recórrer el Regne Unit i la Commonwealth, llavors de 32 països, i van tenir quatre fills: el príncep Carles, nascut el 1948; la princesa Anna (1950), el príncep Andreu (1960) i el príncep Eduard (1964).

Elisabet va arribar al tron quan no feia ni set anys de la caiguda del Tercer Reich a Europa. La Gran Bretanya tot just sortia dels estralls de la Segona Guerra Mundial, amb el racionament d'aliments encara vigent. Ióssif Stalin liderava la Unió Soviètica, i encara s'estava lliurant la guerra de Corea.

Com a reina ha viscut crisis de govern, una guerra a les Malvines, la guerra freda, l'incendi al castell de Windsor i, sobretot, els problemes familiars de portes endins.

El seu hereu i primogènit Carles es va casar amb una joveníssima Diana Spencer estant enamorat d'una altra dona, Camil·la Parker-Bowles.

El desastre del matrimoni entre Carles i Diana va posar a prova la reina Elisabet, que va reaccionar a l'antiga, avantposant la institució a tot.

Però ja eren els anys 90, i l'opinió pública va empatitzar amb Diana i la seva infelicitat. El drama va culminar l'agost del 1997, quan Lady Di va morir a París en un accident, al costat de la seva nova parella, Dodi al-Fayed.

Ensopegada amb la mort de Diana

La mort de Diana va ser l'ensopegada més greu de tot el regnat de la monarca. La reina no va saber estar a l'altura de les circumstàncies i no va reaccionar fins al cap d'uns quants dies: aïllada al castell de Balmoral, es va mantenir freda i distant. No va entendre la reacció del seu poble.

La figura de Diana va marcar un abans i un després, i a partir d'aleshores la reina es va adaptar millor als nous temps, forçada també per les circumstàncies. Va necessitar els millors assessors d'imatge i acceptar petites modernitzacions dins dels seus esquemes victorians.

Elisabet II sempre ha posat el deure al davant de tot amb una rigidesa més pròpia d'una altra època, com quan, el 2005, no va assistir al casament civil del seu fill Carles amb Camil·la Parker-Bowles perquè l'Església d'Anglaterra no veia de bon ull la unió de dos divorciats, i ella n'era la màxima representant.

Ella era feliç amb els seus gossos i els seus cavalls, però va ser entregada, rigorosa, discreta, respectada... tot i que freda i distant. Mai es va treure els guants per saludar els seus súbdits.

Un segle davant dels ulls

La història de l'últim segle ha transcorregut davant els ulls de la reina d'Anglaterra. Sempre impertèrrita, fins i tot durant els pitjors escàndols de la seva família.

Però tenia el poble al costat: un 80% dels britànics creuen que ha fet bé la seva feina durant aquests setanta anys.

Haurà conviscut amb 15 primers ministres, el primer dels quals va ser Winston Churchill. L'última, Liz Truss, a qui va nomenar tot just aquest dimarts, durant una breu reunió al seu castell de Balmoral, a Escòcia.

Ella era el símbol de la reialesa. Cada any inaugurava majestuosa el curs parlamentari, amb el príncep Carles al costat, esperant el seu moment.

L'any 2011, el matrimoni reeixit del príncep Guillem i Caterina va fer recuperar la bona salut de la institució. Però en els últims anys les ombres han tornat al palau de Bukingham.

El distanciament amb el príncep Enric i la seva marxa als Estats Units, les acusacions d'abús sexual a menors contra el seu fill Andreu i sobretot, la mort del seu marit, Felip d'Edimburg, el seu lleial company, l'havien deixat més sola que mai.

Elisabet vivia "problemes episòdics de mobilitat" des de finals de l'any passat. Fa gairebé un any, a l'octubre, va passar una nit a l'hospital, i des de llavors s'havia vist obligada a reduir els compromisos públics. Dimecres, sense anar més lluny, va cancel·lar una reunió virtual amb el seu consell privat per recomanació mèdica.

Però, a pesar de l'edat, Elisabet II mai va voler sentir parlar d'abdicació. Potser perquè sense ella no veia clar el futur d'aquesta monarquia mil·lenària. En qualsevol cas, però, deixa una institució sòlida i una successió garantida.