Elon Musk es fa un lloc entre la llista de preocupacions de la UE per al 2025
Competitivitat, descarbonització, Ucraïna, Trump i la desinformació són els reptes per a aquest any de la Unió Europea
La UE comença el 2025 amuntegant carpetes cada cop més urgents. El dossier més immediat és un en què hi posa "Retorn de Donald Trump", a la carpeta més difícil hi diu "Competitivitat", la més desitjada es titula "Victòria d'Ucraïna" i la més amagada, i potser la més perillosa, és la carpeta de la "Desinformació".
Donald Trump: més imprevisible i desafiant
Diu Trump que per mor de "l'Amèrica primer" imposarà aranzels a la UE, és a dir, que obrirà una guerra comercial que no li va gens bé a la competitivitat europea. Podrien ser tarifes del 10% sobre tots els productes europeus exportats als Estats Units, i si l'amenaça es compleix seria un cop per a la indústria europea.
La UE sap que de Trump s'ho pot esperar tot, perquè és imprevisible. També és desafiant, però, a la vegada, és "un dels nostres". És un aliat, és Occident i n'és la principal potència. Brussel·les ha de persuadir Trump per tenir-lo de la seva banda. D'una altra manera, una guerra comercial seria fins i tot assumible comparada amb el poder desestabilitzador del pròxim president dels EUA.
Elon Musk: el poder de la desestabilització
El magnat tecnològic ja no és només un personatge més ric que cap altre i excèntric com cap altre: s'ha convertit en una autèntica font de preocupació de les democràcies europees. El veuen com una amenaça amb un poder d'influència gairebé il·limitat a través de la seva xarxa social X.
Musk pot controlar l'algoritme a favor seu per insuflar missatges molt sovint basats en la desinformació. I aviat ho podrà fer també des del govern de Donald Trump, on el futur president li reserva la cartera d'Eficiència Governamental.
Però per Musk l'eficiència dels governs només és possible si estan liderats per l'extrema dreta. Ho està demostrant a Alemanya, on dona ales a Alternativa per Alemanya; i també al Regne Unit, on promou un ressorgiment del populisme de Nigel Farage (sense Nigel Farage).
Brussel·les percep la capacitat de Musk per desestabilitzar a través de la desinformació, però de moment no sap què fer. Necessita evidències per demostrar que els missatges d'Elon Musk no s'emmarquen senzillament en l'exercici de la seva llibertat d'expressió, sinó que hi ha una estratègia desinformativa sistèmica.
Brussel·les té oberta una investigació sobre la xarxa social de Musk i si acaba concretant questes evidències, podria carregar sobre Elon Musk tot el pes de la llei de Serveis Digitals i mirar d'aïllar la "X" de l'equació. De tota manera, el fet que Musk s'integri a l'administració Trump pot complicar que des de Brussel·les es consideri políticament apropiat enfrontar-se amb el magnat tecnològic i, de retruc, amb el proper president dels Estats Units.
Seguretat: si vols la pau, prepara't per a la guerra
La inversió en seguretat i defensa per part dels països de la Unió Europea ha caigut dràsticament els darrers anys. Fins que va esclatar la guerra a Ucraïna. Ara els 27 destinen 350.000 milions d'euros a despesa militar, 110.000 milions més que fa dos anys. La intenció és continuar aquesta estratègia per invertir "més i millor", diu la Comissió.
Es pretén reforçar la capacitat defensiva de la UE per si de cas el principal aliat de l'OTAN, que són els EUA de Donald Trump, decideix relaxar el seu compromís amb l'Aliança Atlàntica. Igualment, es vol garantir el suport a Ucraïna perquè mantingui el pols davant l'embat de Putin. Qui estan més compromesos amb aquestes inversions són sobretot els països de l'est, els que saben quin peu calça Putin.
Ho veiem amb Polònia, que aquest semestre assumeix la presidència de torn del Consell de la Unió Europea i ha triat aquest lema: "Seguretat, Europa!".
La consigna és clara a l'hora d'encoratjar a potenciar la indústria de defensa pròpia. Però caldrà veure si després de tres anys de guerra a Ucraïna, Brussel·les pot mantenir la unitat dels 27 per continuar ajudant militarment i financerament Kíiv el temps que calgui.
Ucraïna: l'any de la solució?
Des del 24 de febrer del 2022, la UE ha destinat 130.000 milions d'euros a mantenir fort el múscul ucraïnès i ha aprovat 15 paquets de sancions contra Rússia, però la guerra continua.
El desgast a banda i banda de la línia de front es va notant cada cop més, a la UE li és difícil mantenir la unitat en el mantra d'ajudar Ucraïna el temps que calgui. A més, Putin hi veu una utilitat amb l'arribada de Trump perquè l'ajudi a acabar el conflicte podent vendre que ha guanyat o, almenys, que no hi ha perdut. Potser sí que aquest 2025 podria ser el de l'inici de la solució del conflicte.
Però a costa de què? Segurament que de facto Ucraïna perdi territori, com ja li va passar a Crimea i al Donbàs. I que s'allunyi la possibilitat que entri a l'OTAN, perquè Trump no ho permetria. I un altre preu: que la UE garanteixi, amb l'ajuda dels EUA, la seguretat ucraïnesa.
La victòria que en trauria la Unió Europea és la d'allunyar la guerra de les seves portes, però no s'alliberaria de l'amenaça que suposa Putin, a qui veu com un enemic perillós.
Competitivitat: la gran assignatura pendent si la UE vol ser algú al món
Va dir Mario Draghi que si la Unió Europea no es proposa ser més competitiva, entrarà en una lenta agonia. L'expresident del Banc Central Europeu ha estat un dels escollits per guiar en el camí de la competitivitat europea, és a dir, en el viarany que ha de fer que la UE pugui parlar de tu a tu amb les potències globals, que són els Estats Units i la Xina.
I no és un camí amb gaires secrets: demana diners, molts diners. Draghi calcula que caldria invertir 800.0000 milions d'euros cada any per reforçar la indústria tecnològica i accelerar la descarbonització. Tothom està d'acord que no hi ha cap més alternativa, però 800.000 milions són molts milions.
El fons de recuperació de la pandèmia va ser de 750.000 milions. S'havia d'aconseguir per una sola vegada i per primer cop es va haver de recórrer a l'emissió de deute conjunt. La recepta de Draghi és que els 800.000 milions per la competitivitat es trobin cada any. La solució sembla impossible, però també l'única possible.
Transformació verda: la urgència relegada
La pandèmia, primer; la guerra a Ucraïna, després; la pressió de l'extrema dreta... Diverses circumstàncies han anat eclipsant la transformació verda de la Unió Europea, que havia de ser la gran baula de Brussel·les per ser líder al món en alguna cosa.
Però Ursula von der Leyen es resisteix a abandonar el repte i s'ha proposat que en els pròxims mesos es pugui presentar un Pacte per la Indústria Neta de la UE. Es tracta de lligar transformació verda i transformació industrial i això obliga a treballar col·legiadament a dos dels vicepresidents de pes de la Comissió Europea, l'espanyola Teresa Ribera i el francès Stéphane Séjourné.
L'"EU Clean Industrial Deal" es proposa preparar la indústria per a la descarbonització sense perdre bous i esquelles en la seva capacitat productiva i, sobretot, competitiva. Que la transformació verda no obligui a incrementar els costos de producció.
Res fa pensar que sigui fàcil, ho estem veient amb les reticències de la poderosa indústria de l'automòbil a accelerar la transformació, però Von der Leyen no està disposada a cedir. Prou que ha rebaixat ja la seva ambició climàtica des que va assumir el càrrec de presidenta de la Comissió Europea ara fa cinc anys, per pressions polítiques i de la indústria.
Lideratge de la UE i l'ombra allargada de les grans potències
La transformació verda i industrial pot ser una de les vies que ajudin a situar la UE en un punt central del tauler mundial. La raó és que Brussel·les sembla sovint aquell espectador d'un partit de tenis que s'asseu en una de les grades laterals i va movent el cap d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra seguint la pilota. Fins que arriba un moment en què vol baixar de la grada i agafar la raqueta.
L'any que comença és el de tensar les cordes, calçar-se les vambes i poder disputar algun partit. Però igualment, la Unió Europea no deixarà de semblar aquell espectador que mira a banda i banda. Cap als EUA, cap a Rússia i la Xina. Analitzarà els seus moviments i mirarà de buscar d'endevinar-los les febleses per fer-se un lloc entre els grans.
