Els 100 anys d'Estellés, alegria popular davant l'apatia institucional 

No hi havia a València... un poeta com ell. I aquest any, que Vicent Andrés Estellés compliria 100 anys, els pobles, les entitats i el món cultural s'han unit per organitzar actes i recordar-lo.

És un dels màxims exponents de la poesia valenciana i el seu gran renovador al segle XX. Un any que no impulsarà, ni celebrarà com a tal, la Conselleria de Cultura valenciana, en mans de Vox. Un any en el qual Estellés tindrà també la seva primera biografia i un projecte per portar-lo, fins i tot, a les discoteques. 

Els 100 d'Estellés, sense el govern valencià 

Un dia, als baixos de l'Ajuntament de València, Vicent Andrés Estellés va conèixer Manuel Sanchis Guarner. Estellés exercia de periodista, Sanchis Guarner presentava la "Gramàtica valenciana".

"Escrius en català?" - va preguntar el filòleg. "Encara no" - va respondre el periodista.  

"Venies d'una llarga família de forners 

i a tu t'agradaria ser forner, com els teus" 

Estellés va nàixer a Burjassot, en una família de forners. Ell, però, es decantaria per la lletra. Amb 18 anys va escriure el seu primer article per al diari Jornada i, amb 24, ja amb el títol de periodista, va entrar a treballar per a Las Provincias. A Vicent i a la seva dona, Isabel, se'ls va morir una filla, de només quatre mesos. I allò va ser un revulsiu per a escriure poesia.

Avui, Estellés és considerat el millor poeta valencià des d'Ausiàs March o Joan Roís de Corella. I el renovador absolut de la poesia valenciana del segle XX.

L'obra d'Estellés -explica Ferran Carbó, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València- amb la nova edició del 2024, tindrà 12 volums de poesia, "és extensíssima. I a més, de gran qualitat poètica".

"Té títols importantíssims com el 'Llibre de meravelles' o 'La clau que obri tots els panys'. En el moment en que va escriure, per exemple, 'Coral romput', tenia una escriptura diferent a la que estava utilitzant, no sols els poetes en llengua catalana del País Valencià, sinó a més, els poetes en llengua catalana del conjunt del domini lingüístic". 

"Coral romput", explica Carbó, es va publicar el 1971, però Estellés el va escriure molt abans, el 1957. En el moment en què el va escriure, el discurs poètic d'Estellés era trencador. Escrivia, i descrivia, la realitat quotidiana fosca de la postguerra, la misèria o la pena trencant els canons. Amb un discurs allunyat del lirisme i adoptant un llenguatge proper i entenedor, incorporant, també, el registre col·loquial.  

Va ser el poeta de la postguerra, però també es va convertir en el poeta de totes i tots, segons manté Ferran Carbó, especialista en l'obra del poeta. Això és partir dels anys 70, quan es produeix una eclosió amb la publicació de la seva obra nova i la inèdita. 

"Estellés es converteix en el poeta nacional dels valencians, perquè es converteix en el referent que parla de la seva terra, dels problemes de la seva gent i presenta un horitzó per al seu poble en la seva poesia. A partir d'ací hem d'entendre que Estellés és el poeta de tots, i això no tot el món ho té clar".

El conseller de cultura valencià, Vicente Barrera, ha defensat una vegada i una altra que la seva política cultural no vol ser ideològica. Diu Barrera que promociona una "cultura blanca". La seva conselleria ha retirat les ajudes a la Càtedra Estellés, i també a l'Espai Fuster, entre altres entitats. I subvenciona, en canvi, el que segons el conseller de Vox, havia perseguit i censurat el Botànic, la tauromàquia. Sobre l'any Estellés la conselleria ja ha dit que no el celebrarà com a tal, però sí que hi haurà algun acte. 

Estellés, segons Carbó, és el poeta nacional perquè ha escrit per a tots dels problemes propis, dels grans temes com la terra o l'amor, de coses quotidianes, de València o dels pobles valencians.  

"Per a aquells que tenen dubtes i l'acusen de catalanista dir-los que, mai hi ha hagut un poeta valencià que haja escrit tant en valencià com Vicent Andrés Estellés".

"Assumiràs la veu d'un poble, 
i serà la veu del teu poble, 
i seràs, per a sempre, poble."

Una biografia, música, teatre i poesia per a Estellés 

Fa anys que Estellés es festeja als pobles valencians. Hi ha els Sopars Estellés. Hi ha la ruta Estellés, a Burjassot, que es pot fer de la mà dels seus nets o seguint els codis QR escampats per la ciutat. Són molts els artistes que han musicat els seus versos. Però aquest any Estellés, a més, tindrà una biografia i una obra de teatre.

La festivitat serà popular, quaranta municipis i tres universitats públiques han creat el projecte Estellés als pobles, un programa per difondre la seva obra literària. Hi haurà concerts, lectures, recitals. Hi haurà Estellés als pobles, al país i a les xarxes. I també el Teatre Principal de València on, el 10 de març, s'estrenarà una obra creada per Pau Alabajos.

El músic de Torrent, explica que s'ha encarregat, a més, d'omplir un buit. 

"No hi ha cap biografia publicada com a mínim que jo sàpiga, és la primera. L'encàrrec de l'editorial Sembra em va fer molta il·lusió, però també respecte perquè tinc la responsabilitat d'haver de respondre davant la família". 

Alabajos explica que no va dormir tranquil fins que la família del poeta li va dir, fa uns dies, que l'havien llegida i els havia encantat. No és una biografia a l'ús, no té un ordre cronològic, Alabajos ha volgut explicar Estellés anant poble a poble. A "Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble", cada capítol porta el nom d'un poble valencià relacionat amb alguna vivència del poeta.

Comença a Alginet, i continua per Burjassot, allà on va nàixer el poeta, passa per la València on va festejar amb Isabel, la seva dona, de la qual sempre va dir que, sense ella, no hauria estat escriptor. Parla dels poemes clau, i de la part humana. Del periodista que va anar a Tarragona per explicar com es traslladaven les despulles de Jaume I a Poblet. De l'escriptor que, amb "Ciutat a cau d'orella", se sentiria autor, i part, del domini lingüístic compartit. Un viatge emocional, diu Alabajos. 

"He llegit tot el que ha caigut a les meves mans sobre Estellés. El llibre és de l'Estellés escriptor, cívic, activista, periodista, però també de l'Estellés humà". 

Alabajos també passa, en aquesta biografia, per Alcoi. La relació amb l'Ovidi Montllor és clau. Un Ovidi que solia visitar Estellés, feia estada a casa seva, i allí, tenia fins i tot un manta pròpia, "la manta de l'Ovidi", per si s'havia de quedar a dormir. La simbiosi poeta-artista era tal que, diu el cantant de Torrent, "no se sap on comença la veu d'un i on acaba la lletra de l'altre". 

"No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit."

D'Ovidi Montllor a l'electrònica: Estellés, el poeta més musicat 

Segurament, hi ha a qui li resulti difícil llegir alguns poemes d'Estellés i no posar-hi, mentalment, la veu d'Ovidi Montllor. L'Ovidi, el 1978, va contribuir a popularitzar-lo, recitant-lo. El fet és que diversos artistes han visitat i revistat Estellés, a banda de l'Ovidi. De fet, és el poeta valencià més musicat i, segons Ferran Carbó, això és pel seu llenguatge proper i entenedor.  

"Els seus versos són directes, comunicatius, i amb un llenguatge pròxim amb referències quotidianes. I aquell que escolta la cançó s'identifica en part del que es diu allí". 

"No et limites a contemplar les hores que ara venen. 

Baixa al carrer i participa, 

no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu" 

Andreu Valor està preparant per al març un espectacle musical sobre Estellés. I Pau Alabajos, a l'abril, estrenarà nou disc. Tot dedicat al poeta de Burjassot. Abalajos explica que "Estellés és molt metòdic amb la mètrica".

"Els seus versos estan molt mesurats. De fet, ja porten el ritme de la cançó imprès, només hi has de posar la melodia. Estellés ens va deixar un passe de gol amb ells". 

Tant és així que, per a l'any Estellés, els seus versos també han arribat a l'electrònica. Dj Michel Senar, des de Castelló, ha estat qui ho ha ideat. Vol que els més joves s'acosten al poeta, que el ballen, i el canten a les discoteques. I és que, segurament, l'any Estellés ofereix tantes sorpreses com una granota viva a la butxaca. 

"Res no m'agrada tant 

com enramar-me d'oli cru 

el pimentó torrat, tallat en tires."