"Ellis, totis, totser": neix la primera guia en català de llenguatge no-binari

L'impuls del feminisme ha afavorit que, en pocs anys, la llengua també hagi avançat per visibilitzar les dones o per designar unes identitats de gènere que són diverses.

Ara una nova guia en llenguatge no-binari, la primera en català, va més enllà i proposa un gènere neutre per poder referir-se a algú sense haver d'identificar-lo gramaticalment amb el gènere masculí o femení.

L'han elaborat entre una quinzena de persones no-binàries, coordinades per Jun Moyano, amb les aportacions d'una trentena de persones més que han respost un formulari en què se'ls preguntava amb quines estratègies lingüístiques se sentien més còmodes a l'hora de referir-se a elles mateixes.

També hi han col·laborat, amb diversos articles, persones que no formen part del col·lectiu, però que coincideixen en la necessitat de trobar fórmules en català lliures de la càrrega de gènere que és intrínseca a moltes llengües, com les romàniques.

Què proposa la "Guia de llenguatge no-binari"?

La "Guia gramatical de llenguatge no-binari" es basa en l'ús del neomorfema -i.

Posem-ne un exemple, partint de la frase "Es va trobar la Mar". Si estiguéssim parlant d'una persona no-binària, la guia opta per dir "Es va trobar li Mar" o "Se li va trobar", a l'hora de fer la substitució pronominal.

De la mateixa manera, diríem "La Mar està contenta" si ens referim a algú que s'identifica com a dona, però "Li Lluc està contenti" si parlem d'una persona no-binària. I en lloc de "tothom", es decanten per "totser" o "totis".

Jun Moyano ha coordinat la guia i defensa la tria de la vocal "i" perquè "no té càrrega de gènere i funciona en els diversos dialectes". Per contra, reconeix que "s'utilitza habitualment per fer mofa", però considera que "és un obstacle que hem de superar a base de fer-la servir".

La seva és una proposta més, que se suma a altres estratègies per evitar marcar el gènere i construir un llenguatge més inclusiu.

En són exemples el desdoblament ("nens i nenes"), el femení genèric ("totes"), els mots col·lectius ("el professorat"), construccions metonímiques ("la direcció") o fer servir fórmules per evitar marcar el gènere ("Ja t'has cansat?" en lloc de "Ja estàs cansat/da?").

També han descartat altres estratègies sorgides de col·lectius trans i no-binaris, com ara fer servir la consonant x (juntxs) o l'arrova (junt@s), perquè són difícils de pronunciar i tampoc són accessibles per a les persones amb discapacitat que utilitzen lectors de textos.

Personatges no-binaris en sèries i pel·lícules

Altres llengües també han obert el debat amb l'objectiu de buscar alternatives que trenquin amb el masculí genèric i amb què se sentin incloses les persones no-binàries. En anglès, per exemple, entre el col·lectiu s'ha popularitzat l'ús del pronom "they" (ells/elles), conjugat en singular.

"Pensar solucions en català ens situa en un marc de normalitat, de prestigi i d'avenç", expressa Rudolf Ortega, lingüista i col·laborador de la guia. I afegeix: "Els que consideren que la llengua no es pot canviar és que no s'han adonat que la societat ja ha canviat".

Anna Llisterri és traductora i també ha optat pel neomoferma -i per traduir al català personatges no-binaris, com és el cas de li Dex, un dels protagonistes de les novel·les de Becky Chambers. "D'aquesta manera, el lector sap en tot moment de qui estem parlant", argumenta. Optar per la flexió masculina o femenina, considera, "hauria estat falsejar la identitat del personatge".

L'IEC, obert a noves propostes quan siguin d'ús majoritari

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans coincideix amb el fet que la normativa catalana no ha creat els recursos indicats per designar les persones no-binàries. Asseguren que estan oberts a incorporar nous recursos expressius, però condicionen els canvis al fet que l'ús sigui majoritari. Un terme que, reconeixen, és difícil de precisar.

Les persones que fan servir fórmules no-binàries consideren que alternatives com el neomorfema -i ja són necessàries per posar la llengua al dia de l'evolució que hi ha hagut en les maneres d'expressar la diversitat d'identitats de gènere.

"Potser no a tothom li fan falta aquestes eines, però les persones no-binàries sí que les necessitem per sentir-nos còmodes en la nostra llengua", reivindica Moyano. I reflexiona: "Fa uns quants anys era impensable com s'ha estès actualment el femení genèric, de manera que és qüestió de picar pedra."