Els 10 arguments en comú de les defenses en el judici del procés
Aviat començarà el judici del procés. Els 12 processats que seran jutjats al Suprem estan acusats de rebel·lió, sedició i malversació i els demanen penes que van dels 7 als 25 anys de presó.
Les defenses sostenen que són innocents d'aquests delictes i en demanen la seva absolució.
Especial relacionat: Les claus del judici del procés
A continuació, presentem de forma esquemàtica els 10 punts coincidents de tots els escrits de defensa que seran jutjats al Suprem.
Sense violència no hi ha rebel·lió
Partint de la premissa que tots ells reivindiquen la via pacífica i democràtica per assolir els objectius polítics, les defenses s'agafen fil per randa al que diu el Codi Penal: sense violència, no hi ha rebel·lió i afirmen que justament aquesta, no va existir.
Assenyalen que la instrucció busca equiparar les mobilitzacions i una votació a una sublevació militar i qualifiquen que això no és propi d'un estat democràtic.
El 20-S: protestes pacífiques
Els fets del 20-S són l'arrel principal per a l'acusació de rebel·lió, que beu del relat del jutjat 13 i de la secretària judicial durant l'escorcoll de la Conselleria d'Economia. Consideren que la concentració va ser legal i pacífica, i que no es va impedir ni l'actuació ni la sortida de la comitiva.
La violència, policial
Acusen la Fiscalia d'inventar-se el "relat de violència" i "tumultuari" per justificar els delictes i afegeixen que, precisament, qui va emprar la violència "indiscriminada" i "desproporcionada" va ser la policia per impedir les votacions.
L'1-O, l'única decisió unilateral
Que mai es va executar la via unilateral. Que l'únic que es podria considerar unilateral va ser l'execució de l'1-O, un referèndum que es va concebre "com una forma de participació ciutadana".
Argumenten que l'organització i celebració d'un referèndum, encara que fos declarat il·legal, no constitueix un delicte en si mateix.
No hi ha malversació
Amb les finances de la Generalitat intervingudes des de molt abans de l'1 d'octubre, el ministre Montoro va esgrimir que no tenia proves de la malversació. I les defenses s'agafen a això per afirmar que no es va gastar ni un euro públic.
La declaració d'independència no es va fer efectiva
També diuen que la declaració d'independència no es va fer efectiva. Carles Puigdemont va deixar en suspens la DUI el 10 d'octubre i el Parlament la va aprovar el 27, una declaració que no va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat.
Mai no s'ha abandonat la via del diàleg
Era, diuen, una "expressió de voluntat política per obrir un escenari de diàleg", via que mai han abandonat.
Causa general contra l'independentisme
Les defenses acusen la justícia espanyola de fragmentar la investigació amb la voluntat d'impedir la defensa dels acusats i de perseguir un moviment polític legítim, en aquest cas, l'independentisme, per convertir-lo en una causa general.
Observadors internacionals al judici
Com que els acusats consideren que des que ha començat el procés judicial s'han vulnerat diversos drets: el de reunió, manifestació, expressió..., reclamen la presència d'observadors internacionals.
Testimonis: Puigdemont, Rajoy, Trapero i el rei
I, finalment, cada defensa demana els seus testimonis: des dels metges de l'Hospital de Sant Pau passant pels expresidents Puigdemont i Rajoy o el major Trapero. També els que s'han considerat mediadors; l'alcaldessa Ada Colau o el lehendakari Urkullu.
Alguns volen que el Suprem citi com a testimoni el rei Felip VI perquè expliqui el discurs del 3 d'octubre.
