Elogis del món literari per a la universalitat de l'obra de Vargas Llosa
Diverses personalitats del món literari s'han felicitat per la decisió de l'Acadèmia Sueca de concedir el Nobel de Literatura d'enguany a l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa. Més enllà de les múltiples felicitacions de les lletres hispanes, l'editor i crític literari Josep Maria Castellet ha destaca la "universalitat" de l'obra de Vargas Llosa. L'agent literària del guardonat, Carmen Balcells, ha celebrat amb entusiasme una distinció que el consagra "com un dels millors del món, que són pocs". En canvi, s'ha confirmat que el missatge de Twitter suposadament de l'escriptor Gabriel García Márquez, distanciat de Vargas Llosa des de fa 34 anys per un cop de puny que va rebre d'ell, és fals.
Algú ha escrit en un compte de Twitter a nom de Gabriel García Márquez "comptes igualats", un missatge concís que s'ha interpretat com una declaració cap al premiat amb el Nobel de Literatura aquest 2010. Posteriorment, però, la Fundació Nou Periodisme Llatinoamericà ha confirmat que la piulada no és de "Gabo" sinó d'algú que es fa passar per ell.
Malgrat tot, el missatge ha arribat a Vargas Llosa, que, preguntat sobre què pensava d'aquesta piulada, ha respost que agraïa el gest però que "en allò essencial, no canvia res". És a dir, que les diferències que mantenen els dos literats són insalvables. Tenint en compte aquesta mala relació, no era estrany que el missatge hagués cridat l'atenció.
L'escriptor colombià, distingit per l'Acadèmia Sueca el 1982, i Vargas Llosa eren amics fins que, el 12 de febrer del 1976, el peruà li va clavar un cop de puny a l'entrada d'un cine a Mèxic.
Tots dos van fer un pacte de silenci sobre el motiu dels fets que han matingut durant 34 anys i que ha fomentat les històries sobre l'esdeveniment. La més estesa és la que atribueix l'agressió a l'empipada de Vargas Llosa amb el seu amic per uns comentaris que va fer a la seva dona (de Vargas Llosa) arran d'una disputa conjugal que van tenir l'escriptor peruà i la seva dona, Patricia. D'altres hi han vist l'origen en les diferències ideològiques entre l'escriptor peruà, liberal, i el colombià, amic de Fidel Castro.
Més reaccions
L'editor i crític literari Josep Maria Castellet, que va ser membre del jurat del premi Biblioteca Breve el 1963, any en què el guardó va recaure en Vargas Llosa per "La ciudad y los perros", ha qualificat l'escriptor peruà com un dels renovadors de la literatura llatinoamericana dels anys 60.
Castellet ha remarcat que és un autor perfeccionista i n'ha destacat la descripció com un dels principals recursos literaris. En declaracions a Catalunya Ràdio, Castellet ha afirmat que Vargas Llosa té "una mirada universal, encara que evidentment parteix de diversos paisatges de l'Amèrica Llatina, té l'ambició de fer universals aquests paratges i els personatges que hi viuen, i en això ha reeixit".
D'altra banda, Carmen Balcells, l'agent literària de Vargas Llosa, s'ha mostrat entusiasmada amb el guardó i s'ha desfet en elogis cap a l'escriptor peruà, del qual ha dit que "és un dels millors del món, que són pocs", i que té "una actitud amplíssima per la seva intel·ligència, toca tots els temes que li interessen, que són gairebé tots".
Balcells està convençuda que el proper llibre del Premi Nobel, "El sueño del celta", que sortirà a la venda el 3 de novembre, es convertirà en una de les obres cabdals de la seva trajectòria.
I l'escriptora Ana María Matute ha considerat que Mario Vargas Llosa "es mereixia des de feia molt temps" ser guardonat amb el Nobel. Matute se n'ha declarat una seguidora fervent des de "La ciudad y los perros", del 1962.
Malgrat tot, el missatge ha arribat a Vargas Llosa, que, preguntat sobre què pensava d'aquesta piulada, ha respost que agraïa el gest però que "en allò essencial, no canvia res". És a dir, que les diferències que mantenen els dos literats són insalvables. Tenint en compte aquesta mala relació, no era estrany que el missatge hagués cridat l'atenció.
L'escriptor colombià, distingit per l'Acadèmia Sueca el 1982, i Vargas Llosa eren amics fins que, el 12 de febrer del 1976, el peruà li va clavar un cop de puny a l'entrada d'un cine a Mèxic.
Tots dos van fer un pacte de silenci sobre el motiu dels fets que han matingut durant 34 anys i que ha fomentat les històries sobre l'esdeveniment. La més estesa és la que atribueix l'agressió a l'empipada de Vargas Llosa amb el seu amic per uns comentaris que va fer a la seva dona (de Vargas Llosa) arran d'una disputa conjugal que van tenir l'escriptor peruà i la seva dona, Patricia. D'altres hi han vist l'origen en les diferències ideològiques entre l'escriptor peruà, liberal, i el colombià, amic de Fidel Castro.
Més reaccions
L'editor i crític literari Josep Maria Castellet, que va ser membre del jurat del premi Biblioteca Breve el 1963, any en què el guardó va recaure en Vargas Llosa per "La ciudad y los perros", ha qualificat l'escriptor peruà com un dels renovadors de la literatura llatinoamericana dels anys 60.
Castellet ha remarcat que és un autor perfeccionista i n'ha destacat la descripció com un dels principals recursos literaris. En declaracions a Catalunya Ràdio, Castellet ha afirmat que Vargas Llosa té "una mirada universal, encara que evidentment parteix de diversos paisatges de l'Amèrica Llatina, té l'ambició de fer universals aquests paratges i els personatges que hi viuen, i en això ha reeixit".
D'altra banda, Carmen Balcells, l'agent literària de Vargas Llosa, s'ha mostrat entusiasmada amb el guardó i s'ha desfet en elogis cap a l'escriptor peruà, del qual ha dit que "és un dels millors del món, que són pocs", i que té "una actitud amplíssima per la seva intel·ligència, toca tots els temes que li interessen, que són gairebé tots".
Balcells està convençuda que el proper llibre del Premi Nobel, "El sueño del celta", que sortirà a la venda el 3 de novembre, es convertirà en una de les obres cabdals de la seva trajectòria.
I l'escriptora Ana María Matute ha considerat que Mario Vargas Llosa "es mereixia des de feia molt temps" ser guardonat amb el Nobel. Matute se n'ha declarat una seguidora fervent des de "La ciudad y los perros", del 1962.
